Francesc Rovira: “Per dibuixar, el més important és tenir ganes d’explicar coses”

291 views

Francesc Rovira (Barcelona,1958), és un il·lustrador molt conegut que ha treballat a la revista Cavall Fort i ha publicat molts llibres infantils, com Palmira i l’efecte crisàlide o L’Odissea explicada als infants. Ens ha regalat una sèrie d’il·lustracions precioses per treballar els valors.

Com vas aprendre a dibuixar? 

Quan era petit m’agradava dibuixar. N’he après amb el temps. Soc autodidacta, perquè la meva època no hi havien escoles de dibuix. 

De petit, volies ser il·lustrador?

Jo dibuixava, volia dibuixar. Hi havia una editorial que buscava il·lustradors i m’hi vaig presentar amb els meus dibuixos. Em van encarregar dos llibres i em vaig convertir en il·lustrador.

Què vas estudiar per ser il·lustrador?

Com us he dit sóc autodidacta, però s’ha d’estudiar dibuix, tècniques d’i·lustració i tot això. Però jo no he anat a l’escola de dibuix.

Quin va ser el teu primer llibre il·lustrat i publicat? I quina va ser la teva reacció en saber que havies de il·lustrar-lo?

Va ser l’any 1981 o 1982, fa 40 anys. Era un llibre de text  de l’editorial Barcanova, un llibre de lectures per escoles.  La meva reacció va ser molt bona perquè jo estava treballant en una oficina on jo era el noi dels encàrrecs. Era molt avorrit. Vaig deixar de treballar a l’oficina i vaig ser molt feliç: per dos llibres em pagaven el que guanyava en un any a l’oficina. 

Quin llibre t’agradaria il·lustrar?

En aquests moments em fan il·lusió els que penso jo. Ara en sortirà un a l’editorial Edebé que he escrit i dibuixat jo, està inspirat en la meva filla quan era petita. És una història d’una nena que explica com és el seu pare.  

Per tu quin és el llibre més important que has il·lustrat?

El més important sempre és l’últim, perquè és el que fa més il·lusió. I el primer perquè era el meu primer llibre il·lustrat. De cara al públic, ha tingut molta repercussió El Quixot explicat als infants, que s’ha venut molt i s’ha traduït a quinze idiomes.

Tens molt en compte l’edat dels lectors quan il·lustres un llibre?

Sí, perquè quan dibuixo llibres per a nens petits tinc més en compte que ho puguin entendre. Quan és per més grans faig un estil més de còmic, més desmadrat. Ho tinc en compte en els colors, en la composició… No es dibuixa igual. També influeix molt el tipus de text.

Hi ha alguna persona que t’hagi ajudat especialment a la teva carrera?

Tenia un amic molt íntim, que es deia Agustí Asensio, amb qui vaig compartir estudi i era un il·lustrador molt bo. Amb ell parlava molt sobre la feina i això ajuda. També l’editor que em va encarregar el primer llibre. Sempre hi ha algú que t’ajuda.

Com és el procés d’il·lustració d’un llibre?

Cada llibre té el seu format i la seva llargària. El procés és sempre llegir-se el text vàries vegades, per anar pensant les imatges i creant els personatges. Després hi ha una part tècnica. Jo faig un planning: agafo una cartolina gran i vaig dibuixant totes les pàgines; reparteixo el text i escullo les il·lustracions que puguin ser més adients per cada pàgina. És com fer un puzle. L’important és la lectura del text i repartir-ho bé. Has de saber triar els dibuixos més representatius i que ajudin més a la lectura.

Esculls tu els projectes o te’ls proposa l’editorial?

O m’ho diu l’editorial o ho proposo jo; a vegades els presento jo, a vegades em truquen, va com va. 

Quins consells ens donaries per dibuixar millor?

Hi ha una part més tècnica que has de practicar, com quan toques un instrument. Però el més important és tenir ganes d’explicar coses. I també tenir molt en compte la composició del dibuix, on poses cada element per aconseguir que el dibuix tingui més força i sigui més suggeridor.

Eva Las Heras, Enzo Romero, Martina Millat, Aina Gutiérrez

Redactors juniors

El més recent