Mireia Mullor: “No sé quin és el futur del periodisme, però, mentre hi hagi persones amb passió i bones idees, hi ha esperança”

74 views

Mireia Mullor és una periodista cultural, graduada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a freelance, col·labora habitualment en mitjans com “Fotogramas”, “Esquire” i “Elle” i ha participat en llibres com ‘Break+ Cine Asiático’. Actualment viu a Birmingham.

  1. Per què has triat aquesta feina?

Des de ben petita tenia clar que la meva passió era escriure. Primer va ser la poesia, d’adolescent van ser les històries de fantasia i, quan va arribar el moment d’escollir una carrera, va ser periodisme. M’agradava molt la idea de ser periodista, però quan realment vaig trobar la meva vocació va ser quan vaig barrejar el periodisme amb el cinema. Des de ben petita, en part gràcies al meu pare, he estat una apassionada del cinema. Quan estava a la universitat ho vaig portar a un següent nivell, vaig obrir un blog propi on parlava de pel·lícules i vaig sentir al 100% que havia trobat allò que em feia feliç. I fins ara! He tingut molta sort d’acabar en una revista com Fotogramas.

  1. Quin va ser la teva primera feina com a periodista?

El meu primer treball com a periodista va ser a el diari El Mundo, mentre feia les pràctiques de la carrera. Això es considera una feina, oi? Vaig aprendre molt durant aquells mesos, i vaig tenir la iniciativa de demanar-li a la secció de cultura si podia col·laborar directament amb ells. Van dir que sí i durant un bon temps, després de les pràctiques, vaig estar escrivint articles sobre pel·lícules, festivals, obres teatrals, música, art… De tot. Va ser també el meu primer treball com a freelance, i va ser una bona experiència. 

  1. Què és el millor i el pitjor de la teva feina?

El millor és fer el que t’agrada. És cert que treballar en una cosa que t’apassiona també és un perill, perquè en pots acabar fart i perdre la màgia que hi havia al principi. Tot i així, per a mi de moment funciona, no he perdut les ganes de veure pel·lícules i gaudeixo molt escrivint sobre elles. Però, clar, ara ve la part no tan maca: el periodisme, i especialment el periodisme cultural, està vivint un moment terrible. Hi ha molt poca estabilitat, molta inseguretat laboral, salaris baixos i els ‘freelance’ com jo que han de fer molta feina en diferents mitjans per poder arribar a fi de mes. Hi ha cert glamour en el periodisme, però en realitat la precarietat està a l’ordre del dia i cada cop costa més compaginar la quantitat de feina, pagar les factures i a més tenir una vida fora del treball. 

  1. És difícil viure del periodisme?

Crec que ja he contestat una mica en l’anterior pregunta, però sí, clar que es difícil. Hi has de dedicar moltes hores, el ritme es tan ràpid que no tens temps d’explorar els temes que vols com t’agradaria, els sous no són res de l’altre món… Com a ‘freelance’, que és del que jo personalment puc parlar, és difícil. Tinc la sort de tenir un lloc ‘fixe’ a diverses revistes, amb un salari bastant estable i una bona relació de col·laboració continuada. Però, inclús així, has de viure mes a mes. 

  1. En algun moment has pensat fer una altra cosa que no sigui el periodisme?

Sí. Crec que em quedaré al periodisme durant bastant temps, si m’és possible, però és cert que m’atreu la idea d’escriure novel·les de ficció. De moment no m’he llançat a fer-ho, però és un d’aquests plans a llarg termini que sí m’agradaria fer realitat. Convertir-me en escriptora de llibres en comptes de periodista cinematogràfica? No sé, potser ambdues coses poden conviure al mateix temps. I un somni extrem? Deixar-ho tot, comprar un local i muntar una llibreria independent amb cafeteria i passar els meus dies amb un parell de gats al mostrador llegint i escoltant música. Ja puc seguir somiant!

  1. En que consisteix la feina d’una crítica de cine?

Depèn de moltíssimes coses. Per exemple, no és el mateix una crítica a un diari generalista que a una revista especialitzada, perquè la primera segurament serà un text molt curtet que vol recomanar (o no) una pel·lícula i la segona serà més analítica i extensa. En essència, sota el meu punt de vista, la crítica de cine no hauria de ser una qüestió de dir si una pel·lícula és bona o dolenta, perquè aquests termes no tenen molt de sentit per a mi. Penso que una crítica ha d’arribar al cor d’una pel·lícula, ha de desentranyar el codis que utilitza, el llenguatge visual que fa servir per explicar la seva història, el missatges que amaga… Ha de ser més analítica i menys d’opinió, encara que ambdós són compatibles. Al cap i a la fi, tot ha canviat molt: la figura del crític ara mateix no és l’home d’autoritat i gran influència de fa trenta anys, sinó que, gràcies a internet i nous mitjans, ara tenim moltes perspectives diferents i totes són vàlides. Hem après que la crítica es pot enfocar de moltes maneres distintes, i tot enriqueix la conversa sobre una pel·lícula. No és blanc i negre, allò interessant està en els grisos. 

  1. Com és el dia a dia treballant com a freelance?

És exigent. Ara que la pandèmia ha obligat a molts treballadors, autònoms o no, a treballar des de casa, molts s’han adonat de com de complicada és realment aquesta situació. A una oficina parles amb els companys, fas una pausa pel cafè, surts de les quatre parets de casa… Com a freelance, la manca de relació personal física amb gent, la incapacitat moltes vegades de sortir de casa perquè tens molta feina pendent i la barreja de les àrees de descans i les de treball són coses amb les quals és difícil conviure. No és la fi del món, però! Jo ja porto diversos anys en aquesta situació, i la veritat que, tot i que trobo a faltar una vida d’oficina, també poso molt en valor la meva llibertat de treballar on vull i la flexibilitat dels horaris. El meu dia a dia consisteix en llevar-me ben d’hora, sortir de casa per fer una mica d’exercici, fer-me un té verd i seure a la taula durant bona part del dia. No és massa emocionant, però sempre trobo moments interessants de tant en tant, ja sigui una entrevista amb Jake Gyllenhaal o una conferència de premsa sobre la nova sèrie de Netflix. Si una cosa puc dir sobre aquesta feina és que és molt variada i dinàmica. 

  1. Penses que hi ha oportunitats per als joves en el mon del periodisme?

Als mitjans tradicionals cada vegada hi ha menys espai, ja no pels joves, sinó per ningú. Les redaccions cada cop es formen amb col·laboradors a distància, així que és en aquest context on es poden trobar més oportunitats. El que sí hi ha avui dia són iniciatives pròpies, noves i originals de gent que no pot o no vol encaixar en els mitjans de sempre i estàn creant els seus. No sé quin és el futur del periodisme, però, sempre i quan hagi persones amb passió i bones idees, hi ha esperança.

  1. Per que vas anar a viure a Birmingham?

Per amor! Sona cursi, però és veritat. Com a periodista freelance, fa temps que treballo des de casa, així que tinc la suficient llibertat com per moure’m on vulgui. Ara mateix és Birmingham per les circumstàncies laborals de la meva parella, però no serà la nostra ciutat definitiva. Hi ha moltes possibilitats!

Iman Boubaouch, Xenia Varas Rico, Berta Sánchez Barbadillo, Abde El Mssail

Redactors juniors

, , ,

El més recent