La sèrie original de Netflix ‘El juego del calamar’ (en coreà Ojingeo Geim) ha tornat més forta que mai amb la seva temporada 2, estrenada el 26 de desembre del 2024 i el debut de nous jocs que els jugadors passaran. O potser no. Mateixa dinàmica, diferents jugadors, diferents jocs. Morts tràgiques, d’altres no tant. Traïcions, intriga i una trama que enganxa són els elements de la temporada 2 d’aquesta sèrie de 7 capítols d’origen sud-coreà. La primera temporada ja va tenir molt d’èxit, però aquesta segona ha trencat rècords d’audiència a la plataforma.
Va fer-se un èxit espontani, superant el rècord de moltes altres sèries famoses en només quatre dies.
La sèrie principalment tracta de com hi ha persones que participen en un concurs en el qual 456 jugadors (tots ells amb problemes econòmics) arrisquen les seves vides jugant a jocs infantils típics de Corea del Sud. En aquest concurs només sobreviurà un jugador, que serà qui s’emportarà el premi final, una xifra titànica de wons sud-coreans. L’egoisme, l’avarícia i la ceguesa dels jugadors els portarà a voler continuar concursant sense importar la mort de l’altra gent o la vida d’un mateix.
El protagonista, anomenat Seong Gi-Hun i interpretat per Lee Jung-Jae, va jurar que es venjaria del líder dels jocs per la mort de tanta gent i a la segona temporada, després de tres anys, ell torna novament al concurs per venjar-se i posar fi als jocs. A la competició s’uneix gent nova, incloent-hi un amic d’en Gi-Hun. En Seong intentarà fer sobreviure el màxim de persones possibles, intentant convèncer a tothom de què no s’arrisquin amb cap joc més i així que no hi hagi més morts. L’avarícia de la gent fa que els jocs continuïn mitjançant votacions, creant una rivalitat entre els jugadors de dos bàndols: els que no volen seguir els jocs i els que sí que volen. S’eleva encara més el risc de morts per l’agressivitat del bàndol de la gent que vol continuar els jocs, amb una baralla en els lavabos entre la gent que vol jugar i la que no, on es perd molta gent. Malauradament o no, mor més gent del bàndol dels que sí que volen jugar, i això ocasiona que els membres d’aquest grup vulguin venjar-se i desfer-se de l’altre grup per continuar amb els jocs, que la xifra de diners pugui i guanyar el temptador premi.
A nosaltres, la segona temporada ens ha fet gaudir el nostre temps lliure, ja que els set capítols de la producció contenen una bona dosi d’intriga, enganxant-te tant que no voldràs deixar de veure la sèrie. La nova temporada té molts elements positius fent que les valoracions i les opinions dels espectadors superin les de la primera temporada. Té moltes novetats interessants i emocionants, incloent-hi jocs i personatges nous dins del concurs. La varietat de personatges més desenvolupats ha sigut una implementació dins de la sèrie que s’ha valorat molt, per exemple la inclusió d’una dona trans que ha influït molt dins de la història. Aquesta inclusió ha sigut excepcional, ja que trenca amb els estereotips de les persones trans ‘’dèbils’’ perquè aquest personatge és determinat i li és indiferent el que opini la gent. És una dona molt forta i perseverant, que al llarg de la sèrie forma una relació d’amistat estreta amb altres participants i que sobretot demostra ser un molt bon personatge els últims episodis, quan sorgeix el seu màxim potencial.
En general, no hi ha gaires coses negatives que hagin fet perdre l’encant de la sèrie, però creiem que set episodis per a un final com aquest no són suficients, valdria més la pena un vuitè episodi o fins i tot un novè, igualant la primera temporada. Encara que tampoc ens podem queixar d’això, ja que no haurem d’esperar tres anys per a una tercera temporada, pel fet que el 27 de juny d’aquest mateix any 2025 s’estrenarà la temporada 3.
En conclusió, la segona temporada ha sigut un èxit i és evident. La recomanem moltíssim als lectors que hagin llegit aquesta crítica i encara no l’hagin vist.
