Muriel Villanueva: “Més que escriptora soc explicadora d’històries”

289 views

Muriel Villanueva és escriptora. Va nèixer al 1976 a València. Ha escrit diversos llibres per a infants i joves. En aquest àmbit el seu llibre més destacat es Duna. Dunes, la seva continuació, acaba de guanyar el Premi Llibreter 2020.  També ha escrit obres com El refugi del Tarek (Premi Atrapallibres) o Rut Sense Hac (Premi Carlemany). La plataforma Fiction Express li ha publicat Mi héroe, que els alumnes de 6è hem llegit aquest trimestre.

Quan eres petita ja volies ser escriptora?

I tant que sí. El que passa és que m’ha costat molts anys arribar-me a creure que ho podia ser. Quan era petita sempre tenia la imatge gravada del meu nom imprès al llom d’un llibre. Vaig començar als 8 anys escrivint el meu diari i de jove vaig començar a fer diaris de viatge, a publicar alguna coseta…

Per què et vas fer escriptora?

No podia no ser-ho. Escriptora sempre ho he sigut, d’alguna manera, des de molt petita. Podria haver-ho deixat com un hobby, ho podia haver deixat aparcat,… senzillament he donat espai al que era obvi per mi. Jo crec que té a veure amb la meva mare i amb el meu iaio, que sempre m’explicava històries de vida, de manera oral. Era d’aquests iaios que t’expliquen la seva infantesa, la seva joventut, i que ho expliquen bé. Ho feia gairebé com un escriptor. La meva mare em llegia molts contes quan anava adormir o, de vegades, se’ls inventava. Jo més que escriptora soc explicadora d’històries, constructora  d’històries, el que passa es que les he de posar en un paper. Se’m va encomanar aquesta mania d’explicar les coses i fer-ho de manera narrativa i literària.

De petita et va impactar molt algun llibre?

Sí, el primer impacte fort va ser La història interminable de Michael Ende i també un llibre alemany rimat que es diu La aventura formidable del hombrecillo indomable, és molt divertit, ara el té la meva filla i ens el sabem de memòria. Aquests dos llibres em van enganxar molt. També m’agrada molt el cinema i aquest art d’explicar històries l’he begut molt del cine. Hi ha pel·lícules de quan jo era petita com Els goonies que em van agradar molt i també em van acostar a aquesta necessitat d’explicar històries.

Quin va ser el primer llibre que vas escriure?

El diari que vaig escriure quan vaig acompanyar la meva mare a adoptar la meva germana. Tinc tres  germanes adoptades de països diferents, una d’elles es índia. La vam anar a recollir quan ella tenia 4 anys i aquest viatge a l’Índia va ser un viatge molt espectacular per mi, que tenia 19 anys.  Vaig escriure un diari i al tornar el vaig presentar a un premi, vaig guanyar i el va publicar l’ajuntament d’un poble del País Valencià. Per mi es el meu primer llibre. Després ja van venir altres llibres publicats per editorials, que van guanyar premis mes importants.

De tots els teus llibres, quin és el que més t’ha agradat escriure?

Duna. He vingut diverses vegades a parlar-me a la biblioteca de Premià de Mar. La segona part és Dunes, que acaba de guanyar el Premi Llibreter El personatge m’encanta i també l’entorn on viu i on escriu el seu diari. M’ho passo molt bé escrivint la Duna, vivint la seva vida i parlant amb lectors que l’han llegida. És un  llibre que m’ha donat moltes alegries.

En quin llibre estàs treballant ara mateix?

En una novel·la per adults. M’hi he estat documentat un parell de mesos. Estic molt engrescada. També he acabat un llibre de poemes per a nens i l’he presentat a un premi. No havia escrit mai poesia per nens i m’ha semblat molt divertit. A veure si aquest també el podeu llegir.

Amb quin personatge del teu llibre digital Mi héroe et sents més identificada?

Jo vaig ser filla única fins als 14 anys. Després el meu pare va tenir un fill biològic amb la seva dona i van adoptar una nena de de Colòmbia. Després la meva mare i la seva dona van adoptar també dues nenes de l’Índia. Aquestes són persones  que tenen al voltant de 30 anys i jo en tinc 44. Per tant, he crescut com a filla única i neta única de dues  famílies. No vaig tenir oportunitat de barallar-me ni de tenir gelós ni amb germans ni amb cosins. No ho he viscut. Ho estic vivint ara com a mare amb els meus fills. Aviat també publicaré un llibre que te a veure amb la gelosia entre germans petits.  En el llibre, la mare de l’Eloy i del Bruno és escriptora i li costa molt quedar-se a casa amb els fills perquè el seu somni és ser escriptora i voltar pel mon fent xerrades i presentant llibres. Jo no estic en aquest punt, m’agrada molt fer-ho i parlar amb els lectors i sortir de casa a  parlar de la meva obra, però mai abandonaria  tant als meus fills. Tot i així, m’identifico amb ella, encara que sigui un personatge secundari.

Si no fossis escriptora, què t’agradaria ser?

Cantant! Sempre he cantat molt. He fet segones veus a grups i a cantautors, de joveneta havia tingut el meu propi grup. Sempre m’ha agradat molt cantar i és una cosa que he aparcat per tenir més temps per l’escriptura. Si alguna cosa m’impedís escriure, si em quedés cega, cantaria.

Quin consell ens donaries per escriure millor?

El millor consell és que a escriure se n’aprèn escrivint. Molta gent diu que se n’aprèn llegint, jo també ho crec, però sobre tot escrivint. Tot el que sé sobre escriure ho he après escrivint i rebent i impartint cursos sobre tècniques d’escriptura. I practicant, practicant, practicant.

Mireia Booker, Aina Gutiérrez, Martí Urrea

Redactors juniors

El més recent