Núria Cerrato: “L’educació és un llarg camí que mai s’acaba”

163 views

Núria Cerrato Santiago és una mestra d’Infantil de l’escola El Pilar, concretament és la tutora de la classe de P5. Va néixer a Barcelona a l’octubre del 1968.

Des de quan treballes al Pilar?

Soc a l’escola el Pilar des de setembre del 1999.

Primer vaig estar tres anys fent segon de primària, entre 1999 i 2002. I al setembre del 2002 em van deixar passar al meu petit/gran  món: l’etapa d’Infantil. He fet 8 cursos a P-4 i ara amb aquest curs en fa 10 que estic a P-5.

Des de petita tenies clar que volies ser mestra?

No. El que sempre he tingut clar és que volia dedicar-me a una professió que estigués relacionada amb els infants. Però el meu somni inicial era estudiar psicologia, i en concret, psicologia infantil,  ja que m’interessava molt entendre el desenvolupament i el comportament dels nens. I així, si després sorgien en els infants problemes emocionals, afectius, socials o d’aprenentatge poder-los tractar.

Què penses sobre la educació? 

Per mi l’educació  és un llarg camí que mai s’acaba. És un dret que té tota persona i és la millor eina per canviar el món. Educar és conduir els nens perquè vagin desenvolupant totes les seves capacitats, oferir-los eines que els ajudin a ser i actuar de forma autònoma, a confiar més en ells, a desenvolupar les seves qualitats personals. Però també és guiar els infants per a què siguin capaços de moure’s pel món que els envolta i orientar-los i formar-los amb una sèrie de coneixements, de valors (entre ells, molt important el de l’esforç)  i de maneres d’actuar que els permetin viure en aquesta societat. L’educació està en constant moviment i t’has d’adaptar als canvis i sobretot al teu alumnat i a les seves necessitats.

En algun moment has pensat deixar aquesta professió?

Si en dues ocasions. La primera, quan vaig haver de marxar de la meva primera feina, llavors em vaig plantejar deixar de ser mestra perquè trobava molt injustes les mesures d’Ensenyament cap aquell centre i cap als mestres que hi treballaven. Però enlloc de fer-ho vaig estudiar la segona carrera, la de mestra d’Educació Especial. La segona vegada, quan vaig ser mare. En aquells moments vaig pensar que si deixava de ser mestra tindria més temps per al meu fill i a més a més podria aprofitar i iniciar els estudis de psicologia. Però tampoc ho vaig deixar, vaig decidir reduir la jornada i al llarg d’uns quants cursos no he vingut a la tarda.

Quin són els avantatges i els desavantatges de ser mestra?

Per mi els avantatges de ser mestra d’infantil són uns quants. El fet de poder acompanyar als nens en aquest procés de descobrir el món, tot i ser una gran responsabilitat, és una de les millors satisfaccions. L’emoció tan gran que sento quan veig que el meu alumne/a va superant pors, assolint reptes que creia no podria, considero que és un altre benefici d’aquesta professió ja que tu formes part d’aquest desenvolupament, d’aquest procés.

Aprendre d’ells cada dia és un altre avantatge, per molt que passin els anys sempre em continuen ensenyant, amb ells tinc un aprenentatge continu. I una altra avantatge en general de ser mestra d’Infantil és que és on a les escoles sempre arriben primer les innovacions.

Desavantatges: El sou que no està ben pagat comparat amb altres feines i  el temps que has de dedicar-hi fora de la jornada laboral, ja que una mestra no plega quan toquen les cinc de la tarda, dedica moltes hores a casa per preparar les classes, per cercar noves metodologies…

Què va pensar la teva família quan els vas explicar de què volies treballar? 

Els va semblar molt bé ja que ells desitjaven que pogués treballar d’allò que havia decidit estudiar. A més, mentre estudiava feia classes particulars a nens i com que les feia a casa veien el tracte i la manera que tenia d’actuar. La meva família tenia clar que acabaria en aquesta feina per molts anys, suposo que els pares saben veure a través dels teus ulls el que és la teva passió.

Quin altres opcions de treballs tenies?

Podia haver treballat com cambrera en un bar dels meus tiets o de dependenta a una botiga de roba d’un amic. De fet vaig treballar un temps als dos llocs als estius, mentre estudiava i també, com he dit abans, donava classes particulars quan tornava de la universitat.

T’han substituït algun cop?

Sí. Al 200,6 quan va néixer el meu fill, vaig estar tot aquest any de baixa; primer perquè l’embaràs era una mica de risc i havia de reposar i després de néixer ell perquè em corresponia la baixa per maternitat. També en altres ocasions he estat de baixa per problemes de salut. I com abans us he comentat, he estat uns anys que compartia el curs amb una altra mestra perquè no treballava a les tardes.

Has treballat en algun altre centre?

Sí, vaig acabar la carrera al juny de l’any 1989 i vaig tenir la gran sort de començar a treballar en una escola concertada a Badalona al setembre del mateix any. Tenia 21 anys i em vaig iniciar com a mestra tutora amb un grup de 28 nens i nenes de 3 i 4 anys ( ja que en aquella època encara no existia P3). Un gran repte, difícil d’oblidar,  amb el qual vaig aprendre moltíssim. En aquella escola vaig estar deu anys sempre a l’etapa d’infantil, canviant entre P-3, P-4 i P-5.

Què és el més complicat que has fet durant la teva trajectòria?

Els meus inicis de mestra van ser complicats, ja que eren molts nens i nenes i sobretot perquè havia de tractar amb unes famílies amb unes circumstàncies especials.

I lògicament no tenia cap experiència, però sí un gran entusiasme i unes ganes de fer increïbles. Deixar aquella escola va ser un dels moments més tristos de la meva trajectòria ja que no vaig marxar per voluntat pròpia, vaig haver d’anar-me’n perquè va entrar en procés de tancament i no tenia cap futur allà. Els anys previs al tancament van ser durs i l’inici en aquesta escola també. Com tot canvi, inicialment costa. I un altre moment que m’ha resultat complicat ha estat el canvi tan accelerat que s’ha donat a l’educació amb les noves tecnologies. De fet, encara em continuo formant al respecte.

Iman Boubaouch, Xenia Varas, Berta Sánchez

Redactors juniors

, ,

El més recent