Rosa Bergés, coordinadora del Laboratori Antidopatge de Catalunya: “Treballem per un esport net i sa”

231 views

Rosa Bergés Casas és la coordinadora del Laboratori Antidopatge de Catalunya que està situat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

Quina carrera vas estudiar per poder tenir ara aquesta feina?

Jo em vaig llicenciar en Ciències Químiques, especialitat en Química Analítica, i també vaig fer un doctorat en Ciències Químiques. Però al laboratori on treballo hi ha també farmacèutics, biòlegs i bioquímics.

Perquè vas començar a estudiar ciència?

A mi sempre m’havien agradat assignatures com matemàtiques, física, química o biologia molt més que altres assignatures com les llengües, història, filosofia… De fet m’agradaven molt Ies matemàtiques i vaig estar a punt d’estudiar la carrera de matemàtiques. Però al final a l’hora de triar quina carrera estudiar em vaig decidir per una carrera amb una aplicació més pràctica i vaig triar la Química.

Va ser dura la carrera?

El pas de l’institut a la Universitat no és fàcil i costa una mica adaptar-se sobretot el primer any. En aquell moment la llicenciatura eren cinc cursos amb una part teòrica i també una part molt important de pràctiques de laboratori. Jo no diria que la carrera va ser dura, més aviat la definiria com una etapa en la que un s’ha d’esforçar i ha de ser constant. Aquesta és la manera d’aconseguir qualsevol objectiu.

En què consisteix la teva feina?

Treballo al Laboratori Antidopatge de Catalunya, que és un dels 31 laboratoris del món acreditats per l’Agència Mundial Antidopatge per fer controls de dopatge als atletes. Rebem mostres d’esportistes de tot el món recollides tant després de les competicions com en períodes d’entrenament entre competicions.

La meva feina consisteix en coordinar la gestió de tot el laboratori. M’encarrego de la gestió de les mostres des de que arriben al laboratori fins que s’eliminen. Superviso el personal que fa la recepció i registre de les mostres al sistema informàtic així com tota la cadena de custòdia de les mostres. M’encarrego també de coordinar la gestió del laboratori: personal, material, procediments analítics i instrumental. També supervisor tots els resultats analítics de les mostres i faig els informes de resultats finals que són els que reben els clients.

Què utilitzeu com a mostres?

La majoria de mostres que rebem per analitzar són mostres d’orina, però també analitzem mostres de sang.

Com es fa per analitzar i saber com i qui s’ha dopat?

L’Agència Mundial Antidopatge publica cada any una llista en la que es detallen totes les substàncies prohibides en l’esport. Aquesta llista inclou centenars de substàncies i els seus metabòlits que són el compostos que genera el cos i que es troben a l’orina o sang després de prendre una substància prohibida. Tots aquests compostos són els que hem de buscar a les mostres que rebem per analitzar.

Quan una mostra arribar al laboratori el primer que es fa és registrar-la i codificar-la, posteriorment es divideix en diferents porcions i a cada una d’aquestes porcions se li aplica un procediment d’anàlisi diferent que va dirigit cada un d’ells a detectar la presència d’una família de substàncies de les incloses a la llista. D’aquesta manera, aplicant els diferents procediments analítics a cada mostra podem determinar la presència o absència de totes les substàncies prohibides incloses a la llista. Si després d’aplicar aquests procediments inicials es sospita de la presència d’alguna substància prohibida el que es fa és tornar a repetir l’anàlisi amb un procediment d’anàlisi més específic que ens permet confirmar definitivament si allò que s’ha detectat a la mostra és una de les substàncies prohibides.

Quins utensilis utilitzes?

Els procediments d’anàlisi que s’apliquen a les mostres tenen en general dues parts: una part de preparació de les mostres i una part d’anàlisi instrumental.

La part de preparació de la mostra serveix per eliminar de la mostra els components que no interesen i extreure i concentrar el que si ens interessen. Aquesta part es fa al laboratori d’anàlisi i allà utilitzem tubs d’assaig, banys d’aigua per escalfar, agitadors per barrejar, centrífugues per separar fases, evaporadors per evaporar dissolvents, estufes de buit per secar… Després d’aquesta etapa s’obtenen extractes que ja es poden analizar als instruments d’anàlisi.

L’equipament que fem servir per l’anàlisi són bàsicament cromatògraf de gasos o de líquids, que permeten separar els components dels extractes, i l’espectrometria de masses és la tècnica que s’utilitza per detectar i identificar els compostos separats al cromatògraf.

Com es tracta la confidencialitat de les mostres?

El laboratori no ha d’intervenir en la part de la recollida de les mostres als atletes, d’això s’encarrguen empreses especialitzades. Quan es rebem les mostres al laboratori aquestes estan identificades amb un codi numèric que és únic (no es pot repetir). Ni a les mostres ni a la documentació que rebem amb les mostres pot haver cap dada que permeti identificar a l’atleta. D’aquesta manera assegurem que les anàlisis siguin anònimes.

Quin percentatge de mostres donen positiu?

A tots els laboratoris del món s’analitzen cada any més de 300.000 mostres i al voltant del 2 o 3% donen resultat positiu.

Quantes mostres soleu rebre al mes?

L’activitat del laboratori no és constant durant l’any. Hi ha mesos que hi ha més competicions i per tant hi ha més mostres i mesos en que rebem menys mostres. En general el nostre laboratori té capacitat per analitzar 8.000 mostres a l’any.

Hi ha formes d’alterar la mostra de positiu a negatiu?

De vegades els esportistes que s’han dopat intenten manipular la mostra d’alguna manera per intentar que el laboratori no pugui detectar que s’han pres una substància prohibida. Aquesta manipulació la poden fer en el moment de la recollida de la mostra, per exemple afegint algun líquid a l’orina per diluir-la i alterar-la, canviant la seva orina per la d’un altra persona que no s’ha dopat… Per això el personal encarregat de recollir les mostres ha d’observar en tot moment a l’atleta quan fa l’orina per verificar que la manipuli o canviï.

Un cop recollida la mostra el recipient quedarà precintat i no es podrà manipular de cap manera sense trencar aquest precinte. Per això una de les primeres coses que fem al laboratori es verificar que tots els precintes estiguin intactes i no s’hagin manipulat. Si trobem alguna evidència de manipulació o les mostres ens arriben obertes o mal precintades, s’anul·len ja que no podem assegurar la seva integritat.

Alguna vegada ha sortit un resultat erroni? Per què?

Tots els laboratoris antidopatge del món han d’estar acreditats per l’Agència Mundial Antidopatge i han de treballar sota unes normes de qualitat molt estrictes i exigents. L’Agència Mundial Antidopatge s’ha d’assegurar de que tots el laboratoris treballin bé sempre i per això el que fan és fer inspeccions periòdiques, auditories, exàmens anuals en que ens envien mostres positives i hem de detectar el que contenen… Aquest exàmens poden ser mostres que nosaltres sabem que són un examen o poden ser mostres que en diem “cegues” que són mostres que ens arribem com mostres normals i que no sabem que són un examen. Un resultat erroni en aquestes mostres d’examen pot fer que suspenguin al laboratori i que no puguem continuar treballant. Tots aquest controls tan estrictes fan que sigui molt poc probable que es produeixen resultats erronis.

Autors: Noel Ferrer i Youssef El rhendour.

Redactors juniors

El més recent