Judit González: “Per lluitar contra les desigualtats i la invisibilització del futbol femení hem de demanar més espais en els mitjans de comunicació”

73 views

Judit González Oliveras és una ex-alumne de l’escola El Pilar de Premià de Mar, té 20 anys i juga amb una beca a l’equip femení de futbol Iowa Western Reivers a Estats Units. Hi està estudiant la carrera de psicologia i es vol especialitzar en psicologia esportiva. 

  • Per què vas anar a Estats Units?

Era una experiència que havia de viure sí o sí. Venir a Estats Units era sinònim de millorar el meu anglès, conèixer altres cultures, i poder compaginar perfectament els meus estudis amb la meva carrera esportiva.  

  • Quan et van donar la beca i com?

Quan vaig acabar 4t d’ESO una agencia es va posar en contacte amb mi per anar-me’n a EEUU amb una beca esportiva, però no em sentia suficientment preparada. Quan vaig començar 1r de carrera a Barcelona, una altra agència es va posar en contacte amb mi perquè m’havien vist jugar i perquè em veien un bon perfil per oferir-me aquesta oportunitat i aleshores sí que em sentia suficientment preparada i madura per donar el pas. 

  • Com va reaccionar la teva família quan li va arribar la noticia que et donaven una beca? 

La meva família ha sigut el meu suport en tot aquest procés. Els meus pares en tot moment em van fer veure que era una oportunitat i experiència única que ells per si sols no em podrien brindar i en tot moment em van animar a fer-ho. Les que han portat pitjor la noticia son les àvies, cosa que és normal perquè la seva neta petita se n’anava a l’altra banda del món, però al cap i a la fi tots volen el millor per mi.

  • Com definiries la teva experiència anant a un altre continent a estudiar?

És una experiència que et canvia la vida, t’obre els ulls en molts aspectes. M’he adonat que no tot funciona de la mateixa manera, la cultura del país hi té molt a veure i es nota també en l’educació. 

  • Quant de temps portes jugant a futbol?

Vaig començar a jugar amb 6 anys al club del Premià de Dalt, amb nois, ja que quan jo vaig començar encara no existien els equips femenins i des d’aquell moment ja no he deixat de jugar mai. 

  • Alguna vegada has volgut canviar de posició?

Vaig començar a jugar sent jugadora de camp, de fet m’agradava molt però per circumstàncies de la vida amb 10-11 anys vaig provar la posició de portera i me’n vaig enamorar. Avui en dia em segueixo sentint atreta per ser jugadora de camp però estic tan acostumada a la posició de portera que no vull deixar de ser-ho, a més se’m dóna bastant millor. 

  • A quin equip jugaves abans?

Com he dit abans vaig començar al equip del meu poble fins que vaig ser seleccionada per la Selecció Catalana sub 12 i a partir d’aquell torneig el FC Barcelona es va fixar amb mi i vaig estar-hi jugant 5 anys. Després vaig anar a jugar dos anys a la Roca del Vallès i l’any anterior a venir cap a EEUU vaig estar jugant al Levante las Planas on vam pujar l’equip de divisió. 

  • Has tingut conflictes en mig d’un partit? Si n’has tingut, com has actuat?

El futbol és un esport que a vegades treu el pitjor de la gent, he viscut conflictes en haver d’escoltar certs comentaris de contràries o sobretot del públic que van a ofendre, però sempre sóc partidària de no caure en el seu joc ni al seu nivell, i respondre jugant amb futbol que és el que hem vingut a fer. 

  • Què opines sobre la desigualtat de les noies als esports com el futbol?

Com he comentat abans, jo vaig començar a jugar quan ni tan sols se sentiaparlar de noies jugant a futbol, a la gent li xocava molt veure’m jugar a futbol pel  meu gènere. La meva generació de jugadores hem pogut veure com tot ha anat avançant mica en mica i en moltes coses crec que som pioneres, però és evident que encara falta molt de camí i som conscients de totes les desigualtats. El que crec que és el pròxim pas per lluitar contra aquestes desigualtats i invisibilització del futbol femení és demanar més espais en els mitjans de comunicació, més partits a la TV, més espai a les revistes, més noms de noies a les notícies… Amb el que em quedo és amb que el camí ja ha començat i vull pensar que no pararem fins aconseguir un esport igualitari. 

  • Alguna persona t’ha infravalorat pel fet de que siguis dona i juguis a futbol?

De petita senties moltes coses en els camps de futbol, se m’han quedat marcadedes coses com quan els pares,, abans de jugar contra el meu equip, li deien als seus fills coses com “Avui has de xutar a porteria, la portera és una noia”. O en acabar un partit quan pares comentaven “Per ser una noia ho fa molt bé”. De més gran els comentaris que s’escolten en els camps son encara més nocius i arribes a sentir coses com “Hauríeu d’estar en una cuina” o “Deixeu el futbol per als homes”.  A més ja vas sent conscient que el de menys són els comentaris, a les dones ens infravaloren a tot arreu quan es tracta de l’esport, no ens prenen seriosament. 

  • T’has plantejat deixar de jugar a futbol?

La veritat és que mai se m’ha passat pel cap deixar de jugar, el que sí se m’ha arribat a passar per el cap és deixar de competir a un nivell tan alt i jugar a futbol per gaudir de practicar un esport, però al final del dia en sóc incapaç, m’agrada competir al màxim nivell, m’agrada que sigui difícil i millorar cada dia. No crec que sigui capaç de deixar de jugar perquè em sentiria molt buida sense els entrenaments diaris, l’adrenalina del partit i perquè en aquests últims anys m’he adonat que també em fa una mica la funció de teràpia. 

  • Recomanaries anar a estudiar a l’estranger?

Jo ho recomanaria al 100% però sí que informaria que potser no és una cosa que estigui feta per tot tipus de personalitats. En aquest any i mig que porto fora he pogut veure que per la gran majoria tot son coses positives, però sí que he conegut gent que no ho ha passat del tot bé i no s’ha acabat de trobar còmoda. Jo sí que animaria a tothom que li donés una oportunitat a una experiència així.

  • Que recordes de la nostra escola? 

La recordo amb molt d’afecte, es troba a faltar l’ambient de família que es crea amb els companys classe i els professors. Vaig ser molt feliç allà. 

Víctor Martínez i Héctor Prat

Redactors juniors

El més recent