Gisela Pou: “Escrivint intento fer reflexionar els lectors”

113 views

Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959)  és escriptora: ha escrit literatura infantil i juvenil, guions per televisió i novel·la per adults. Entre les seves obres infantils volem destacar Palmira i l’efecte crisàlide, que hem llegit aquest curs a 6è i L’edat del lloro

Com t’inspires quan fas un llibre?

Per començar un llibre necessito dues coses: la primera és un tema que m’interessi molt. La segona cosa que necessito és construir els personatges.  Després del tema i els personatges començo a pensar l’argument. La inspiració ve treballant.

Quin va ser el primer llibre que vas escriure?

El primer llibre que vaig escriure va ser Soroll de fons i el vaig escriure bastant jove, és una novel·la per adults molt breu. Quan el llibre em va arribar a casa va ser un moment molt emocionant. 

Si no fossis escriptora, què t’agradaria ser?

Vaig estudiar Biologia, que m’agrada molt, com tot el tema mediambiental. Em continua interessant. Si no fos escriptora, em dedicaria a alguna cosa relacionada amb el medi ambient. Però escriure és com viure moltes vides i indagar en les emocions dels personatges i la literatura em va enganxar. 

En quin moment de la teva vida vas decidir ser escriptora? Per quines raons?

La pregunta quedarà sense resposta, perquè realment no va ser un moment de la vida en què digués “vull ser escriptora”, la vida m’hi va anar portant. Vaig estudiar una mica de Filologia Catalana i feia classes de català. Vaig començar a escriure. Però sentir-me escriptora m’ha costat anys i panys. M’agrada molt trobar-me amb els lectors, però em costa fer presentacions de llibres.

Què vas estudiar per ser escriptora?

Vaig fer Filologia Catalana uns anys. I sobretot vaig llegir, s’ha de llegir molt. Jo crec que el millor mestre de l’escriptor es la lectura, lectures diverses, de diferents estils. Veus què t’agrada i què no i analitzes per què.  També has d’escriure molt i llençar molt. Escriure és escriure i reescriure. Cada vegada que ets crítica amb una cosa, estàs aprenent.

És molt difícil ser escriptora?

Costa si el teu caràcter és de fer pim-pam i ja està. En l’escriptura cal paciència i repetició, has d’anar refent i així vas aprenent. A  mi m’ha costat anys trobar el to,  trobar el que vols i estar satisfeta amb el que faig. No puc dir que sigui fàcil. Em serveix per donar la meva veu al món i intentar fer reflexionar els nens com vosaltres. Això em satisfà molt. Ara estic més relaxada quan escric que fa vint anys. Escriure és exigent, però n’acabes aprenent.

D’on vas treure la idea d’escriure Palmira i l’efecte crisàlide?

Síria és un país on vaig estar de vacances i em va agradar molt, i quan vaig veure que  hi començava una guerra em va afectar. La idea era portar la guerra de Síria aquí, veure com uns nens d’aquí viuen el que està passant allà i hi empatitzen. Per una altra banda em vaig plagiar a mi mateixa perquè hi ha un llibre meu que es diu La veu invisible, on uns nois amb ganes de canviar el món pugen als arbres, una idea que vaig treure de la Plaça Catalunya el 15-M, quan hi vaig veure joves enfilats als arbres amb matalassos. De fet, aquesta idea ve d’un llibre d’Italo Calvino: El baró rampant. La inspiració ve de moltes lectures i de viure amb els ulls oberts.

Quin és el teu personatge preferit de Palmira?

La Palmira, per això es la protagonista. La trobo una nena que té un punt repel·lent, i això m’interessava fer-ho, tan endreçada, amb aquella germana més boja i atractiva. La Frederica, la seva amiga, és un personatge que va començar sent petit i va anar creixent, acaba sent la portaveu del moviment que ha començat la Palmira.

Què és el que t’agrada més de ser escriptora?

El que més m’agrada és escriure. Quan comences a tenir una idea, comença a créixer, li vas donant voltes… són moments molt estimulants. I també quan acabes el llibre, el llegeixes i veus que et funciona. Costa molt deixar-lo, el vas remirant, però hi ha un moment en què has de dir prou. Quan arriba l’editorial i a les llibreries és com un fill que se’n va de casa. I hi ha un moment en què torna, que en parles amb els lectors. És com tancar un cercle.

Tens algun hobby a part d’escriure?

M’agrada molt anar d’excursió, cada dia vaig a caminar; també m’agrada viatjar però ara no tant pel tema mediambiental. M’agrada el cinema, llegir i  estar amb els amics. Abans m’agradava molt fer mitja però ja fa anys que ho vaig deixar. També m’agraden molt les plantes i els animals, tinc un gat.

Què li diries a la Gisela Pou d’11 anys?

Que ho provi tot, que visqui molt, que no es quedi en el seu cercle de confort, que llegeixi molt…  Que tingui amistats de debò. I que la vida no és fàcil, que hi ha molts entrebancs que hem de gestionar.

Moltes vegades hem d’escriure contes a l’escola, quins consells ens dones per escriure millor?

Per mi el secret d’escriure bé és conèixer molt el personatge. Si no en teniu cap pensat, agafeu un amic vostre i feu-ne un personatge. I a ser possible que tingui algun tret característic que el faci diferent. Quan tingueu el personatge falta una altra cosa important: el conflicte, quin problema té? Si no té cap problema serà molt difícil fer una bona història, també el podeu agafar de la realitat. I, per últim, heu de saber on voleu anar amb la història, què voleu explicar. Quan teniu aquestes tres coses, personatge, conflicte i on voleu arribar, l’argument sortirà. No heu de ser gaire ambiciosos, quan veieu que comenceu a escriure molt per explicar la història és que alguna cosa va malament. Llegiu contes curts, com els de Rodari, que us serviran de model. No digueu les coses, mostreu-les: no digueu com és algú, feu que ho sigui. I reviseu el que escriviu.

Víctor Calvo, la Ivet Martínez i la Berta Mestre

Redactors juniors

El més recent