Siguem conscients

88 views

Una de les majors preocupacions de salut ara mateix a nivell global és el famós coronavirus, que ja es coneix com a Pneumònia de Wuhan. Va aparèixer a la Xina i ja se n’han confirmat 425 morts i 20.438 infectats. El seu origen prové d’un mercat de peix de la ciutat de Wuhan, tot i que encara no s’ha determinat exactament de quin animal prové aquesta infecció.

És una situació ben tensa i, actualment, un dels temes de què més es parla, ja que la premsa li presta molta atenció. Sovint la premsa escull els temes de què vol que  estiguis més informat i en deixa altres de banda. Cal conèixer altres problemes, ja sigui de salut o d’altres temes, per poder ser conscient del grau d’importància de cada cosa. Sabem que el Coronavirus és un greu problema, però hi ha d’altres epidèmies de les quals la premsa no en parla i que ens afecten igual o més a nivell mundial, com per exemple la pneumònia.

La pneumònia és l’epidèmia més ignorada del món, pot sembla un petit refredat: possiblement, tinguis tos, mocs, febre, cansament… Per a molts aquestes símptomes queden com un refredat típic d’hivern, però por molts altres nens arreu del món és una causa de mort. La pneumònia és una de les principals causes de mortalitat infantil, és a dir, de nens de 0 a 5 anys. Aquesta malaltia respiratòria afecta al teixit pulmonar, pot causar febre, tos intensa, frecuencia respiratòria irregular i falta de gana. Es tracta amb antibiòtics durant unes setmanes.

Però la realitat dels països rics i dels països pobres  és diferent. En els països rics, la mortalitat per pneumònia és baixa. En canvi, en els pobres, en el 2018 la pneumònia va matar 800.000 nens, entre ells 15.000 nadons. Això vol dir que cada 39 segons mor un nen amb pneumònia arreu del món; això són 2.200 morts al dia que podrien ser evitades amb un tractament que costa 0,40 $. Els països més afectats són Nigèria, l’Índia, el Pakistan, la República Democràtica del Congo i Etiòpia. Això significa que en els països amb menys recursos cés on trobem els nens i nenes que acaben sent afectats per no tenir accés al servei sanitari per poder ser diagnosticats i curats.

En conclusió, la desigualtat és la raó de moltes situacions en les quals, fins i tot els que no tenen la culpa de res, paguen un preu molt dur. Realment, anem amb benes als ulls? Per què no volem veure la realitat?

Redactors juniors

El més recent