Arturo Padilla: “Sempre podem trobar camins per accedir a la cultura”

125 views

Arturo Padilla de Juan és un escriptor català de literatura juvenil. Va néixer el 2 d’agost de 1989 a Montornès del Vallès, ara té 31 anys. Amb nou anys va fer el seu primer conte i des d’aleshores no ha parat d’escriure. Amb setze anys va guanyar el Premi Jordi Sierra i Fabra per a joves i va publicar la seva primera novel·la, El poder de una decisión. Actualment escriu i fa xerrades als instituts per compartir impressions amb els seus lectors. Ha escrit diversos llibres, com Fora de guió, Nadar o morir i La tempesta.

Sempre has tingut clar que volies ser escriptor? Com vas començar a escriure? 

Doncs no sempre he volgut ser escriptor. De petit volia ser pintor i durant tota la secundària volia ser corresponsal de guerra en algun país en conflicte. Tot i així, em vaig proposar escriure la meva primera novel·la després de veure les bases d’un certamen literari adreçat a joves autors. I quan vaig guanyar el Premi Jordi Sierra i Fabra, em vaig començar a plantejar ser escriptor.  

Hi ha algun llibre que et  marqués o que recordis amb especial interès de quan eres petit? 

Em va agradar molt un llibre que llegíem a l’escola, James i el préssec gegant, de Roald Dahl, la història d’un nen que inicia una aventura en un préssec que cada cop es fa més gran. Tinc uns grans records de llegir aquest llibre en veu alta i tots esperàvem l’hora de lectura amb candeletes. 

Com et vas sentir quan vas guanyar el teu primer premi?  

Va ser un dels moments més màgics i bonics de la meva vida. Recordo  començar a fer crits i contagiar-los a la meva família. Va ser un instant feliç. 

On treus la inspiració a l’hora d’escriure? 

Més que inspiració, jo parlo d’idees. Puc treure idees de qualsevol lloc: d’una pel·lícula, d’una notícia, d’un paisatge, d’una cançó, d’un record, d’una conversa… Quan menys ho espero, se m’encén la bombeta. 

De tots els llibres que has publicat, quin ens recomanes?  

Tots són especials, encara que diferents. Si t’agrada la novel·la romàntica, Fora de guió. Si ets més de drames, La tempesta aborda el maltractament físic i psicològic d’una adolescent cap a la seva mare. I si prefereixes passar por, patiràs amb l’última novel·la que he tret: La casa del cementiri de cotxes, una història ambientada en una masia abandonada envoltada de cotxes desballestats. 

T’identifiques amb algun dels teus personatges? 

Normalment, tots els personatges tenen alguna cosa de mi mateix. Potser és la seva manera de parlar, de raonar, d’entendre el món… Al capdavall, jo m’he de transformar en tots ells i alguna cosa se’ls pot enganxar de mi! 

Estàs preparant o tens algun projecte nou en ment? 

Ara mateix estic escrivint una distopia. La meva ment no para i tinc tres o quatres històries al cap. El problema és que sóc molt lent escrivint…

Quins consells donaries a algú que vol ser escriptor? 

Doncs aquesta pregunta també la faig jo als altres escriptors. En realitat, no sóc qui per donar consells. En tot cas, et puc explicar el consell que em va donar el Jordi Sierra i Fabra quan vaig guanyar el premi: “Tot el que escriguis, fes-ho amb el cor”. 

Quines són les teves aficions? 

A banda d’escriure, també m’agrada llegir, nedar, viatjar, el cinema i.. tinc pendent aprendre a tocar la guitarra. 

Què penses sobre el tancament de la cultura per culpa de la pandèmia? 

Crec que tots tenim necessitat de cultura i que d’una manera o una altra som capaços de reinventar-nos. Per exemple, durant el confinament, vaig assistir a un concert mitjançant un directe d’Instagram. Sempre es poden trobar camins alternatius per accedir a la cultura. 

Carla Peña, Maria Hidalgo, Marta Muñoz

Redactors juniors

El més recent