L’Anna Muñoz (Canet de Mar, 1973) és professora de l’escola el Pilar des de l’any 2001. Actualment fa classes de matemàtiques en tres cursos i música a Cicle Mitjà.
De petita ja volies ser professora?
No sabia què volia ser, però, de petita, quan tenia més o menys la vostra edat, al migdia jugava amb un veí meu que era petitó, devia tenir uns tres anys, i el trobava encantador. De gran, vaig pensar que se’m donaria bé estar amb nens.
Per què vas decidir ser professora?
Perquè volia ser com un professor que vaig tenir a l’EGB (actual Primària). Es deia Benjamín i ens explicava molt bé les matemàtiques. Li teníem molt de respecte i ens explicava les matemàtiques d’una manera que molt amena. Ho entenia sense gaire esforç i m’agradava molt.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és veure la cara de felicitat que se’ls posa als nens i nenes quan superen una dificultat o quan aprenen. També m’agrada veure com s’ajuden entre ells quan estan treballant en grup o en parelles.
Si no fossis professora, què t’agradaria ser?
Potser estaria amb turistes ensenyant-los els racons meravellosos de Catalunya.
Quina assignatura que fas t’agradaria canviar?
Jo vaig començar fent la música de tota l’escola i era molt apassionant però, quan vaig ser mare, vaig demanar que em reduïssin els grups perquè ser especialista de música demana molta dedicació tant a l’escola com a casa (a la nostra escola fem molts festivals). Ara faig la música al Cicle Mitjà i les matemàtiques de tres cursos. No ho canviaria per res!
Com ha afectat la Covid la teva feina?
Doncs m’han tret les matemàtiques de cinquè per no haver d’entrar en tants grups i, a canvi, m’han donat el medi de quart. He fet temes nous que m’han apassionat: els éssers vius, les plantes, les energies… El que m’ha costat més és haver de fer la classe amb mascareta. A l’octubre em vaig comprar un micròfon per no haver de forçar la veu, i les meves cordes vocals ho han agraït. Al principi em costava entendre als alumnes quan parlaven, perquè amb la mascareta el so queda molt esmorteït. Amb el pas dels dies ja m’hi he anat acostumant.
Quins canvis ha fet l’escola des de que vas arribar?
A nivell arquitectònic, fa poc vam fer obres i on hi havia l’aula d’informàtica, ara hi ha el menjador i la cuina. I al pis de dalt hi ha els ambients pels d’infantil. A nivell metodològic, ha anat adaptant-se a les exigències del moment. Ara el treball cooperatiu està plenament integrat en la manera d’ensenyar i aprendre i les noves tecnologies ens acompanyen en gairebé totes les àrees.
Que creus què és necessari que els teus alumnes aprenguin?
La llista seria molt llarga. El més important és que aprenguin allò que els serà útil per a la seva vida, a nivell emocional, intel·lectual, social… Aquí crec que el currículum ofereix un ventall d’àrees per a satisfer totes aquestes necessitats vitals que una persona necessita per a créixer de manera íntegra.
