El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha estrenat Ànima, un nou musical dirigit per Gara Roda i creat per Oriol Burés. Va ser el guanyador del Torneig Riiing de 2023, dirigit per Toni Viñals amb la idea d’ajudar a donar visibilitat a propostes de musicals bons en català. El guanyador s’emportava una ajuda de 5000€ (encara que és molt poc per fer un musical) per poder ajudar a desenvolupar el musical que per ells tingués més potencial.
Ànima explica la història d’una noia que es diu Greta (Paula Malia) i el seu somni és ser animadora de dibuixos. Pren la decisió d’anar-se’n a Los Angeles per complir el seu somni i a partir d’aquí passen molts successos que li posen més difícil el seu objectiu. L’altre protagonista és el Walter (Oriol Burés, que també és el creador del musical), el director dels estudis d’animació, on treballa la Haze (Annabel Totusaus) cap del departament de tinta i pintura, on treballaven les dones.
El que més ens ha agradat ha sigut la il·luminació i l’escenografia, perquè fa la impressió que siguis en aquella època, els anys 30. Al principi de l’obra tot és en blanc i negre, tant el vestuari com el decorat i quan anuncien que faran la primera pel·lícula d’animació en color canvia tot a ser més acolorit. La sensació que ens va donar la música també va ser com dur-nos als anys 40 o 30, ja que ens ha semblat molt diferent de la música que escoltem normalment. Tant la música com el vestuari en blanc i negre ens van transportar a aquell temps.
Pel que fa a la interpretació, ens va sorprendre molt el to en el qual poden arribar a cantar i com ballen, amb la dificultat de fer-ho en un terra giratori. Això té molt de mèrit, ja que pot resultar bastant difícil coordinar els passos a la vegada que estàs girant i, a més, cantant. Ens va impactar la feina dels swings, ja que si falta algun intèrpret en cobreixen el paper, tant si és més llarg com més petit, i se n’han d’aprendre molts perquè no saps mai qui pot faltar. Hem de destacar el paper de l’Alexandre Ars, ja que ell va haver de substituir l’actor titular que feia de George, un dels personatges principals, i això té molt de mèrit, perquè haver d’aprendre diferents papers per fer-los un dia si cal és molt difícil, i per això ho destaquem.
Ens va impactar que sempre els musicals tenen una història d’amor i aquest no, aquest parla de com les dones es fan costat a entre elles i les cançons “d’amor” les canten entre entre amigues o entre germanes. També ens va sorprendre la decisió final de la Greta (Paula Malia), que és molt diferent de la que la gent s’espera, però que encantarà al públic que hi vagi. El missatge que volen transmetre, tot i que no estigués pensat per a adolescents, ens va arribar de forma entenedora.
En conclusió, aquesta obra musical ens va agradar molt i la recomanem a qualsevol persona de qualsevol edat, cal destacar que no vam detectar cap aspecte negatiu en el musical. Si esteu dubtant entre anar o no anar a veure Ànima, esperem que amb la nostra crítica us hàgiu decantat per fer-ho.
