Carme Cardó: “Ara som més lliures”

/
94 views

La Carme Cardó actualment té 71 anys, va néixer en el 1949, i ens ha concedit poder fer-li una entrevista per parlar sobre la violència de gènere. Malauradament ella ha patit molt per aquest tema i ens ha explicat com ho va viure i com eren els seus temps.

  • En quines situacions depenies de l’home?

Sobretot vivíem en una dictadura en què depenies del marit i no et podies divorciar. Per exemple, si marxaves de casa et podia a arribar a denunciar i et posaven a la presó, a part que et prenien els fills. Tampoc podies tenir una llibreta al banc tu sola, l’havies de tenir amb el marit o amb un home.

  • T’havies de casar obligatòriament?

No, però si no et casaves, encara que no et comportava un gran problema, estava molt mal vist i et deien que eres una “solterona”. La majoria d’edat per casarte era als 21 anys, però si els pares et donaven els permisos et podies casar abans.

  • Podies treballar del que volies lliurement?

Normalment no podiem, treballavem del que es podia, perquè el que volien i et deien es que ens casessim. Jo vaig treballar primer amb la meva cosina amb 12 anys a la seva perruqueria i després treballava del que trobava.

  • A la teva època et podies divorciar?

No, en el meu cas vaig tenir molta sort de poder separar-me. El que vaig fer va ser que li vaig dir que anéssim al notari i que ens separéssim una temporada i que després tornariem junts, quan el meu fill petit va fer 18 anys vaig anar a l’advocat i em va dir que ja tenia el divorci, des d’aquell moment ell va fer la seva vida i es va casar. 

  • Alguna vegada vas patir maltractament per part del teu marit?

Sí, moltes vegades. Vaig estar 10 anys amb ell i quan me n’anava a  casa de la meva germana i la meva mare per amagar-me, ell em venia a buscar.

  • Vas poder anar a l’escola? Si podies fins a quin any vas arribar?

Sí que hi vaig poder anar, però només hi vaig poder anar fins els 12 anys, després ja vaig començar a treballar.

  • Podies treballar embarassada?

No ho recordo bé, però sé que quan jo em vaig quedar embarassada em vaig haver de quedar a casa i fer les feines de casa. Els homes no feien res a casa i ho havíem de fer tot nosaltres i en aquella època no  podies dir res al respecte.

  • Et tractaven bé a la feina o et menyspreaven per ser una dona?

M’he trobat de tot, per exemple vaig haver de plegar d’un lloc per tocaments d’un home, i menyspreu per part de dones també me n’he trobat.

  • Com creus que ha canviat la situació de la dona?

Crec que sobretot ha canviat el tema del divorci, també que fan més cas a les denúncies de maltractaments i en ajudes, i ara som més lliures.

Carla Cardó, KT, VH.

Redactors juniors

El més recent