Lara Estany: “No només traduïm entre llengües, sinó també entre cultures”

/
203 views

Lara Estany Freire va néixer a Barcelona, és una noia de 36 anys que es dedica a la traducció professional. Va fer els estudis a la UAB, on té un Màster i un Doctorat en traducció. Ha guanyat el V Premi Rafael Patxot i Jubert amb el treball “La censura franquista i la traducción catalana de narrativa en los años sesenta”

En què consisteix la teva feina? Quina mena de textos tradueixes?

La meva feina consisteix a traduir, és a dir, a desfer un text que està en una llengua i tornar-lo a fer en una altra, adaptant-lo als futurs lectors. Perquè no només traduïm entre llengües, sinó també entre cultures. Normalment faig traducció literària: novel·les i contes.

Quin procés segueixes per traduir un text? Quines dificultats hi trobes?

El primer pas és sempre fer-ne una lectura general, per captar el tarannà de la novel·la, el to, la intenció que vol transmetre l’autor, i que el traductor ha d’intentar transmetre en la llengua de destí. Després començo a traduir cada unitat, cada frase o paràgraf.

Probablement, una de les principals dificultats en la traducció literària és la traducció de referents culturals: festes, tradicions, gastronomia, programes televisius, etc. propis de la cultura d’origen, que no sempre són coneguts i que s’han de substituir per altres d’aquí, altres amb què els lectors de la traducció es puguin sentir identificats, o bé explicar per mitjà de notes al peu. També és un repte, sovint, traduir jocs de paraules, rodolins o frases fetes. És molt divertit!

Quan i per què vas sentir interès per la traducció?

Va ser mentre pensava a què voldria dedicar-me de gran. Sempre m’han agradat molt els idiomes, i, quan vaig consultar les carreres que oferien les universitats, vaig decidir que la traducció seria una bona manera de no perdre-hi mai el contacte.

Quins estudis es necessiten per ser traductora?

Actualment s’ha de cursar el grau de Traducció i Interpretació i s’aconsella fer algun màster o postgrau per especialitzar-se en traducció científico-tècnica, jurada o audiovisual, o en interpretació social i de conferències.

Com i quan va ser la primera vegada que vas traduir professionalment?

Ja havia fet algunes feines puntuals anteriorment, però el moment en què vaig començar a dedicar-me de ple a la traducció va ser un cop acabat el doctorat, l’any 2019.

Quins idiomes has traduït al llarg de la teva carrera?

Els meus idiomes de treball són l’anglès i l’alemany (origen), i el català i el castellà (destí). I alguna vegada també he traduït del francès.

Hi ha hagut algun moment al llarg de la teva carrera on has pensat que havies escollit el camí erroni?

Sí, quan vaig triar la primera carrera. Vaig fer la selectivitat i vaig començar a estudiar biologia, però al cap d’uns anys em vaig adonar que no em motivava prou, i vaig decidir canviar. Va ser aleshores quan vaig optar pels idiomes i la traducció. Vaig canviar les ciències per les lletres: vaig passar d’un extrem a l’altre!

Què és el millor i el pitjor de la teva feina?

El millor, sens dubte, és poder-me dedicar a dues de les coses que més m’agraden: llegir i escriure. És una feina molt bonica, que a més sempre et permet aprendre coses noves. Però també té algunes coses dolentes, per exemple, que de vegades hi has de dedicar moltes hores al dia.

Per què creus important que la gent aprengui idiomes?

Crec que és important aprendre idiomes perquè ajuden a tenir una ment oberta. La raó és que, a banda d’aprendre’n el vocabulari i la gramàtica, també n’aprens la cultura. El fet de viatjar i poder-se comunicar amb la gent d’altres països és una cosa que, sincerament, no té preu. A més, saber idiomes sempre obre portes a nivell laboral.

A part de traduir, et dediques a alguna altra cosa?

Sí, també soc investigadora a la universitat. Faig recerca sobre la censura i la traducció catalana, concretament, del segle XX.

Has aconseguit el Premi Rafael Patxot i Jubert (IEC) amb un llibre sobre la censura en la traducció catalana durant el franquisme. Ens pots explicar una mica com va ser aquesta censura?

Aquest llibre està basat en la meva tesi doctoral, que parla dels efectes que va tenir la censura en la traducció al català als anys 1960. Va ser un moment clau en la història de la traducció, perquè, des de l’inici de la dictadura franquista, el 1939, havia estat prohibida, però a partir de la dècada dels seixanta, en què la censura va relaxar-se una mica i els editors van decidir que ja n’hi havia prou, la traducció va experimentar un creixement sense precedents. Així, el fons editorial català va poder recuperar-se de mica en mica, i, amb el temps, la llengua i la cultura també.

Quin record tens de l’escola El Pilar?

Tinc molts bons records de l’escola, que per a nosaltres era Verge del Pilar. Recordo els patis, el de baix i el de dalt, les aules, les escales de pedra, les reixes grogues, les colònies, els professors, i les festes de Nadal, de la castanyada i de final de curs. També recordo quan vam anar a l’escola nova, la de dalt. Sobretot, perquè el meu curs va ser el primer que la va estrenar!

E.R, I.T

Redactors juniors

El més recent