JR Go

Japan Weekend: una oportunitat per conèixer Japó des de Barcelona

a Actualitat/Cultura/JR Go

Els passats 7 i 8 de març es va celebrar a la farga d’Hospitalet la Japan Weekend. El recinte era petit comparat amb el Saló del Manga, encara que la cua hi arribava a fer una volta sencera. 

Comparat amb altres aconteixements relacionats amb aquest tema, era petit i sincerament n’esperàvem més: en una hora podies veure tots els apartats de la Japan Weekend. Una de les coses que és important de cara al públic es l’entreteniment i va ser un gran detall que dediquessin més d’un espai a fer jocs o activitats interactives per a les persones que vulguessin; per exemple, hi havia gent ballant coreografies de grups de k-pop com Black Pink, entre altres. Una de les coses importants va ser el detall d’impulsar els petits comerços: hi havia un espai per als dibuixants o creadors de material com bijuteria o espases. Dins de la Japan Week es podien comprar un munt de coses exclusives d’animes o altre sèries conegudes de televisió. 

Una de les coses positives que fa que vulguis tornar son la quantitat d’activitats que hi havia preparades per un dia, es al·lucinant la preparació que hi ha darrere, ja que es un gran treball arribar a preparar tants tallers, conferències…

En general la Japan Weekend és una oportunitat per conèixer una mica més sobre la cultura japonesa i conèixer un munt de cosplayers (gent que va caracteritzada d’algun personatge o figura d’animes, jocs, mangas, etc).

Recomanem anar-hi, és entretingut i surts d’allà amb ganes de veure més, encara que per altres edicions ens agradaria que hi haguessin més coses en un espai més ample.

Què hi hem vist i què ens ha semblat l’exposició CCCB Gameplay?

a Actualitat/Ciència/JR Go

El CCCB Gameplay és una exposició dedicada a la història dels videojocs, que parla sobre com van néixer i evolucionar, quines han sigut les principals inspiracions i com han arribat a ser el que son ara. S’ha celebrat al Centre de Cultura de Contemporània de Barcelona. Encara hauria de poder-se visitar, però s’ha hagut de tancar per la pandèmia. 

Què hi hem vist?

Zooom:

Zooom és una sala de videojocs per a totes les edats, aquesta sala té una col·lecció de vint jocs individuals feta per jugar de formes diferents a les usuals (col·laborant a distància, amb formes diferents de controlar el joc…). En aquesta sala cada joc és un món diferent: des de desactivar bombes amb un amic que t’ho explica des d’una altra part de la sala, passant per un joc on pots dissenyar un món a partir d’una taula de control de so, fins a una col·laboració per poder aconseguir l’objectiu cuinant en un restaurant. Cada joc té amb un petit paper que explica com es juga i quin és l’objectiu. 

Replay. Origen dels videojocs:

En aquesta sala de l’exposició es parla de com va començar l’imperi dels videojocs: com van començar a ser populars amb els jocs coin-up (se’n poden provar uns quants, com Donkey Kong, Pac-man o Asteroids); com eren les primeres màquines recreatives; com es va passar de jugar en sales recreatives pagant per cada partida, a poder jugar quan vulguis i, en alguns casos, on vulguis amb la creació de les videoconsoles domèstiques (l’exposició en mostrales més clàssiques: la telstar, l’overkal, l’atari video computer system, la vectrex, la NES, la sega mega drive i la game boy, entre altres).

Narratives líquides:

En aquesta secció es parla de com, després de temps evolucionant, els jocs han començat a convertir-se en aventures individuals per cada persona que hi jugui a partir de la presa de decisions, diferenciació en l’aventura segons l’habilitat (nombre de morts, temps en fer alguna acció, nombre d’eliminacions) i depenent de si fas algunes accions o no (eliminar algun personatge quan no s’hauria de fer, fer alguna missió secundaria). També mostra obres experimentals utilitzades per veure la reacció dels jugadors en algunes situacions, com la pèrdua constant mostrada en el joc Sísif on un personatge ha de pujar una pedra a dalt d’un turó i cada vegada que la pedra arriba a cert punt baixa automàticament. Alhora es parla de com ha evolucionat la grandària dels mons dels videojocs, des de petites fases on vas canviant amb pantalles de càrrega, fins a mons sencers on no s’ha de carregar res per continuar.

Art i assaig lúdic:

Els videojocs no només són creats per grans companyies amb milers de treballadors, també hi ha jocs de gran qualitat creats per companyies de pocs membres: això és una de les coses que vol explicar aquesta secció mostrant una col·lecció de jocs indies (independents), com Limbo, Journey, Gris i What Remains of Edith Finch. També parla de jocs Playground, on es mostra un mon que pots modelar a la teva manera seguint l’objectiu del joc com Bubble, un joc que es projecta a la paret i on pots fer contacte amb les bombolles utilitzant la teva ombra; Monument valley, que consisteix en passar pantalles movent l’entorn formant camins per arribar al final, o Katamari Damacy Roll on dirigint una bola enganxosa has de anar agafant objectes i fer-la més gran per agafar objectes majors.

Trencar el cercle màgic:

Aquí s’explica que els videojocs han rebut crítiques per ser un mitjà per escapar de la realitat. Els videojocs tenen una incidència crucial en la manera com molta gent percep i interpreta el món. Reflecteixen les tensions i les preocupacions de l’època, de manera que en alguns aspectes poden reforçar ideologies dominants, però també poden transmetre discursos alternatius, missatges feministes o ecologistes, i vehicular reflexions crítiques sobre diversos temes, inclosos el mateix capitalisme tecnològic i la indústria del videojoc.

Ludopolis. Vides gamificades:

L’última secció parla de com ara els videojocs no només son per divertir-se. També mostra altres funcions, com la de practicar per un treball on està en joc la vida d’algú. Per exemple, el maneig de la sang durant un transplantament de cor on s’ha d’utilitzar una màquina especial per controlar el flux de la sang i gràcies a un videojoc es pot practicar sense posar a ningú en risc.

Què ens ha semblat?

Visitar aquesta exposició ens ha semblat una gran experiència. Hem pogut veure totes les seccions del Gameplay, i hem disfrutat de la majoria dels jocs mostrats en el Zooom, cadascun era una gran experiència. Hi havia una gran quantitat de jocs. La sala que mostrava com eren abans ens van agradar molt, ja que es podia jugar tot el que es volgués i no s’havien de pagar com quan va néixer. Cada lloc era una experiència diferent i volia explicar una cosa diferent. La zona que ens va semblar més interessant era la d’art i assaig lúdic, on hi havia una gran quantitat de jocs diferents, ens va agradar un en què utilitzaves la teva ombra per fer rebotar bombolles.

‘La tendresa’: et moriràs de riure!

a Actualitat/Cultura/JR Go

El passat divendres, la darrera obra de Dagoll Dagom i T de Teatre va arribar al teatre L’Amistat a Premià de Mar. Nosaltres vam tenir la sort de poder gaudir de l’obra i parlar amb els actors

La tendresa va ser dirigida i escrita per Alfredo Sanzol, que es va inspirar en les comèdies de Shakespeare per crear aquesta. Gràcies a aquesta magnífica història va ser el guanyador del Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2017 i del XII Premi Valle Inclán de Teatre.

Sanzol va escollir el millor repartiment que va trobar per plasmar les seves idees a l’escenari: Jordi Rico, Laura Aubert, Elisabeth Casanovas, Ferran Vilajosana, Javier Beltrán i Marta Pérez.  L’Elisabeth Casanovas és molt coneguda per la sèrie Merlí i coneixem la Laura Aubert des que va interpretar l’Elefant de Renard.

Aquesta obra tracta d’una reina amb poders i les seves dues filles que naufraguen a propòsit a una illa deserta per no trobar-se amb homes mai més, ja que sempre han sigut la causa del seu patiment i la reina no vol el mateix per les seves filles. El que no s’esperen és  trobar-se amb un llenyataire i els seus dos fills, que van fugir de les dones vint anys enrere. Quan la reina i les seves filles s’adonen de la presència dels homes decideixen disfressar-se de soldats per protegir-se.

En Jordi Rico, la Laura Aubert i la Elisabeth Casanovas van ser tan amables de respondre a les nostres preguntes després de la funció. Tots van coincidir que, malgrat ser professionals, encara senten nervis a l’hora de sortir a l’escenari.

Sobre La tendresa, Elisabeth Casanovas ens va comentar: “És un repte fer una obra shakespeariana amb un llenguatge tan fi i fer que arribin totes les imatges al públic”. La Laura Aubert i en Jordi Rico van destacar-ne en treball en equip.

Sobre  la part més emocionant de ser actriu, Laura Aubert diu: “Potser el més emocionant quan tot s’ajunta: una bona obra, bona gent amb qui treballar i bon públic. Es crea una energia molt especial”. Elisabeth Casanovas opina: “Jo crec que la part més emocionant canvia, és com la vida, cada cop que et fas gran és diferent. El més emocionant és que l’aprenentatge mai para, perquè els personatges, la gent amb qui treballes i el to del que estás explicant sempre és diferent”.

Laura Aubert aconsella als joves que es volen dedicar al teatre “que hi poseu molta il·lusió i que trobeu la vostra manera d’encarar l’ofici, però sempre des de l’il·lusió”. Elisabeth Casanovas hi afegeix: “Doncs que confieu molt en vosaltres i que tingueu moltes ganes perquè, com tot, hi heu de treballar molt però sempre amb ganes”. Jordi Rico ens aconsella: “Que estimeu molt el teatre i que és un treball que es pot arribar molt ràpid però l’important no és arribar-hi, és mantenir-se”.

Aquesta obra ens ha fet riure fins que no podíem més, la història està molt ben plantejada i el repartiment és magnífic, és un reflex de l’esforç del director i dels actors.

Autors: Anna Galisteo i Maitane Barranco

Santa Llúcia: una tradició amb més de 230 anys

a Actualitat/Cultura/JR Go

La fira de Santa Llúcia, instal·lada a l’Avinguda de la Catedral a Barcelona, és una tradició que ens acompanya des del 1786 fins l’actualitat

Aquesta és la seva 233a edició. Forma part de la cultura catalana i és recordatori que les festes ja són aquí. S’instal·la a finals de novembre o principis de desembre, sempre abans del dia 13, el dia de Santa Llúcia, i acaba quan arriba el Nadal. Estem parlant de la fira de Santa Llúcia.

La vam visitar el divendres 6 de desembre. Les parades estaven agrupades en 4 sectors principals: vegetació, la secció d’artesania, secció musical i l’última, però no menys important, la dels pessebres. Aquestes paradetes estaven distribuïdes de manera que ocupaven tota la plaça, dividides físicament per dos passadissos verticals i un d’horitzontal.

Una gran part de la població barcelonina gaudeix assistint a aquest esdeveniment anualment, “És una tradició familiar, cada any venim amb els nostres pares i avis”, comenta en Joan, un dels visitants. Alguns venedors ens van dir que estava venent allà des de sempre; uns altres, que hi portaven només un any. Hi havia una cosa en la qual tots estaven d’acord: per a ells era una tradició

Vam parlar amb els consumidors de la fira i molts van afirmar que la visitaven cada any, tot i que hi havia turistes que no tenien cap experiència ni coneixement de Santa Llúcia. Els clients habituals  confirmaven que hi assistien per tradició, que passava de generació en generació. Per a la majoria era una indicació de que ja havien arribat les festes. “El que més ens agrada és l’ambient i la gent que hi trobem”, va dir la Montse. La paradeta que va triomfar entre els joves va ser sens dubte la dels caganers. 

Ens emportem una nova experiencia, ja que no hi havíem anat abans i sempre ho recordarem. El que tenim clar és la il·lusió que vam veure tant als ulls dels nens com els dels adults, per aquests és un record constant de l’infant que porten a dins.

Autores: Anna Galisteo, Mònica Arcas, Maitane Barranco, Lucia Marín

Així va ser el cinquè torneig internacional de gimnàstica rítmica

a JR Go

Dissabte dia 23 de novembre es va celebrar la VI Copa Internacional de  Catalunya de Gimnàstica Rítmica

L’aconteixement va ser realitzar al Pavelló Municipal de la Vall d’Hebron (Barcelona). En aquest campionat, hi van participar les millors gimnastes internacionals i també nacionals de les categories Junior i Senior per la VI Copa.

El pavelló era molt gran i amb moltes grades, estava tot ple i hi havia un ambient actiu i dinàmic. Tenia un sostre sorprenent i semblava nou. Totes les gimnastes portaven una malla per tenir la major elasticitat i duien el cabell recollit en un monyo perquè no les molestés. També anaven amb unes soles per als peus per no fer-se mal a la planta. Com a descripció física, totes les gimnastes eren primes i pesaven menys de 55 quilos.

Hi havia diferents categories que es van disputar en aquest torneig: hoop, pilota i cinta. Per cada categoría hi havia un taula de classificacions i després, quan totes les gimnastes havien fet les seves coreografies a les diferents categories, els punts es sumaven, i qui tenia més punts guanyava.  

Ser espectadors d’aquest torneig ens va semblar una experiència diferent ja que mai havíem assistit a cap competició de gimnàstica rítmica. No podem dir que ens semblés el millor espectacle del món però sí que va ser millor del que esperàvem. 

Witch Market: el col·legi Hogwarts, obert a tothom

a JR Go

El Witch Market va tenir lloc, com cada any, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona a la plaça Universitat, en ple centre de Barcelona, els dies 23 i 24 de novembre

Tots els fans d’Animals Fantàstics i de Harry Potter, com seria el nostre cas, hi vam assistir al Witch Market. Hi havia un mercat ple d’objectes com varetes, escombres, punts de llibres, dibuixos fins i tot cerveses de mantega.

Parada amb ninots de Harry Potter

Els més fanatics van anar disfressats del seus personatges preferits com Harry Potter, els bessons Weasley o Voldemort entre d’altres. La disfressa que més ens va agradar va ser la de Bellatrix, ja que era un noi disfressat com ella i era un cosplay molt curiós i ben fet.

Gràcies al nostre passi de premsa, no vam haver de fer gens de cua, cosa que ens va alegrar molt, ja que la cua donava la volta a tota la universitat. No sabem dir quantes persones hi havia en total, però estava molt ple. Hi havia gent de totes les edats, des dels 5 anys fins als 70. A tota persona que hi entrava li donaven una polsera de color negre on deia ‘Witch Market’ amb un òliba com a símbol.

Al principi estàvem molt desorientades, per que no hi havia mapes, cosa que haurien de tenir en compte per les següents edicions. Després de moltes voltes, pujades i baixades per les escales ja estàvem més o menys ubicades.

Mapa

El primer que vam fer va ser una volta pel mercat màgic. Al principi no sabíem què comprar ja que tot ens agradava i, sincerament, pensàvem que seria més car. Després de moltes voltes vam decidir comprar alguns records com van ser pins, punts de llibre, galetes de Harry Potter… També vam fer algunes activitats, ens faltava temps per poder-les fer totes. Hi havia tallers, xerrades, projeccions, photocalls, rifes benèfiques, concursos, sala de jocs, exposicions… Vam poder assistir a una desfilada de models de roba inspirada en el món màgic, i ens va encantar. 

Programa

A la planta zero hi havia el vestíbul, on podíem trobar el mercat màgic; el claustre on hi havia la sala Aula Magna on feien alguns espectacles; el jardí interior o, millor dit, el famós Bosc Prohibit; també hi havia una zona per menjar i una d’activitat infantil i  de tallers que podíem trobar al pati lateral.

A la primera planta hi havia una sala on podíem veure més espectacles: era la Sala Paranimf, a la qual no vam poder assistir perquè hi havia un màxim de persones. 

El Witch Market ha sigut una experiència màgica, i valorem molt l’oportunitat que ens han ofert. Ens ha encantat i la gent era molt amable amb nosaltres. Nosaltres ho recomanem per què és una oportunitat que no pots tenir cada dia.

Autors: Mariona Martinez i Maitane Barranco

Un taller per no anar pels carrers amb por

a Actualitat/JR Go/Vida

Aquest taller, anomenat ‘Autodefensa per a dones’, es va fer durant 4 setmanes al gimnàs Taekwondo Avellanada, a Premià de Mar

L’autodefensa per a dones es refereix a tots els instruments, actituds i reaccions necessàries que ens permeten arribar a actes violents i acabar amb ells.

L’autodefensa és necessària i important per a poder protegir-nos dels atacs que desgraciadament succeeixen molt sovint, aquest taller s’especifica en ensenyar a defensar-se principalment dels atacs masclistes.

Aquest taller es entrenat per un home anomenat Antonio Avellanada Segura, ell es entrenador d’autodefensa i de Taekwondo, també és el propietari on es realitza el taller, és a dir el gimnàs. Ell va començar a entrenar als 6 anys, després va començar a competir als 13 anys i finalment va començar a donar classes. Però aquest taller ha sigut organitzat per l’Ajuntament.

Vam anar el dia 26 de novembre, on hi havia onze dones que tenien entre 20 i 50 amb roba còmode.

Mentre realitzaven la sessió vam veure que s’ho passaven bé però a la vegada es concentraven. Vam veure diferents defenses personals i quan van acabar vam preguntar coses i elles amablement ens van respondre. Li vam preguntar per què s’havien apuntat a aquest taller. I van respondre: “per autoestima” i “per saber defensar-te”. Una altra noia es va dirigir a elles i els va dir: “és a dir, per inseguretats, ja que quan anem pel carrer anem amb por i ho sabeu”. També: “per les situacions d’avui en dia” i, finalment, “per saber com reaccionar en una situació d’agressió”.

També li vam preguntar si alguna vegada havien patit actes micromasclistes i van respondre que sí. “Quan et saluden habitualment els nois et facin dos petons en canvi quan saluden a altres nois donen la mà, però prefereixo donar la mà”, “quan anava pel carrer i un home em va agafar del cabell i em va tirar a terra” i “quan vas pel carrer i un home et diu si tens la regla, ja que estàs de mal humor”. “Lo habitual”, va afegir.

I finalment vam preguntar si els hi havia agradat aquesta sessió i per què. Van respondre més o menys igual: “sí, ja que aprens”, “sí, perquè et dóna més seguretat”, i una altra ens va respondre “sí, penso que això m’ajudarà”.

En conclusió, creiem que les respostes han sigut molt semblants i totes senten la mateixa por quan van pel carrer i algunes dones troben injust que els nois quan surten a les nits ningú els hi diu res en canvi a les noies les tiren floretes. Una dona va dir: “no trobo normal sortir de festa i que et tirin floretes per la mida de la faldilla”.

Això té que parar ja. Trobem injust anar pels carrers amb por.

Autors: Adriana, Gisela, Danitza, Xavier.

Estopa celebra els 20 anys al Palau Sant Jordi

a JR Go

Estopa es fa gran: 20 anys fa ja que cantem les seves cançons. Per què qui no ha cridat a viva veu “Por la raja de tu falda yo
Tuve un piñazo con un Seat Panda“? ?

Els germans David i José Muñoz presenten Gira Fuego el 14 desembre de 2019 on interpretaran tant noves cançons com les conegudes “de tota la vida.”

Us ho perdreu? ?

FITXA TÈCNICA

QuèConcert d’Estopa
Quan?14 desembre de 2019 a les 21:30h
On?Palau Sant Jordi 
Quant?Des de 34€. Preu a consultar.
Com?Els menors de 16 anys només podran accedir-hi acompanyats de la seva mare, pare o tutor legal.

Improshow: un espectacle únic

a JR Go

L’Improshow és un espectacle únic indiscutiblement. La gent del públic és qui decideix el curs de l’obra, així que a cada funció hi ha històries ben diferents.

Deixeu-vos sorprendre per la increïble capacitat dels actors per improvisar. És ben divertit! ?

FITXA TÈCNICA

QuèImproshow
Quan?Sempre
On?Teatreneu
Quant?Des de 11,50€. Preu a consultar.

El secret de l’èxit de Rosalía

a JR Go

Repassem amb experts de Microfusa les claus que han fet triomfar la cantant per tot el món

Avui dia és difícil trobar algú que no conegui a Rosalía. La cantant de Sant Esteve Sesrovires s’ha convertit en una de les estrelles emergents més populars no només a Espanya sinó a escala internacional.

L’èxit del seu segon àlbum ‘El mal querer’ ha projectat la seva carrera més enllà de les nostres fronteres i l’ha convertit en un fenomen sense precedents. Només cal veure l’impacte que ha provocat el seu pas per festivals com Coachella.

T’has preguntat mai quines són les claus de l’èxit de Rosalía? Avui les repassem de la mà d’un especialista de la producció musical, el professor de Microfusa, Ramir Martínez.

Una combinació innovadora

El primer que crida l’atenció de Rosalía és que ha aconseguit sorprendre a tots amb una innovadora combinació de flamenc i música electrònica. “Fins ara s’havien fet intents bastant folclòrics, però Rosalía ho ha fet de forma atrevida i trencadora”, explica Ramir Martínez, que destaca la integració de la música flamenca amb els ritmes més punters de l’electrònica, com el trap o el reggaeton.

Aquesta proposta no s’ha deslliurat de la polèmica i dels crítics més puristes, que consideren que Rosalía ha fet una apropiació indeguda d’una música amb moltes arrels. No obstant això, Martínez considera que aquesta polèmica ha contribuït a generar debat sobre l’obra de Rosalía i a donar-la a conèixer.

Un so internacional

Tot i partir de la música flamenca, una cosa que podria haver limitat el seu èxit a un públic espanyol o llatí, Rosalía ha sabut dotar la seva obra d’un so internacional que li ha obert les portes a un públic molt més ampli.

“Mentre que altres artistes s’enfoquen més al mercat llatinoamericà, Rosalía ha fet una producció internacional, i ho ha aconseguit sense tirar de productors de fora, sinó que ha concebut, produït i comunicat el seu producte comptant amb actors locals”, explica el professor de Microfusa, en referència al productor de la Rosalia, El Guincho, i la productora Canadà, encarregada de la realització dels seus vídeos.

https://www.instagram.com/lawebdecanada/?utm_source=ig_embed

En aquest sentit, Martínez explica que tradicionalment la música anglosaxona s’ha alimentat de la seva pròpia tradició sonora, però que en l’actualitat s’està obrint a nous ritmes de les anomenades “músiques del món”. Rosalía també s’ha pogut beneficiar d’aquesta tendència.

El paper del productor musical

Rosalía ha comptat amb la col·laboració d’El Guincho per a la producció del seu àlbum ‘El mal querer’. Sens dubte, aquest productor canari és en bona part responsable dels sons que doten la música de Rosalía del seu estil únic i característic.

https://www.instagram.com/canadaeditorial/?utm_source=ig_embed

Segons explica Ramir Martínez, El Guincho “és hàbil barrejant aromes i connotacions tropicals i de músiques del món”, una cosa que està present en la música de Rosalía.

No obstant això, no s’ha de menysprear l’aportació de la mateixa cantant en la composició de les cançons i les lletres. La suma dels dos talents sens dubte ha contribuït al seu èxit.

Molt més que música

Finalment, la gran repercussió de Rosalía es deu també, en gran part, al marc audiovisual amb el qual ha presentat i venut la seva obra. I és que avui dia no n’hi ha prou amb dominar la producció i oferir un bon producte musical, sinó que també cal dotar-se d’una estètica.

La cantant ha sabut envoltar-se del talent de la productora de vídeos Canadà per crear-se una estètica pròpia a través dels seus impressionants videoclips, que han contribuït a reforçar la part musical.

En els centres de Microfusa pots aprendre els passos a seguir per ser un artista amb el curs impartit en col·laboració amb Solent University, Bachelor of Arts in Popular music performance. Consulta la seva oferta!

Anar a dalt