Anna Manso: “Si voleu ser escriptors, llegiu i escriviu, escriviu i llegiu!”

156 views

Anna Manso (Barcelona, 1969) és escriptora de literatura infantil i juvenil. Ha escrit llibres com Una noia N.O.R.M.A.L s’ofereix de cangur, Cor de cactus i altres formes d’estimar o Som autèntics. També és guionista de sèries com Com si fos ahir i escriu al diari Ara la columna La pitjor mare del món.

Vas venir a la nostra escola per fer un taller sobre Gianni Rodari a 3r de Primària. En què va consistir aquest taller?

Els vaig passar un capítol del programa Una mà de contes, que es diu Gianni Rodari i els contes fantàstics, amb guió meu, per a què coneguessin qui era Rodari.  Jo portava una maleta on hi havia objectes i dos sobres on hi havia  targetes amb noms de personatges fantàstics i de paraules. Llavors vam fer un conte traient una paraula, un objecte i un personatge. Cada taula, cada equip feien un capítol a partir del que havia sortit, jo anava passant a ajudar-los, continuava  el següent i al final tancàvem. Els nenes i nenes van escriure el conte i el van il·lustrar. Llavors es pot gravar i fer com un capítol d’Una mà de contes.

Et va agradar venir a visitar els alumnes de tercer de primaria? T’agrada anar a les escoles?

Oh, m’encanta! M’agrada molt. Jo escric sola a casa i no sé què passa amb els meus llibres. Quan vaig a les escoles i parlo amb vosaltres, que us els heu llegit, és molt xulo. Els escriptors que escriuen per gent gran potser surten per la tele i són més famosos però no van a parlar tant amb els seus lectors.

Per què t’agrada tant Gianni Rodari?

Perquè a l’escola, quan era petita, me’l van fer llegir i el vaig descobrir. Té molta fantasia, és un escriptor meravellós i, a més, té un llibre que es diu Gramàtica de la fantasia on ens ensenya jocs per escriure i  inventar contes.

Quan eres petita volies ser escriptora? Quan vas decidir ser-ho?

Jo de petita volia ser lectora. Pensava: “Com et podria guanyar la vida llegint?”.  No sé quan vaig decidir ser escriptora, però vaig decidir estudiar guió, que és escriure per a la tele, perquè vaig pensar que només escrivint llibres no em guanyaria la vida. I em vaig fer guionista, que és també del que jo treballo. Després, quan vaig tenir la meva filla Eva, que jo tenia trenta anys, vaig dir-me que, si m’havia atrevit a tenir una filla, ¿per què no m’havia d’atrevir a escriure els llibres i contes que jo volia fer per a  vosaltres? I em vaig llançar a la piscina. Porto vint-i-un anys escrivint.

Com t’inspires quan fas un llibre?

Com tothom: m’inspiro en coses que conec, en coses que m’expliquen, en coses de la meva vida. Ens inspirem en tot allò que coneixem o que sabem que podem conèixer. Si féssim una llista de les coses en què ens podem inspirar seria llarguíssima! Jo us recomano que la feu per a què el dia que hagueu d’inventar no us poseu nerviosos!

Quin llibre és el teu preferit dels que has escrit?

Jo tinc un truc: el meu preferit és el que escric en aquell moment, perquè així és el que em surt millor. I després ja veig si en realitat m’ha quedat millor o pitjor,  però me’ls estimo tots, perquè tots m’han fet aprendre: si no m’ha sortit bé, ja sé que no ho he de fer d’aquella manera.

Quin és el teu llibre preferit d’un altre autor?

Impossible! No es pot dir. Us recomano molt els llibres de la meva amiga Maite Carranza, que és una escriptora sensacional. Busqueu-los!!

Quins premis has guanyat amb els teus llibres?

N’he guanyat tres. N’he guanyat dos de juvenils: el Gran Angular del 2008 amb Canelons freds i el del 2016 amb Allò de l’avi. I el tercer és el premi Atrapallibres, que em va fer molta il·lusió perquè no hi guanyes diners però el trien els nens i nenes. El vaig guanyar el 2016 amb Amics monstruosos.

Quin llibre estàs escrivint ara?

Ara tinc al cap tres idees que estan donant voltes i no sé quina faré. No ho sé… Encara no ho puc explicar, estan aquí coent-se… Sempre tinc coses coent-se!

El virus ha afectat la teva feina?

Sí, perquè vaig estar sis mesos sense feina de guió. Jo estic treballant a la sèrie de TV3 Com si fos ahir i durant sis mesos no vam tenir feina. Jo vaig fer altres coses, vaig aprofitar i vaig escriure dos llibres. Un d’ells sortirà al setembre, es diu El llenguatge secret  i crec que us agradarà molt. I l’altre és el meu primer llibre per adults, se l’estan llegint les editorials, a veure què passa!. 

Tens algun hobby especial a part dels llibres?

Doncs sí, m’agraden molt el cinema i les sèries, sortir a caminar, anar a veure exposicions. M’encanta quedar amb els amics per xerrar i riure, fer sopars… M’encantava anar a ballar, però ara no podem. També anar a fer passejades per la muntanya, tot i que la platja encara m’agrada més. I viatjar, fer esport. M’agraden moltes coses!

Quin consell donaries al nens i nenes de la nostra edat?

Llegiu molt, llegiu de tot. Llegiu novel·la gràfica, còmics. Llegiu autors d’aquí, llegiu autors de fora! Llegiu novel·les d’aventures, de misteri, d’humor, dramàtiques… i així sabreu quins són els llibres que us agraden. I si voleu ser escriptors llegiu i escriviu, escriviu i llegiu! No pareu, aquesta és l’única fórmula.

Què li diries a l’Anna Manso d’11 anys?

Sabeu què? Jo vaig escriure un llibre que es diu Leandre, el nen horrible, on el protagonista és un nen molt lleig i molt feliç, perquè jo li volia dir a l’Anna Manso de 11 anys, que es creia que era la més lletja del mon i era molt desgraciada per aquest tema: ‘’Anna, pots ser feliç sempre.” I li diria: “Nena, tu no saps les coses que hem viscut tan xules,  fins i tot hi ha nens que m’entrevisten!’’ I al·lucinaria! 

Gisela Gutiérrez, Inés Mirón, Ivet Martínez

Redactors juniors

El més recent