Fet per: Inés Mirón, Lucia Milan, Marwa Benslaiman i Itziar Rivero
Al voltant de 2400 milions de dones en edat de treballar no tenen igualtat
d’oportunitats econòmiques i 178 països continuen amb barreres legals que
els impedeixen participar plenament a l’economia. A 86 països, les dones
enfronten algun tipus de restricció laboral i 95 països no garanteixen la
igualtat de remuneració per un treball d’igual valor.
L’índex actual de participació de les dones a la població activa al món
s’aproxima al 49%. En canvi, el dels homes és del 75%. Per tant, hi ha una
diferència de gairebé 26 punts percentuals i, en algunes regions, la disparitat
supera els 50 punts percentuals.
En relació amb aquesta desigualtat de gènere al treball es pot parlar de
qüestions com llicències laborals, violència i assetjament sexual, així com
l’accés al mercat laboral, la bretxa salarial i la participació de les dones en
càrrecs executius.
Una raó per la qual hi ha desigualtat al treball és l’assetjament sexual. El 40%
de les dones de 16 anys o més han patit assetjament sexual al llarg de la
seva vida, i el 17,3% de les agressions per assetjament sexual procedien
d’algú de l’entorn laboral.
Altres raons és que quan la dona treballa, ho sol fer en llocs de baixa
categoria i en condicions de vulnerabilitat, i es preveuen pocs avenços a curt
termini. Per això, ingressen menys diners dels treballs dels homes, ja que tenen feines
pitjor remunerades. I perquè normalment per por a perdre el treball i ser
reemplaçades, no negocien el seu salari i accepten amb més facilitat el que
se’ls ofereix.
El percentatge de dones que treballen a temps parcial és més gran a nivell de percentatge que el dels homes. Degut a que han de fer-se càrrec de les seves famílies. Moltes
vegades també es veuen obligades a deixar treballs per culpa dels horaris
incompatibles.
Les dones encara accedeixen només a tres quartes parts dels drets
reconeguts als homes i exigeixen l’eliminació de les restriccions laborals per a les
dones. A més moltes persones afirmen que no es pot aconseguir la igualtat
al lloc de treball si estan en una posició desigual dins de la llar.
Per aquestes raons i dades afirmem que tant la desigualtat al treball com a la
llar hauria de ser millorada.
Sempre s’ha parlat dels salaris de les dones i els homes com a desigualtat.
Però també s’hauria de parlar de desigualtat en la llar. Degut a que per culpa dels
horaris dels fills o de què les dones són les que sempre s’han de fer càrrec de
les famílies, moltes vegades han d’escollir uns treballs o uns altres.
Totes aquestes situacions no són fàcils de solucionar només canviant
algunes coses. S’han d’investigar tots els àmbits relacionats. Per això,
pensem que hi ha diverses raons per la desigualtat laboral. Cada vegada
més, les famílies es reparteixen la cura de les famílies i fills, segons un estudi
publicat a la Fundació la Caixa, que diu que arran de la pandèmia s’han produït
alguns canvis a l’organització de la vida familiar i laboral que podrien afavorir
la igualtat de gènere dins i fora de la llar, i per aquesta raó, en els últims anys
s’ha millorat aquest aspecte i ara hi ha més diversitat de sexe en els treballs.
Però, els salaris continuen sent de la mateixa manera.
Com hem dit abans, la dona tendeix a tenir una presència excessiva en
determinades classes d’ocupació vulnerable, perquè l’home té més
probabilitat de treballar per compte propi o en grans càrrecs importants,
mentre que la dona sol ajudar en tasques de la llar o negocis de familiars.
Una dada molt positiva és que si això s’arreglés, no només seria una situació
molt més favorable per a les dones sinó per a tots els països on es pugui millorar. Degut a
que si es redueix les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral, a Europa per exemple
l’economia augmentaria un 2,0%.
No només afirmen les dones que l’obstacle més gran és la compatibilitat amb
les responsabilitats familiar, sinó que els homes també admeten que això és
un gran problema per a la progressió com a societat igualitària.
