Isabel Rubio: “Partim d’una realitat que fa un any enrere no haguéssim pensat que fos possible”

49 views

La Isabel Rubio és la directora de l’escola El Pilar a Premià de Mar des de l’any  2010. Ha hagut d’adaptar l’escola i l’institut a les mesures de seguretat contra la COVID-19 que el Departament de Salut i el Departament d’Educació ha determinat com a vàlides.

Com a directora d’una escola, com t’ha afectat aquesta situació?

La situació ha estat complexa. Partim d’una realitat que fa un any enrere no haguéssim pensat que fos possible,  amb escenaris canviants de manera constant, amb directrius poc clares perquè era difícil poder preveure la realitat que passaria.  

Tanquem per quinze dies al març, després es preveu un tancament per tot el curs escolar que es trunca a finals de maig amb una possible reobertura que no acaba de quallar, presentem un nou pla al juliol que es modifica a finals d’agost amb les directrius pel setembre…

Això ha fet que haguem de donar resposta a situacions concretes que potser variaven en el temps i moltes de les tasques fetes no eren útils al cap de pocs dies o inclús abans d’iniciar-les, perquè l’escenari tornava a ser diferent.  Hem estat organitzat i reorganitzant a un ritme vertiginós per donar la millor resposta. 

En què m’ha afectat? En tot. La necessitat de tenir-ho tot controlat i en funcionament fa que no puguis aclucar l’ull.

Si bé sabem que l’escola no pot assentar-se en una zona de confort i hem de mirar sempre enllà buscant noves opcions que s’adeqüin a les necessitats del moment, mai hauria pensat que haguéssim hagut de canviar tant i tantes vegades amb tan poc temps i amb la idea de fins quan durarà aquell plantejament.

Però, mirant-ho amb perspectiva, ha estat un vertader exercici que demostra el que cal treballar a l’escola.  Mai ha quedat tan palès com ara que l’escola ha de ser un espai on hem de preparar els alumnes per ser competents en una realitat canviant (aquest cop a un ritme frenètic), i que puguin  respondre a la situació del moment, sense repetició de rutines sinó reflexionant sobre el que succeeix, prenent decisions i actuant tot analitzant si el resultat és el que esperàvem, amb sentit crític i capacitat de reacció. Aplicant la teoria en diferents contextos,  de manera interdisciplinar i treballant en equip. Mostrant-se resilients a qualsevol situació adversa i mantenint el pols per tirar endavant.  

Tots hem après d’això, penso que aquest cop s’han trencat molts esquemes i ha estat més visible que mai que som en un món canviant on tot és possible i el més important és la capacitat de reacció.  

Et va costar adaptar l’escola telemàtica en ple confinament?

Adaptar una escola no és cosa individual: hi ha tot un equip al darrere.  L’engranatge és de tots, si una peça falla tot trontolla. Si tots funcionem, tot rutlla.

Adaptar l’escola no ha estat difícil perquè partíem d’una bona base digital, però sí que han calgut una visió, anàlisi i reflexió constant de tot el que anàvem fent per no ometre coses importants.

Pensar com fer-ho, la plataforma unitària d’escola, els horaris i els aspectes que no  podien faltar (com ara l’acompanyament emocional i acadèmic més personalitzat, les tutories per mantenir la cohesió del grup, o les classes on s’aclarien i explicaven continguts més puntuals), el seguiment dels alumnes i que ningú quedés desconnectat han estat coses que no podíem perdre de vista per continuar endavant.

Partíem també de tenir uns mestres preparats digitalment i que han après molt més durant aquest temps.  La formació durant el confinament d’elements que trobàvem a faltar,  l’ajut entre els iguals, el treball cooperatiu, l’arribar un on no arribava l’altre ha estat clau.

Per altra banda, la secundària està acostumada al funcionament virtual, les eines i els recursos ja els teníem.  Faltava aplicar-los de manera que fos l’única opció ja que la presencialitat no era possible.

Potser el més complexe ha estat que la resposta dels alumnes fos en tots els casos igual de positiva, perquè funcionar telemàticament a més de les eines comporta uns hàbits i rutines diferents, una autonomia de treball i una responsabilitat per a la qual no tots estaven igual de preparats i requereix d’un temps d’adaptació. 

A infantil i primària ha estat més complexe perquè necessitàvem de l’acompanyament dels pares i hem hagut d’introduir diferents eines durant el confinament que fins ara no havien utilitzat de manera habitual i no eren dins les rutines dels nens.  En alguns casos, hem hagut de tirar de videotutorials per explicar el funcionament de noves plataformes i els petits no estan acostumats a això.  Però l’acompanyament dels pares i la implicació ha estat molt positiva i ens hem sortit molt satisfactòriament.

Quant de temps has dedicat a l’organització de l’escola? (mobiliari, espais, classes, professorat…)

És difícil poder respondre aquesta pregunta, des que va iniciar-se la situació de pandèmia ja al març, els dies i les hores han deixat de tenir el sentit que tenien abans.  

Cal donar respostes ràpides i sovint canviants a les situacions que es van produint.

L’escola continua en marxa i els protocols s’han anat canviant en major o menor mesura, a vegades per tornar on estaven, però amb la necessitat de fer modificacions.

Com he comentat a la pregunta anterior, a finals de juny i principi de juliol teníem una previsió que no  tenia res a veure amb l’evolució que anàvem veient durant l’estiu.  Vam tancar juliol amb una distribució d’aules, professorat i horaris concrets.  Sabíem que tot podia canviar i així va ser amb les compareixences que es van donar a l’agost. 

Però quan tens a les mans  l’organització d’una escola difícilment pots esperar a veure quins canvis es donen, sinó que vas intentant preveure per on va tot, malgrat que sàpigues que no són respostes definitives i molta feina caigui en sac buit.  Aquests mesos ho hem pogut veure i viure més que mai.  Sempre hi ha altres variables a contemplar que es van produint en el dia a dia.  

Tanmateix és inevitable anar donant voltes, anar canviant fins que et trobes amb la situació final i els protocols que cal seguir des d’Educació i Salut.  Per tant, no hi ha hagut temps per desconnexions a l’estiu. I us diria que el temps dedicat ha estat constant, tot i que el resultat final ha estat fruit de les tres darreres setmanes abans de l’inici de curs.

Però voldria incidir en que no es tracta només del temps que hagi pogut dedicar per a l’organització.  Parlem d’un treball compartit.  No es tracta només d’organitzar, anticipar i preveure situacions i protocolaritzar. Es tracta d’un treball en equip, d’un treball d’escola on tothom s’ha afegit per a fer possible la nova organització, els nous espais i el compliment dels protocols.  Hem hagut de fer-los nostres tots des de la direcció, passant per l’equip docent i el personal administratiu, de neteja i menjador. Tots hem dedicat temps per a fer-ho factible i tasques que d’entrada potser no ens són pròpies. 

El protocol de la tornada a classe va ser el mateix des de el primer moment? Si és que no, quantes vegades heu hagut de modificar-ho a l’hora de la tornada a classe?

No. En aquests moments pensar en una cosa que es fa una sola vegada és un somni. En el paper s’ha modificat tres vegades, una previsió al juny, una que es presentava com a definitiva cap a finals de juliol, esborranys  durant l’agost en vista de com anava progressant la pandèmia i una final al setembre.  

Com has hagut d’adaptar el menjador per complir tot el protocol?

El menjador, com la resta d’activitats d’escola, ha requerit de protocols i canvis organitzatius.  Però el nou menjador ens ha facilitat molt les coses. Poder disposar d’un espai únic que alhora està separat en diferents zones ha ajudat molt en el moment de la separació dels grups classe.

D’entrada hem modificat la distribució dels alumnes i la distribució dels torns per tal de reduir el nombre d’alumnes a cada torn, també hem modificat el nombre d’espais compartits en les estones que no són de menjar.

I aquestes noves distribucions hem hagut d’ajustar-les també tenint en compte les entrades i sortides esgraonades dels diferents cursos. Els alumnes d’infantil entren els primers i quan aquests ja estan disposats aleshores entra cicle inicial que està en un espai diferenciat. Els alumnes de cicle mitjà i superior han canviat el seu horari i entren en un segon torn.  En aquest segon torn també venen els alumnes de secundària que són molt pocs.

Cada grup estable de convivència seu en taules diferents de manera que mantenim els agrupaments de classe i no s’ajunten alumnes de diferents cursos. Els patis també s’han repartit per grups estables i es diferencien espais on està cada grup. Hem assignat aules que amb la nova distribució estan buides per dies de pluja o activitats puntuals.

Com et vas sentir a l’hora de comunicar als pares que l’escola tornava a obrir?

Hi ha dos moments importants i molt diferenciats:  a finals de maig, quan s’informa de la reobertura de centres en la fase 2 de desescalada i  ara al setembre. 

A finals de maig comuniquem aquesta possible reobertura en previsió a poder obrir el 8 de juny.  Comporta fer un pla de reobertura de manera precipitada sense saber quina serà la resposta de les famílies i els reajustaments necessaris per a oferir el màxim de seguretat en allò que fem. Arriba en un moment en que pensem que les escoles ja no obriran.

Organitzem, en paral.lel al treball del confinament, un nou  pla d’actuació suposant que vindran molts alumnes (perquè podria haver-se donat el cas) i després reajustant a la realitat que tenim en que l’assistència va ser molt minsa.

No tenim massa clara la intenció d’aquesta reobertura.  I ni el treball que preparem ni l’organització és massa útil perquè tot el treball de cohesió no té sentit, en tant que venen poquíssims nens, el treball de final d’etapa educativa i acompanyament en l’orientació tampoc,  perquè ja els alumnes de 4t d’ESO han fet la seva opció i estan preinscrits, el treball d’atenció personalitzada i d’acompanyament emocional ja el tenim cobert amb el que venim  fent telemàticament i no volem renunciar a aquesta tasca per  atendre només els que venen a l’escola.

En definitiva, un cúmul d’aspectes que fan que actuem perquè se’ns indica des del Departament, però que ens dóna sensació de precipitació, de poca seguretat en el que fem, de feina poc útil que ens dificulta en comptes d’ajudar i on els contra estan per sobre els pros. 

Comunicar en aquestes condicions la reobertura és evident que no em fa sentir bé.  Has de comunicar que obrim l’escola i sembla que no vulguis obrir quan en realitat és el que més voldries, però no amb aquestes condicions.

La comunicació per l’obertura al setembre és molt diferent, tenim clar que hem de tornar a una “normalitat”, els alumnes han de tornar a les escoles, hem de tornar a la presencialitat.  Tots necessitem tornar a retrobar-nos alumnes i mestres.  La “normalitat” serà diferent però no té sentit que l’escola sigui l’únic àmbit on tot no continua endavant.  

Ens preparem per a l’obertura, tenim temps per a fer-ho i tenim ganes.  Un altre aspecte és com s’han donat els canvis en les condicions i si la comunicació l’hem pogut fer nosaltres o les famílies s’han assabentat per altres mitjans.  Sovint els mitjans de comunicació han donat la informació abans que nosaltres perquè famílies i escola ens hem assabentat al mateix moment de la informació. Però sens dubte tornar a començar ha estat un dels moments més positius i més bonics d’aquest any.  Ho necessitàvem alumnes i mestres.

Com han reaccionat els pares de l’escola quan vas explicar la normativa d’aquest nou curs?

La veritat és que com sempre, malgrat la incertesa del nou curs,  les famílies han estat sempre al costat de l’escola.  És evident que alguns poden haver tingut dubtes, sobretot ocasionats per la por de la nova situació.  És una situació diferent i ens agradaria tenir la seguretat de fer allò que garanteixi el risc zero.  Malauradament això és impossible.

Però els pares i mares de l’escola a l’igual que tot l’equip docent  tenim clar que tots participem d’un mateix projecte i tots volem el millor per als nostres alumnes i fills o filles.  Això ha fet que des del primer moment les famílies s’hagin sumat a allò que s’estava fent.  Han entès totes les mesures  i ens han acompanyat.  

Les famílies han tingut un paper clau en el  funcionament i aplicació de protocols.  L’escola pot preveure, crear protocols, contemplar variables… però necessitem unes famílies que ens donin suport i creguin en nosaltres per a que allò que fem sigui de veritat factible.  Només amb la confiança en allò que fem podem tirar endavant les nostres idees.  Per això aprofito des d’aquí per agrair la resposta de les famílies.

Al llarg del principi de curs fins ara heu hagut de canviar el protocol a causa del rebrot?

Vam començar en un moment complexe.  La situació de Premià de Mar les primeres setmanes de setembre era d’alt risc i, per tant, vam començar contemplant ja el màxim de mesures a nivell de prevenció i higiene (mascaretes en tot moment, malgrat ser el grup estable de convivència, prevenció màxima en el circuit i fluxes de desplaçaments…). De moment no hem hagut de fer cap canvi, però estem molt amatents a canvis que s’hagin de donar si la situació varia.

El més recent