Què hi hem vist i què ens ha semblat l’exposició CCCB Gameplay?

a Actualitat/Ciència/JR Go

El CCCB Gameplay és una exposició dedicada a la història dels videojocs, que parla sobre com van néixer i evolucionar, quines han sigut les principals inspiracions i com han arribat a ser el que son ara. S’ha celebrat al Centre de Cultura de Contemporània de Barcelona. Encara hauria de poder-se visitar, però s’ha hagut de tancar per la pandèmia. 

Què hi hem vist?

Zooom:

Zooom és una sala de videojocs per a totes les edats, aquesta sala té una col·lecció de vint jocs individuals feta per jugar de formes diferents a les usuals (col·laborant a distància, amb formes diferents de controlar el joc…). En aquesta sala cada joc és un món diferent: des de desactivar bombes amb un amic que t’ho explica des d’una altra part de la sala, passant per un joc on pots dissenyar un món a partir d’una taula de control de so, fins a una col·laboració per poder aconseguir l’objectiu cuinant en un restaurant. Cada joc té amb un petit paper que explica com es juga i quin és l’objectiu. 

Replay. Origen dels videojocs:

En aquesta sala de l’exposició es parla de com va començar l’imperi dels videojocs: com van començar a ser populars amb els jocs coin-up (se’n poden provar uns quants, com Donkey Kong, Pac-man o Asteroids); com eren les primeres màquines recreatives; com es va passar de jugar en sales recreatives pagant per cada partida, a poder jugar quan vulguis i, en alguns casos, on vulguis amb la creació de les videoconsoles domèstiques (l’exposició en mostrales més clàssiques: la telstar, l’overkal, l’atari video computer system, la vectrex, la NES, la sega mega drive i la game boy, entre altres).

Narratives líquides:

En aquesta secció es parla de com, després de temps evolucionant, els jocs han començat a convertir-se en aventures individuals per cada persona que hi jugui a partir de la presa de decisions, diferenciació en l’aventura segons l’habilitat (nombre de morts, temps en fer alguna acció, nombre d’eliminacions) i depenent de si fas algunes accions o no (eliminar algun personatge quan no s’hauria de fer, fer alguna missió secundaria). També mostra obres experimentals utilitzades per veure la reacció dels jugadors en algunes situacions, com la pèrdua constant mostrada en el joc Sísif on un personatge ha de pujar una pedra a dalt d’un turó i cada vegada que la pedra arriba a cert punt baixa automàticament. Alhora es parla de com ha evolucionat la grandària dels mons dels videojocs, des de petites fases on vas canviant amb pantalles de càrrega, fins a mons sencers on no s’ha de carregar res per continuar.

Art i assaig lúdic:

Els videojocs no només són creats per grans companyies amb milers de treballadors, també hi ha jocs de gran qualitat creats per companyies de pocs membres: això és una de les coses que vol explicar aquesta secció mostrant una col·lecció de jocs indies (independents), com Limbo, Journey, Gris i What Remains of Edith Finch. També parla de jocs Playground, on es mostra un mon que pots modelar a la teva manera seguint l’objectiu del joc com Bubble, un joc que es projecta a la paret i on pots fer contacte amb les bombolles utilitzant la teva ombra; Monument valley, que consisteix en passar pantalles movent l’entorn formant camins per arribar al final, o Katamari Damacy Roll on dirigint una bola enganxosa has de anar agafant objectes i fer-la més gran per agafar objectes majors.

Trencar el cercle màgic:

Aquí s’explica que els videojocs han rebut crítiques per ser un mitjà per escapar de la realitat. Els videojocs tenen una incidència crucial en la manera com molta gent percep i interpreta el món. Reflecteixen les tensions i les preocupacions de l’època, de manera que en alguns aspectes poden reforçar ideologies dominants, però també poden transmetre discursos alternatius, missatges feministes o ecologistes, i vehicular reflexions crítiques sobre diversos temes, inclosos el mateix capitalisme tecnològic i la indústria del videojoc.

Ludopolis. Vides gamificades:

L’última secció parla de com ara els videojocs no només son per divertir-se. També mostra altres funcions, com la de practicar per un treball on està en joc la vida d’algú. Per exemple, el maneig de la sang durant un transplantament de cor on s’ha d’utilitzar una màquina especial per controlar el flux de la sang i gràcies a un videojoc es pot practicar sense posar a ningú en risc.

Què ens ha semblat?

Visitar aquesta exposició ens ha semblat una gran experiència. Hem pogut veure totes les seccions del Gameplay, i hem disfrutat de la majoria dels jocs mostrats en el Zooom, cadascun era una gran experiència. Hi havia una gran quantitat de jocs. La sala que mostrava com eren abans ens van agradar molt, ja que es podia jugar tot el que es volgués i no s’havien de pagar com quan va néixer. Cada lloc era una experiència diferent i volia explicar una cosa diferent. La zona que ens va semblar més interessant era la d’art i assaig lúdic, on hi havia una gran quantitat de jocs diferents, ens va agradar un en què utilitzaves la teva ombra per fer rebotar bombolles.

Em dic Noel Ferrer Berges, vaig néixer a Barcelona el 18 d’octubre de 2005, estudio a l’escola El Pilar a Premia de Mar, el poble on visc. Des dels tres anys estudio música a Can Maristany, des dels sis toco la guitarra i fa pocs anys que toco en un grup de set persones, que es diu ‘Sardinetes’. Durant 6 anys he estat practicant natació i des de fa 5 anys estudio anglès per treure'm el First. Des del 2019 estudio programació a l’escola Codelearn i vaig quedar finalista en un dels concursos de aquesta escola anomenat ‘Karel Challenges 2019’. Me llamo Noel Ferrer Berges, nací en Barcelona el 18 de octubre de 2005, estudio en la escuela El Pilar en Premià de Mar, el pueblo donde vivo. Desde los tres años estudio música en Can Maristany, desde los seis toco la guitarra y hace pocos años que toco en un grupo de siete personas, que se llama "Sardinetes". Durante 6 años he estado practicando natación y desde hace 5 años estoy estudiando inglés para sacarme el First. Desde del 2019 estudio programación en la escuela Codelearn y quedé finalista en uno de los concursos de esta escuela llamado Karel Challenges. My name is Noel Ferrer Berges, I was born in Barcelona on October 18, 2005, I studied at El Pilar school in Premia de Mar, the town I live in. Since three years I study music at Can Maristany, from the age of six I play the guitar and also I play in a group of seven people, called "Sardinetes". For 6 years I have been practicing swimming and for 5 years I have been studying English to get me out First. From 2019 I'm studying programming at the Codelearn school and I was a finalist in one of the contests of this school called Karel Challenges.