Fotografia promocional | © Metropolitan Actors

Marc Pujol: “M’agrada treballar en projectes atractius que em facin créixer com a actor i com a persona.”

141 views

En Marc Pujol és un actor català de 41 anys que actualment està representant l’exitosa “Maremar” al teatre Poliorama, amb la companyia Dagoll Dagom. Porta més de 20 anys treballant professionalment i ha participat en obres com “Boscos endins”, “Nit de Sant Joan”, “Assaig sobre la lucidesa” o “La flauta màgica”. Ha sigut nominat als premis Butaca com a millor Actor de Musical, i millor Actor Revelació. Per arribar on és ara va començar fent teatre amateur i després va passar per diverses acadèmies de teatre, circ i dansa, també a l’estranger en països com Itàlia o Índia. Alguna vegada ha contemplat altres opcions professionals perquè la feina d’actor pot ser inestable a vegades, però al final la seva aposta sempre ha estat dedicar-se a la interpretació.

En quina obra t’agradaria treballar? Quin paper t’agradaria fer?

Hi ha moltes obres que m’agradaria explorar i amb molts directors que m’agradaria treballar, no es tracta tant d’un paper o obra concreta sinó de projectes atractius que et facin créixer com a actor i com a persona.

Quina creus que ha sigut la teva millor obra? I el millor paper?

Estic molt content de moltes de les obres que he interpretat, sempre penso que el darrer que he fet és el millor perquè jo també vaig millorant com a actor. De tota manera la idea de “millor” o “pitjor” és molt relativa i molt típica de la manera de pensar de la nostra societat i el fet teatral és tan complex que és difícil establir comparacions entre obres, però estic molt satisfet de les interpretacions que he fet com a Alcalde a “Assaig sobre la Lucidesa”, de Juan a “Vino Lunar” i de Gracián a “Los niños oscuros de Morelia”, per citar algunes de les últimes obres que he representat.

Quins projectes tens en ment?

Ara mateix sóc amb ”Maremar” al Teatre Poliorama, a mitjans de gener estrenaré al Teatre Tantarantana l’obra “Peggy Pickit ve el rostro de Dios”; de l’autor alemany contemporani més representat en l’actualitat, Roland Schimmelpfennig. Us recomano que vingueu a veure-la, és un obra sorprenent!

Quin tipus de teatre et resulta més còmode el musical o el de text?

No ho sabria dir, m’agraden molt els dos i en els dos m’hi sento molt a gust!

Quina és la diferència entre treballar en una obra de teatre i la televisió?

Hi ha una gran diferència… al teatre fas un directe cada nit davant d’un públic diferent, tot està preparat i assajat per tal que es pugui fer la funció de principi a final sense interrupcions, a la televisió graves seqüències o parts de seqüències sense públic i sense que hi hagi necessàriament una continuïtat i tot es prepara al moment per a cada seqüència determinada. A més a més, al teatre has de treballar de manera que tota una platea et pugui veure i escoltar mentre que en televisió o cinema la càmara i els micròfons ja ho capten tot.

Quina diferència hi ha entre treballar en una companyia gran com Dagoll Dagom i una companyia més petita com Dei Furbi?

Cada companyia té unes dinàmiques diferents, amb Dei Furbi normalment els temps de cocció d’un espectacle són més lents perquè són de creació col·lectiva i ens prenem el temps per investigar, documentar-nos, fer recerca en llenguatges, amb Dagoll Dagom es va més al gra. Com a actor tens més capacitat d’aportar en una companyia com Dei Furbi, això també ha passat una mica amb “Maremar” perquè hem anat creant la peça entre tots però és menys habitual. Una altra diferència són els sous i les condicions, amb Dei Furbi nosaltres mateixos fem el muntatge i el desmuntatge,mentre que amb Dagoll Dagom això no passa.

Que penses sobre la relació entre els joves i el teatre? Creus que hi ha una bona oferta per adolescents?

Crec que hi ha perles a la cartellera que són molt interessants per als joves i adolescents però encara ens falta molt camí per recórrer en aquest sentit perquè també hi ha obres per a joves que no arriben al nivell que reclama aquest públic i atrapar-los. A països com Alemanya el teatre juvenil és molt més potent i ens hi hauríem d’emmirallar.

Creus que el teatre té una funció social? Creus que pot ajudar a millorar la societat en la que vivim? 

Si, el teatre té moltes funcions i entre elles la social és important. Pensem que el teatre és un art viu compartit en comunitat i això ja fa que sigui social, encara que es tracti d’una obra d’entreteniment. Si el públic passa una bona estona ja hi ha una millora, per petita que sigui, en l’ànim dels espectadors, si a més el porta a reflexionar, a sentir, a empatitzar o, fins i tot, li revela alguna cosa que desconeixia el teatre estarà acomplint amb una de les raons de la seva existència. El teatre és com un mirall o una lupa que ens ajuda a veure, a veure’ns, a posar-nos al lloc dels altres i a digerir el món que ens envolta no només des de la part racional sinó també des de la visceral i emocional.

Sabem que ets una persona molt compromesa amb el tema dels refugiats. Què ens pots dir d’aquest tema?

Les migracions han existit sempre al llarg de la història per diverses causes. La gent que deixa enrera la seva família, la seva casa o el seu país i busca refugi en un altre lloc no ho fa per gust, ho fa per una extrema necessitat, fugint de guerres, de fam, de persecucions polítiques, d’abusos sexuals, etc. M’entristeix molt que actualment a Europa i a altres llocs del món com als Estats Units les polítiques aboquin molts migrants al patiment i massa sovint a la mort. Els que aconsegueixen arribar a un país “segur” sovint són tractats de forma inhumana a camps de refugiats i els que aconsegueixen sortir-ne sovint són tractats com a éssers inferiors o potencialment delinqüents a les societats que els acullen. És cosa de tots revertir aquesta situació, posar-nos al lloc dels altres, exigir unes altres polítiques que defensin el dret a la vida indrets com el d’asil, que forma part de la Declaració Universal dels Drets Humans que precisament s’estan vulnerant vergonyosament en aquests països. Molts espanyols van haver de migrar durant la Guerra Civil per salvar la seva vida, ho hauríem de recordar més sovint.

Què opines sobre les xarxes socials?

Com tot, no són ni bones ni dolentes, depèn de l’ús que en facis.

Et consideres activista?

Sóc una persona inquieta, no sé si sóc activista però m’agrada implicar-me en allò en el que crec i vull viure en un món millor, sens dubte. Voler-ho no és suficient, cal fer accions que ens hi acostin. Poden ser accions petites però molt potents com per exemple decisions sobre el nostre consum: quin mòbil faig servir? quina roba compro? a quin banc tinc els diners? A qui afecta una opció o una altra? Vivim en una espècie de dictadura econòmica a la qual s’ha anomena democràcia però al final el nostre vot real rau en les nostres opcions de consum i no en som prou conscients. Podem manifestar- nos, votar un partit determinat, escriure tuits de queixa, però les grans corporacions seguiran decidint per nosaltres mentre no hi hagi una gran quantitat de gent que es faci responsable del seu consum. Amb això vull dir que en el cas concret dels refugiats, per exemple, no té cap sentit anar a una manifestació a favor de l’acollida i depositar els teus estalvis en un banc que finança armament o empreses que extreuen matèries primeres de certs països sense tenir en compte els estralls que causaran entre la població. No ens podem quedar amb allò superficial, hem de treballar el nostre pensament crític, documentar-nos i veure més enllà, no n’hi ha prou amb desitjar un món més just sinó que cal que molta gent faci moltes petites accions per caminar cap al canvi que volem.

Autors: Maitane Barranco, Pol Tamayo, Ariadna Fargallo

Redactors juniors

El més recent