Alba Muñoz: “Aquesta carrera et fa qüestionar la manera com veus el món”

/
183 views

Alba Muñoz té 18 anys i està fent el primer curs de la carrera d’Estudis Socioculturals de Gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona. És ex-alumna de l’escola, i l’hem volgut entrevistar perquè aquesta carrera és nova, és el tercer curs que s’imparteix.  

Quines assignatures fas a la teva carrera?

A la meva carrera hi ha moltíssimes assignatures, ja que cada curs es divideix en dues parts (en dos semestres) i en cadascuna d’aquestes parts fem matèries diferents que no es repeteixen. A part, és una carrera que toca un munt de temes diferents, i que conseqüentment, fa que estudiem molts àmbits. Per donar-vos una bona idea del que fem, algunes de les assignatures són: educació i gènere, teoria i crítica feminista, construcció psicosocial de les identitats i diversitats, llengua i gènere, sociologia, antropologia, principis bàsics de dret, gènere i mitjans de comunicació, anàlisi cultural amb perspectiva de gènere…

Per què vas decidir fer els Estudis Socioculturals de Gènere?

Si soc sincera no vaig triar aquesta carrera, la carrera em va triar a mi. Això ho dic perquè jo volia fer la carrera de Psicologia, i aquesta era la meva primera opció, però no vaig poder entrar-hi. Com que va passar això vaig decidir matricular-me a la meva segona opció, aquests estudis. Si que havia investigat sobre la carrera i sabia que m’interessava, ja que era molt conscient que un canvi social és molt necessari, perquè hi ha moltes desigualtats i molts col·lectius invisibilitzats o fins i tot marginats, i en informar-me de la carrera vaig veure que el seu objectiu era investigar i estudiar per què tot això passa i què podem fer per ajudar que hi hagi canvis, la qual cosa vaig trobar meravellosa. També us dic que era que estic cursant aquests estudis estic molt contenta de no haver entrat a Psicologia, ja que no puc estar més encantada amb aquesta carrera, penso que el destí em va fer un gran favor.

 Quines sortides té aquesta carrera?

Aquesta carrera té moltes sortides, ja que et prepara per intervenir professionalment en la introducció de la perspectiva de gènere en diferents àmbits laborals, com serien per exemple: organismes internacionals, (com la Creu Roja o la UNESCO) mitjans de comunicació, organismes públics de l’administració, (com equips de treball social o gabinets de prevenció de riscos laborals) associacions de centres educatius, equips i centres de recerca sobre qüestions de gènere, empreses de màrqueting i publicitat, entitats d’atenció psicosocial en situacions de violència, organitzacions vinculades al món econòmic i laboral, (com organitzacions empresarials o serveis d’ocupació) associacions de defensa dels drets de les dones i el col·lectiu LGTBI, industries i institucions culturals…

 Consideres que la teva carrera és important?

Encara que sigui una carrera extremadament nova, (només soc de la tercera promoció que la cursa) penso que és indubtablement necessària i molt important. La nostra societat sempre ha tingut desigualtats, discriminacions i problemes sistemàtics i estructurals, que han anat millorant al llarg dels anys, però que actualment encara en trobem en gran mesura. Per tant penso que és indispensable tenir una carrera que prepara  les seves alumnes per intentar millorar la societat, per  tal que el major nombre de persones possible es puguin sentir a gust i contentes dins d’elles mateixes independentment de la seva situació (ètnia, identitat de gènere, identitat sexual, expressió de gènere, nivell adquisitiu, condició fisiològica o psicològica…)

 Com son les classes?

Les classes poden arribar a ser molt intenses i denses, ja que hi ha moltíssimes coses a aprendre i a estudiar. També degut a que moltes d’aquestes coses poden arribar a ser molt complicades d’entendre, ja que fan qüestionar-te el que sempre havies cregut, el que sempre se t’ha ensenyat, el funcionament de la societat, les relacions socials i la manera com veus el món. Fins i tot fan que et qüestionis a tu mateixa. Però, per intens que tot això sigui, és meravellós i fascinant, ja que et fa pensar i reflexionar com mai ho havies fet abans, t’obre la ment, et fa escoltar altres perspectives, t’ensenya a dialogar i a entendre…

Totes les classes són interessants?

Per mi les classes poden arribar a ser molt maques, i algunes han arribat a ser emotives i tot. Òbviament hi ha assignatures que m’agraden menys i que per tant fan que no disfruti tant a les seves classes, sobretot aquelles que s’allunyen més d’això que ara us comentava, aquelles que no tracten sobre qüestionar tot el que ens envolta. Tot i així soc conscient que són totalment necessàries. Les classes on s’imparteixen aquestes assignatures se’m poden fer més denses i pesades, però penso que això és inevitable en qualsevol tipus d’estudi. Però si en general t’interessa el que s’ensenya, com en el meu cas, assistir a moltes de les classes es converteix en un plaer.

Per què creus que s’ha creat ara aquesta carrera? I per què no abans?

Penso que s’ha creat per pura necessitat. Com he dit abans s’han d’intentar solucionar molts problemes relacionats amb les desigualtats socials i s’ha vist que per poder fer-ho és necessiten professionals. Penso que no s’havia fet abans perquè no hi havia la consciència d’aquesta necessitat. Encara que òbviament queda moltíssim camí a recórrer, hem d’apreciar que tenim la sort de viure en uns temps on hi ha hagut una conscienciació bastant forta.

Com és la universitat? 

La universitat és una experiència única. Per desgràcia, a causa de la pandèmia, no l’estic podent viure en el seu màxim potencial. Però tot i així anar a la universitat em fa molt feliç, al cap i a la fi, és el primer cop que pots triar què estudiar i que tens molta independència respecte a com ho vols fer. A part coneixes gent nova amb qui comparteixes molta afinitat només pel simple fet d’estudiar el mateix. He d’afegir que jo estudio a la UAB, que és un campus universitari gegant (segurament més gran que Permià de Mar) on hi ha molta gespa, taules de pícnic, molts bars, zones comunitàries… que fan l’experiència universitària molt més divertida.

Creus que la societat ha canviat durant aquests últims anys? 

Com he dit abans, crec que sí. Crec que ara es parlean de molts més temes de manera més oberta i normalitzada, i que molta gent ens hem adonat de molts problemes que abans no es reconeixien com a tals. Aquests problemes ja s’havien detectat fa moltíssims anys, però és el primer cop que es comencen a reconèixer més massivament, per dir-ho d’alguna manera. Penso que la societat ha començat obrir-se de ment.

Creus que el masclisme està augmentant durant aquests últims anys?

Aquest és un tema complicat, ja que per una banda hi ha tota aquesta conscienciació de què he parlat, on hi entra el problema del masclisme, però per altra banda trobem que, per exemple, políticament hi ha hagut un auge de la ultradreta, la qual promou el masclisme i moltes altres desigualtats. Per tant penso que trobem aquestes dues cares de la moneda. Jo (i espero que molta gent) desitjo que la primera cara pugui fer ombra a la segona i que en aquesta hi participi moltíssima més gent.

Fet per: Ali El Mssail, Paula Gutiérrez, Nicolàs Muros i Emma Alvarez (6è de Primària)

Redactors juniors

El més recent