Aquest any s’ha fet una nova versió del clàssic del teatre Germans de sang. Aquesta obra es va fer originalment a Barcelona el 1994 al mateix teatre Condal. És una adaptació del musical anglès de Willy Russell Blood Brothers. La direcció de l’obra l’ha feta el prestigiós director de teatre català Daniel Anglès i els rols principals els han interpretat la Mariona Castillo, com la Sra. Johnstone; el Triquell, com a narrador; l’Albert Salazar fent de Mickey i en Roc Bernadí com Eddie. També és important destacar la direcció de coreografia a càrrec de l’Adriana Peya i la direcció musical d’Andreu Gallén.
La història comença amb els dos germans morts, i l’obra se centra en explicar com s’ha arribat a aquest final trist. La història parla d’una dona pobra amb 7 fills; per la seva desgràcia el seu ex-marit l’ha deixat embarassada just abans de deixar la família per fugir amb la seva amant i, per completar el drama, el ginecòleg li donarà la notícia que espera bessons. Ella treballa de serventa a casa d’una família adinerada. La Sra. Lyons no pot tenir fills i, quan rep la notícia del seu embaràs, aprofita que el Sr. Lyons és de viatge empresarial i que la situació de pobresa de la Sra. Johnstone és greu i li ofereix un tracte: que ella li doni un dels seus fills i que faci veure que no el coneix de res per enganyar el seu marit i poder tenir un fill “seu”, però la promesa no podrà evitar que els dos germans es coneguin i es facin germans de sang.
Nosaltres creiem que aquesta obra està representada de manera gairebé excel·lent i la interpretació tampoc es queda curta. Creiem que l’escenografia no era gaire complexa, però al mateix temps, per la manera com jugaven amb les llums i pels moviments dels decorats, realment feia l’efecte de ser en aquelles localitats. De fet, el decorat de la casa dels Lyons només era una làmpara i una taula, però la manera d’interpretar d’actors i actrius feia que els espectadors ens poséssim en la seva posició. També creiem, doncs, que la interpretació ha sigut brillant; el que més ens ha sorprès ha sigut l’actuació d’en Joan Mas (que vam veure fent de cover d’en Mickey) i d’en Roc Bernadí al primer acte, quan interpreten nens de set anys i ho fan d’una manera que, al contrari de causar incomoditat, fan que sigui molt divertida i realista. Igualment podem destacar la part final de l’obra on els dos germans treuen la seva part més sentimental i creiem que ho han fet espectacularment bé. Però no només anomenem aquests dos actors, sinó que la Mariona Castillo i la Tai Fati (la Sra. Johnstone i la Linda) fan una actuació molt bona, ja que representen molt bé les emocions que senten els seus personatges. I finalment volem afegir que les coreografies han sigut excel·lents, perquè a través d’elles podem seguir els sentiments dels personatges i les situacions a les quals s’enfronten. L’única cosa que no ens ha acabat de convèncer ha sigut la presència del narrador, ja que en aquesta història no hi té la presència que esperàvem que tindria.
La nostra nota final és de 9/10, ja que ens ha semblat una gran obra, però no arriba a la perfecció.
