Mari Carmen Martínez: “Sents molta impotència de no poder fer res”

19 views

La Mari Carmen Martínez és una treballadora d’una residència de gent gran a Badalona. A la residència on treballa han viscut en primera persona la crisi del coronavirus. Van haver de prendre precaucions dràstiques perquè el virus va creuar les portes d’aquest establiment.

Quan vau saber que hi havia contagiats a la residència quines mesures vau prendre?
Quan ens vam assabentar que hi havia covid, de seguida es van separar els usuaris contagiats i es van aïllar de la resta d’usuaris. Es van prendre mesures per al personal amb EPI’s, mascareta, ulleres de protecció, guants, i higiene de mans rentades amb aigua i sabó i hidroalcohol.

Et va afectar personalment veure com la gent gran que cuides anava empitjorant?
Sí ens afecta a tots molt, sents molta impotència de no poder fer res ja que no hi ha una medicació per poder donar-los i que puguin millorar. Alguns van poder recuperar-se però d’altres, per desgràcia, no ho van superar.

La gent gran es comunicava d’alguna manera amb les seves famílies al moment del confinament?
Quan ens van confinar es podien comunicar amb videotrucades a través de la tablet i de trucades de telèfon.

Creus que es podria haver evitat l’entrada del virus a la residència?
No, era molt difícil la situació.

La gent gran va resultar afectada de manera psicològica? I vosaltres?
Sí van quedar molt afectats i nosaltres també.

Deixant de banda el coronavirus, com és treballar amb gent gran?
Treballar amb ells no és fàcil. Ells venen de casa i molts han estat sols fins que ja no han pogut i han de dependre de persones que els ajudin, s’han d’adaptar a la nova situació fora del que estaven acostumats. Nosaltres els ajudem a estar el més còmodes possibles i procurem entendre’ls.

Creus que s’ha de tenir vocació per treballar en una residència?
Per suposat que sí, si no tens vocació millor no treballar en geriàtrics.

Tens la mateixa relació amb tota la gent gran de l’establiment o amb alguns hi tens més afinitat?
Tots són meravellosos, però sí que és cert que sempre hi ha per qui sents més debilitat.

Hi ha alguna anècdota graciosa que hagis passat allà que vulguis compartir?
Doncs sí: hi havia una resident que tenia geni, quan s’enfadava els deia coses a tots i a les auxiliars també. N’hi havia una altra que anava en cadira de rodes i no podia caminar i un dia li va contestar: “Com no callis m’aixeco i te n’assabentaràs!”

Iman Boubaouch, Marc Rivero i Aitana Carrasco

El més recent