Què hi hem vist i què ens ha semblat l’exposició CCCB Gameplay?

//
14 views

El CCCB Gameplay és una exposició dedicada a la història dels videojocs, que parla sobre com van néixer i evolucionar, quines han sigut les principals inspiracions i com han arribat a ser el que son ara. S’ha celebrat al Centre de Cultura de Contemporània de Barcelona. Encara hauria de poder-se visitar, però s’ha hagut de tancar per la pandèmia. 

Què hi hem vist?

Zooom:

Zooom és una sala de videojocs per a totes les edats, aquesta sala té una col·lecció de vint jocs individuals feta per jugar de formes diferents a les usuals (col·laborant a distància, amb formes diferents de controlar el joc…). En aquesta sala cada joc és un món diferent: des de desactivar bombes amb un amic que t’ho explica des d’una altra part de la sala, passant per un joc on pots dissenyar un món a partir d’una taula de control de so, fins a una col·laboració per poder aconseguir l’objectiu cuinant en un restaurant. Cada joc té amb un petit paper que explica com es juga i quin és l’objectiu. 

Replay. Origen dels videojocs:

En aquesta sala de l’exposició es parla de com va començar l’imperi dels videojocs: com van començar a ser populars amb els jocs coin-up (se’n poden provar uns quants, com Donkey Kong, Pac-man o Asteroids); com eren les primeres màquines recreatives; com es va passar de jugar en sales recreatives pagant per cada partida, a poder jugar quan vulguis i, en alguns casos, on vulguis amb la creació de les videoconsoles domèstiques (l’exposició en mostrales més clàssiques: la telstar, l’overkal, l’atari video computer system, la vectrex, la NES, la sega mega drive i la game boy, entre altres).

Narratives líquides:

En aquesta secció es parla de com, després de temps evolucionant, els jocs han començat a convertir-se en aventures individuals per cada persona que hi jugui a partir de la presa de decisions, diferenciació en l’aventura segons l’habilitat (nombre de morts, temps en fer alguna acció, nombre d’eliminacions) i depenent de si fas algunes accions o no (eliminar algun personatge quan no s’hauria de fer, fer alguna missió secundaria). També mostra obres experimentals utilitzades per veure la reacció dels jugadors en algunes situacions, com la pèrdua constant mostrada en el joc Sísif on un personatge ha de pujar una pedra a dalt d’un turó i cada vegada que la pedra arriba a cert punt baixa automàticament. Alhora es parla de com ha evolucionat la grandària dels mons dels videojocs, des de petites fases on vas canviant amb pantalles de càrrega, fins a mons sencers on no s’ha de carregar res per continuar.

Art i assaig lúdic:

Els videojocs no només són creats per grans companyies amb milers de treballadors, també hi ha jocs de gran qualitat creats per companyies de pocs membres: això és una de les coses que vol explicar aquesta secció mostrant una col·lecció de jocs indies (independents), com Limbo, Journey, Gris i What Remains of Edith Finch. També parla de jocs Playground, on es mostra un mon que pots modelar a la teva manera seguint l’objectiu del joc com Bubble, un joc que es projecta a la paret i on pots fer contacte amb les bombolles utilitzant la teva ombra; Monument valley, que consisteix en passar pantalles movent l’entorn formant camins per arribar al final, o Katamari Damacy Roll on dirigint una bola enganxosa has de anar agafant objectes i fer-la més gran per agafar objectes majors.

Trencar el cercle màgic:

Aquí s’explica que els videojocs han rebut crítiques per ser un mitjà per escapar de la realitat. Els videojocs tenen una incidència crucial en la manera com molta gent percep i interpreta el món. Reflecteixen les tensions i les preocupacions de l’època, de manera que en alguns aspectes poden reforçar ideologies dominants, però també poden transmetre discursos alternatius, missatges feministes o ecologistes, i vehicular reflexions crítiques sobre diversos temes, inclosos el mateix capitalisme tecnològic i la indústria del videojoc.

Ludopolis. Vides gamificades:

L’última secció parla de com ara els videojocs no només son per divertir-se. També mostra altres funcions, com la de practicar per un treball on està en joc la vida d’algú. Per exemple, el maneig de la sang durant un transplantament de cor on s’ha d’utilitzar una màquina especial per controlar el flux de la sang i gràcies a un videojoc es pot practicar sense posar a ningú en risc.

Què ens ha semblat?

Visitar aquesta exposició ens ha semblat una gran experiència. Hem pogut veure totes les seccions del Gameplay, i hem disfrutat de la majoria dels jocs mostrats en el Zooom, cadascun era una gran experiència. Hi havia una gran quantitat de jocs. La sala que mostrava com eren abans ens van agradar molt, ja que es podia jugar tot el que es volgués i no s’havien de pagar com quan va néixer. Cada lloc era una experiència diferent i volia explicar una cosa diferent. La zona que ens va semblar més interessant era la d’art i assaig lúdic, on hi havia una gran quantitat de jocs diferents, ens va agradar un en què utilitzaves la teva ombra per fer rebotar bombolles.

close

Adriana Corpas Días
Aleix Pou Peralta
Amira Benslaiman
Anass Essayah Tantoun
Anna Galisteo
Mariona Martínez
Ariadna Fargallo Lopez
Ariadna Garcia Lara
Ayman Anzaui Anzaoui
Adrià Casero Roca
Danitza Sofia Sardón
David Calvo
Eva Sánchez
Gisela Ferrer Pereira
Iker Exposito Avendaño
Irene Rodríguez
Jordi Santizo
Lucia Marín
Maitane Barranco
Mariam El Hassouni
Maya Garcia
Mònica Arcas Mateos
Noel Ferrer
Pau Garcia Lopez
Pol Tamayo
Ramon Pérez
Roser Montañola
Ruben Ojeda Puyoles
Unai Soria
Victoria Díaz R.
Xavier Torres
Hugo Guillem Marchante
Youssef El Rhendour

El més recent de Blog