Ana Rodríguez Mondelo té 67 anys i va néixer en Barcelona. Va treballar de perruquera i té un fill.
Quan eres petita et deixaven sortir a jugar al carrer amb amics?
Sí, perquè on jo vivia era tot camp; com que no hi havia gaires cotxes sí que em deixaven.
Tenies moltes joguines?
No, de petita no tenia gaires joguines, en tenia poquetes.
Què feies per distreure’t?
Jugar amb les meves germanes, a la corda i buscàvem insectes en el camp.
Et deixaven jugar amb joguines de “nens”?
No és que no em deixeissin, és que jo no demanava joguines de “nens”, només en demanava de “nenes”.
Et compraven joguines que t’agradaven?
No podia demanar gaires joguines perquè no teníem prou diners, llavors només me les compraven per Nadal, per l’aniversari…
Les joguines que tenies eren heretades dels teus germans?
No, perquè jo soc la gran, i aleshores les meves germanes heretaven la roba, joguines i el calçat de mi.
Quines diferències trobes entre les joguines d’ara i les d’abans?
La diferència que trobo de les joguines d’abans a ara és que ara són més sofisticades i abans eren més simples, a part que tampoc teníem mòbils.
