Com estan vivint els sanitaris del Maresme la pandèmia?

a Actualitat/Ciència/Persones Extraordinàries

La situació que ens ha tocat viure és una cosa que molts encara seguim sense assimilar. La majoria de la població està enganxada a la televisió per assabentar-se de les novetats i per estar informats, de tota manera, fent això només tenim una visió general de la situació. Però, i si entrem a dins de tot? I si investiguem sobre com està la situació realment en un lloc concret? 

Doncs això mateix és el que hem fet. Com? Entrevistant una sanitària que treballa  a la comarca del Maresme amb gent infectada, per què ens expliqui la seva vivència personal i com està la situació a la nostra zona. 

Per començar l’entrevista, m’agradaria que m’expliquessis una mica com va ser el teu primer dia treballant.  Quines sensacions vas tenir? Sabies el que havies de fer?…

Quan vam arribar el primer dia, la planta on treballaríem, que era on estaven les persones contagiades, estava totalment aïllada de la resta de plantes o de sectors de l’edifici, totes les portes eren tancades, i ningú podia ni entrar ni sortir, només el personal mèdic que hi treballava. 

Afortunadament, tots els treballadors vam anar, uns dies abans de començar a treballar amb les persones contagiades, a un taller que havia convocat la mateixa empresa, perquè uns professionals que tenien experiència ens ensenyessin el procediment que havíem de seguir per per no contagiar-nos, i totes les mesures de seguretat necessàries.

I quin és aquest procediment?

Realment, és un procés bastant llarg, però bàsicament t’has de posar primerament un guant a cada mà, i després una bata verda semblants a les quirúrgiques. Posteriorment, un altres guants, una altra bata de plàstic, un barret especial i una mascareta… I, també una associació ens ha portat solidàriament una mena de  pantalles per la cara per anar encara més protegits.

Per tant, hi ha unes certes mesures de seguretat?

Totalment, de fet, hi ha normes molt estrictes, i que tot el personal sanitari hem de respectar. Totes les coses que entren a l’habitació on hi ha gent contagiada ja no en poden sortir. I una vegada algun treballador/a ha acabat de treballar a aquella habitació, ha de sortir i anar a una sala de control. Allà s’ha de treure tot l’equipament que ja he comentat abans i llençar-lo a la brossa, i tornar-se’n a posar un de nou per entrar a treballar a una altra habitació, i rentar-se bé les mans. De la mateixa manera, tot el que utilitzem a l’hora de menjar (plats, coberts, gots…) és material d’un sol ús. Està prohibit que les persones que estem en contacte amb la gent contagiada ens relacionem amb altres interns o treballadors, esmorzem totalment aïllats de qualsevol altra persona que hi hagi a la casa.

Com està tot organitzat? Hi ha suficient espai, material i personal per atendre a totes les persones que ho necessiten?

A la planta on teníem inicialment a les persones amb el coronavirus hi ha 15 habitacions, i hi ha entre dues i tres persones per habitació. Ara, s’ha habilitat una altra planta més gran per aquesta funció. Clarament, no podem atendre a tothom, i cada vegada que algú mor o se li dóna l’alta, immediatament entra un altre pacient per a ser tractat, el que dona en entendre que tenim una llista d’espera una mica llarga. De tota manera, el confinament està millorant la situació i no hi ha tants pacients com a les primeres setmanes.

Hi ha hagut canvis en l’horari al sector sanitari. Quins son aquests canvis? Hi ha motius?

Abans fèiem 3 torns de 8 hores cadascun al dia, que és l’horari que es sol fer a qualsevol feina, però ara, la sanitat ha decidit canviar els horaris dels treballadors amb l’objectiu de de reduir la quantitat de persones que es relacionen amb els infectats. Tot i que hi ha variacions, nosaltres ara tenim només dos torns, de 12 hores cadascun, i treballem fent aquest horari dos dies seguits, i després en descansem 4. 

Has sentit por, o has pensat en deixar la feina en algún moment?

Sincerament, he de dir que al principi estava molt espantada, ja que veia a la televisió tot el que estava passant,  igual que la quantitat de gent que estava morint, i clarament em feia por poder contagiar-me, o encara pitjor, contagiar als meus fills, però mai vaig pensar en no anar-hi, m’encanta el meu treball.

Quin és l’ambient que hi ha allà?

Es nota la tristesa a la gent que ve. Una de les coses que estem fent per la seguretat i tranquil·litat de les persones ingressades i les seves famílies és utilitzar els moments en què tenim una mica més de temps lliure per fer videotrucades amb els pacients que estan en bon estat i les seves famílies. Amb els que ja es veu que no els queda massa temps de vida o tenen un estat greu, pel benestar del pacient, simplement s’envia el part a les famílies. 

Per finalitzar l’entrevista, m’agradaria saber que opines de tot això, creus que la situació millorarà? Com hem d’afrontar el que ens està tocant viure?

Francament, crec que ja tots sabem que això ha sigut un cop fort per a tots, i que està sent una situació dura i difícil de viure per moltes persones, però hem de ser forts. Vist des del punt de vista d’una sanitària, em sembla que el ens ha tocat viure ens portarà a tots a cuidar més la nostra higiene personal i ser més conscients sobre la nostra salut. Però, per sobre de tot, aquesta vivència ens ha d’ensenyar a valorar la nostra vida i les coses bones que hi podem trobar.

Em dic Lucía Marín Ruiz i vaig néixer a Barcelona el catorze de juliol de 2005. Tinc catorze anys, i actualment visc a Premià de Mar i estic estudiant 3r d’ESO a l’Escola el Pilar. També estudio anglès des de fa quatre anys i ara mateix estic cursant per treure’m el First. En el meu temps lliure aprofito per llegir un bon llibre, i sempre he mostrat interès per les diferents religions i cultures. Me llamo Lucía Marín Ruiz, y nací en Barcelona el catorce de julio de 2005. Tengo catorce años, y actualmente vivo en Premià de Mar y estoy estudiando 3º de ESO en la Escuela el Pilar. También estudio inglés desde hace cuatro años y ahora mismo estoy cursando para sacarme el First. En mi tiempo libre aprovecho para leer un buen libro, y siempre he mostrado interés por las diferentes religiones y culturas. My name is Lucía Marín Ruiz, and I was born in Barcelona on the fourteenth of July, 2005. I am fourteen years old, I am living in Premià de Mar and I am currently studying 3rd grade in the Escola el Pilar. I have also been studying English for four years now and now I am studying to get the First. In my spare time I take the opportunity to read a good book, and I have always shown interest in different religions and cultures.