L’Escola El Pilar organitza, un any més, la Setmana de la Ciència

/
348 views

L’Escola El Pilar cada any se suma a fer que els seus alumnes aprenguin més a fons temes dins de l’àmbit científic

La Setmana de la Ciència és una setmana que es repeteix cada any i, com el seu nom indica, tracta de la ciència com a tema principal. En aquests cinc dies, l’Escola El Pilar va treballar en diferents temes científics per després exposar-los davant de tots els cursos.

Cada curs es fa una pregunta adequada a l’edat com ‘quins són els trets genètics més freqüents?’ o ‘per què cauen les coses a terra?’ i intentem trobar la solució i explicar a la resta dels cursos el perquè i com hem arribat a aquesta conclusió.

Com tots els events, va ser realitzat a l’edifici de primària que també és on es presenten tots els projectes curs per curs. La cloenda de l’any 2019 va ser feta el dia 16 de novembre quan es va posar tot en comú.

L’experiment de 3r d’ESO: Amb quin sentit reaccionem més ràpidament?

El nostre curs, 3r d’ESO, ha treballat la fórmula de caiguda lliure i ho ha fet amb varis experiments i observacions.  En la nostra setmana de la ciència ens hem centrat en la pregunta de: Amb què reaccionem més ràpid, amb la vista o l’oïda?

El nostre primer experiment consisteix en deixar caure un regle però fer-ho no serveix de res sinó ho fem amb ajuda de la física, que també és una ciència.

A la física tenim una fórmula de caiguda lliure que ens diu l’espai recorregut per l’objecte que cau en qualsevol moment:

X= 490 t2

Però, com que vam necessitar donar-li la volta a la fórmula, vam aplicar les matemàtiques i vam obtenir aquesta formula:

t= arrel de X/490

És a dir, per a cada distància recorreguda pel regle podem calcular el temps que vam trigar en agafar-lo. A continuació, vam crear una taula al Excel que recollís i treballés les dades que obtendriem al llarg de l’experiment. Per tant, també vam fer ús de la tecnologia.

Els components del grup es repartien per rols: hi havia el científic que és qui prenia mesures, el informàtic que és qui dominava les dades dins de l’àmbit tecnològic i per últim, el pacient, que és qui feia les proves. Com hem dit abans, l’experiment consisteix que el científic deixa caure un regle i el pacient ha d’agafar-lo quan vegi que el regle cau o quan el científic li doni el punt de sortida. També vam fer un altre experiment amb la següent pàgina web: https://www.humanbenchmark.com/

Finalment, els nostres estudis diuen que l’oïda contesta més ràpid que la vista tot i que el nostre grau de fiabilitat no és massa alt. Per aconseguir un grau més alt hauríem de repetir moltes més vegades l’experiment amb un sol pacient (o subjecte d’estudi) i també realitzar l’estudi a una mostra molt més gran, és a dir, fer l’estudi amb centenars o, millor encara, milers de ‘pacients’ (o subjectes d’estudi).

Els resultats obtinguts si a l’experiment s’han mantingut fermament les condicions inicials en tots el casos, si s’han fet moltes repeticions i amb una mostra molt més gran, serien més fiables. També seria bo buscar el temps de reacció per altres mètodes diferents al del regle per a comparar resultats.

Per tant, cal seguir estudiant. Així és la ciència: perseverança i paciència.

Autors: Amira Benslaiman, Hugo Guillem i Unai Soria.

Redactors juniors

El més recent