Un clàssic de Shakespeare en el segle XXI, Romeu i Julieta en format d’òpera, és representat per la companyia Fundació d’Òpera de Catalunya, dirigida per Pau Monterde
Lucía Milán Gallardo i Eva Las Heras Lucena
Aquesta òpera de Charles Gounod representa perfectament el relat de Romeu i Julieta, amb el text adaptat per Jules Barbier i Michel Carré. És considerada arreu del món com una de les millors produccions musicals de la tragèdia shakespeariana en què dos protagonistes que són de famílies enemigues a Verona, els Montagú i els Capulet, s’enamoren, tot i que el seu amor és impossible. Però les circumstàncies es compliquen i acaben, com és ben sabut, en una sèrie de tràgics malentesos que porten a la mort de tots dos.
La gira de l’òpera en qüestió va passar pel teatre La Faràndula (Sabadell) el passat 20 d’octubre.
Aquesta crítica està feta des d’un punt de vista adolescent, no professional ni amb el costum d’assistir a òperes. Per tant, totes les opinions són inexpertes, però certes des de la nostra experiència.
Per nosaltres tots els aspectes han estat molt positius i volem destacar que és una òpera que es pot gaudir sense importar l’edat, ja que les emocions que transmet la interpretació són de gran valor i interès per a diferents etapes de la vida de qualsevol espectador. Aquestes emocions es van desenvolupant durant l’obra, però des del primer minut els personatges transmeten un munt de sentiments molt forts, que t’enamoren i que et fan sentir en aquella època i dins de la trama de la història.
Dins de les cançons hi ha frases memorables com “Mon coeur jusqu’à présent a-il-aimé ? Jurez que non, mes yeux, car jamais avant cette nuit je n’avais vu la vraie beauté.” Que traduïda literalment al català seria: “És que el meu cor ha estimat fins ara? Jureu que no, ulls meus, perquè jo mai havia vist la bellesa veritable abans d’aquesta nit.” Cantaven en francès i perquè el públic pogués entendre el que deien hi havia una pantalla amb les traduccions en català damunt de l’escenari, per poder seguir els diàlegs i les escenes correctament.
Una cosa que ens va agradar i ens va semblar curiosa va ser que en moments importants els intèrprets feien pauses per donar més èmfasi i més dramatisme a l’escena, això dirigia l’atenció tant al personatge com a la situació concreta del moment i creava una tensió immensa al teatre. Creava també una expectació del públic al deixar-los amb la intriga per saber com continuaria la història: encara que tothom sap com es desenvolupa, estàvem tots expectants a les següents paraules.
Volem destacar també els solos dels cantants. En diverses escenes tot el teatre es quedava en silenci per sentir les veus solistes dels protagonistes, que provocaven emocions tan fortes que ens van deixar a tots amb la pell de gallina.
Acompanyant aquestes veus hi havia la música. Una música que canviava segons els sentiments, escenes i accions que s’estaven interpretant a l’escenari.
En el fossat, els músics i el director de l’orquestra, encara que no eren visibles pel públic, tenien un dels papers més importants de tota l’obra. Des del nostre punt de vista la música que acompanyava els cantants era espectacular i molt valuosa. Sense l’orquestra aquesta l’òpera no hauria sigut ni la meitat de bonica o emocionant, ja que la música aporta sentiments i emocions molt intenses. No unes sensacions a l’atzar, sinó amb un objectiu, que era ressaltar els sentiments que els mateixos cantants ens transmetien.
Una part crucial que col·labora i intensifica molt l’espectacularitat d’aquest muntatge també és el decorat, la llum, la vestimenta… Afegien creativitat, emoció i realitat a la història. Hi havia molts canvis de llum, tant de tonalitat com de direcció, per fer arribar les sensacions de tal manera que els espectadors experimentessin l’escena de la mateixa manera que els personatges ho feien. Els decorats eren una part fonamental per donar credibilitat a la història, des dels decorats petits fins a les estructures enormes que entraven en escena quan es necessitaven. Si a tot això hi sumem les increïbles vestimentes que simulen les de l’edat mitjana, amb molts colors i volum, acabem amb la sensacional òpera de Romeu i Julieta, una obra extraordinàriament meravellosa i que tothom a qui l’interessin el teatre o l’òpera o simplement la literatura hauria d’anar a veure.
