Alícia al país dels mòbils és una obra de teatre estrenada fa dotze anys que habitualment es feia al teatre Romea, però aquesta vegada s’ha representat al teatre Condal. La companyia d’Alícia al país dels mòbils no va poder actuar al teatre Romea en funció matinal, perquè s’hi estava representant als vespres una obra de teatre amb una escenografia que no es podia moure.
L’obra és una adaptació del llibre Alícia al país de les meravelles, escrit per Lewis Carroll el 1865. La Marta Buchaca ha fet una versió d’aquest llibre adaptada als temps moderns, parlant de les pantalles i al seu ús.
Els actors que participen en aquesta obra són la Judith Porta (Alícia), el Jordi Llordella (Capità Invisible), en Marc Pujol (Roger i altres papers) i Queralt Albinyana (Siri i altres papers). També, el director de l’obra, en Jordi Andújar hi fa una aparició especial fent de soldat de la reina de cors. Eren bons i cantaven bé, tenien un nivell molt elevat i encara es mereixen més mèrit perquè canviaven moltes vegades de roba i de personatge i havien de modelar la seva veu, la seva forma de caminar, les seves expressions facials…
Quan vam arribar al teatre Condal, els acomodadors ens van portar a les nostres butaques, a la fila 20. El primer que vam veure que tenia relació amb l’obra va ser el títol, que estava projectat a una pantalla. La veritat és que semblava una mica infantil, irreal i plasticosa, a més que la projecció només ocupava la meitat de l’escenari i els actors i actrius, quan se n’anaven a cametes, encara havien de caminar una mica per desaparèixer de la nostra vista. Creiem que això és degut al fet que el teatre Romea és més petit que el teatre Condal, així que segurament la projecció al teatre Romea ocupava tot l’escenari i semblava més real.
A l’obra hi havia nombroses cançons, la majoria enganxadisses. La música parla sobre la il·lusió que li feia a l’Alícia tenir un mòbil, sobre les coses surrealistes i sobre el barreter boig i els seus amics.
Absolutament tota l’obra passava amb una pantalla i projeccions al fons de l’escenari. L’únic element important d’atrezzo que hi havia a l’obra era un vaixell de paper desmuntable. L’idea era molt original, ja que es feia servir per multitud de coses, com ara de cadires, de taula, de bolet… En general ens va semblar una mica simple, perquè al final, se’ns va fer una mica pesat. La resta de l’atrezzo eren trossos de cartró pintats com tasses, plats, teteres… Si ara parlem de la projecció, la veritat és que estava treballada, però era molt surrealista, una mica infantil, i com ja hem comentat abans, la projecció només ocupava una part de l’escenari. Semblaven il·lustracions sense gaire sentit, però segurament han volgut que sembli així per donar ambient a un món surrealista.
El vestuari és bastant senzill, excepte les disfresses de la Queralt Albinyana i el Jordi Llordella, que son més divertides ja que el Jordi Llordella fa de superheroi, i la Queralt Albinyana, d’una dona artificial, la Siri. En general la roba que portaven era encertada tenint en compte els personatges i la resta era roba quotidiana, que podem portar en el nostre dia a dia.
En conclusió nosaltres pensem que aquesta obra està ben feta, però la recomanem per a nens i nenes de 8 a 10 anys.
