De veritat som iguals?

/
130 views

Aquesta és una pregunta que molts de primera contestarien amb un sí. Però ens ho hem pensat bé? De veritat els homes i les dones som iguals? No. 

Sí que hem de tenir els mateixos drets i intentar fer el mateix. Però no, els homes i les dones no som iguals. No tenim les mateixes característiques, i sigui el que sigui el que ens va crear ho va fer per això, de manera que un tingui les qualitats que l’altre no té i viceversa. Som peces d’un puzzle que han d’encaixar.

La força és una de les qualitats que, no sempre, però habitualment l’home té més desenvolupada, i és veritat, l’home és més fort que la dona, repetim: no sempre. És per això que hi ha hagut alguns treballs que han sigut més assignats a l’home gràcies a aquesta qualitat, com per exemple l’obra, ja que es un treball que implica força, militar, bomber…

Igualment també hi ha hagut alguns treballs associats a la dona gràcies a les seves qualitats com la manya, la creativitat, la socialització, la manera més àmplia de comunicar-se amb més detalls… Gràcies a aquestes habilitats que habitualment la dona té més desenvolupades que l’home (repetim: no sempre), hi ha hagut treballs més assignats a la dona, ja que al tenir aquestes habilitats ho tenen més fàcil i ho fan més eficaç, com ara per exemple, psicòloga, per l’habilitat de relacionar-se; mestra, per una visió més ampliada; dissenyadora… 

Per aquest motiu la societat a associat tals coses a cada gènere.

Igual que amb les feines, també s’ha format una classe d’estereotips amb els colors de cada gènere. Els colors més associats a cada gènere han sigut el blau pels homes i el rosa per les dones. Això ha sigut per allò que expressen, per exemple: el rosa es un color que representa més la calma, representa més una persona fina, delicada, cosa que es correspon més al caràcter de la dona. En canvi el blau és un color una mica robust, es un color més fosc no tant claret, és un color que expressa seriositat, un color fresc, expressa poder, és un color que encaixa una mica més amb la personalitat de l’home. I repetim el mateix que hem dit amb les feins: per aquest motiu la societat a associat tals colors a cada gènere. 

Però està bé que a cada gènere se li associïn tals coses només per les seves habilitats o per la seva personalitat?

És veritat des d’un punt de vista pràctic, que cada persona tingui un treball per les seves habilitats és bo ja que ho poden fer més eficaçment o amb més facilitat, igual que és més pràctic que tu vagis caminant per una botiga de joguines i depèn del color tu puguis saber més fàcilment el tipus de joguina què és, atenció: no per a quin gènere sinó quin tipus de joguina és.

Però en realitat els homes i les dones NO hem de tenir, i ja no tenim cap treball associat ni hem de tenir cap color per gènere, perquè en el fons tots dos gèneres en formem un, i som humans, una espècie que ha evolucionat molt gràcies als dos gèneres, i una espècie que ha de tenir suficient coneixement i suficient cap per poder entendre bé que ni els homes ni les dones no han de ser sobrevalorats o infravalorats, i que tots som un, no som dos grups d’humans. Totes les persones individuals som diferents i cadascú té les seves habilitats, i tot això és una idea que cada vegada estem aconseguint que més gent tingui en el cap.

Els homes i les dones som iguals? No. Però podem ser-ho.

Joe Marin Vacas

Redactors juniors

El més recent