El Pilar Report gaudeix dels Premis Butaca 2021
Firmat per Gala Amado, Sara Martínez, Sarah Victoria Silva, Noelia Bolaños, Júlia Álvarez i Laia Pàmies
El passat dilluns 15 de novembre es va celebrar la 27a edició dels Premis Butaca al Teatre Monumental de Mataró. Vam anar com a corresponsals del Pilar Report a la gala dels premis i vam tenir l’oportunitat d’entrevistar molts nominats i nominades.
Vam arribar a les set a la porta del Teatre Monumental, ens van donar les acreditacions i vam poder tenir-hi accés abans que comencés la gala. Vam anar al photocall, on hi havia una gran lona amb la imatge dels Premis Butaca, premsa de TV3 i 8TV, fotògrafs i tècnics preparant la il·luminació de l’estància. Poc a poc, van anar arribant els nominats i nominades, i anàvem d’una banda a l’altra de la sala per entrevistar qui poguéssim. La Júlia Álvarez va ser la primera entrevistadora, quan va trobar el cast de Mare de Sucre. Va tenir l’oportunitat de parlar amb la seva protagonista, l’Andrea Álvarez, nominada al premi a la Millor Actriu, que va dir que feia molts anys que feia teatre, que ho gaudeix molt i que aquesta era la seva primera obra professional. Marc Buxaderas, un altre dels seus protagonistes, va destacar la importància de dur la diversitat funcional a l’escenari. Mare de Sucre és una de les obres que més ens ha impactat per la seva trama i repartiment. Aquesta ha sigut la primera vegada que una obra del TNC ha sigut interpretada per actors amb discapacitat. Mare de sucre planteja el dret a tenir descendència de les persones amb diversitat funcional.
Lentament, el photocall es va anar omplint de gent i la Laia Pàmies va poder entrevistar en Toni Martín, el creador (amb la Glòria Cid) dels Premis Butaca, que va comentar que els premis volen promocionar el teatre que es fa a Catalunya i que no vol fer-los créixer, ja que el teatre és un fet local. La Gala Amado va poder entrevistar la Carme Portaceli, la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, que va dir-nos que espera que durant la seva direcció els joves s’acostin al teatre, que desitja presentar espectacles que siguin atractius per a ells, que parlin dels seus anhels i que els ajudin a somiar.
Ens van fer entrar dins la platea i, quan van baixar les llums i la gent ja feia silenci, va començar un inesperat número musical. Xavi Duch i tot de ballarins i ballarines vestides de colors primaris van saltar a l’escenari. Duch va cantar sobre el 100% d’aforament acabat d’aconseguir i va anomenar tots els artistes i obres nominades amb bromes sarcàstiques i jocs de paraules. Després d’un final ple de confeti i de molts aplaudiments, Toni Martín i Glòria Cid, els organitzadors i presentadors dels Premis, van fer un petit speech de presentació; les seves intervencions es van anar repetint durant tota la gala. Així va començar l’entrega de premis. Es van anar presentant nominats i guanyadors, des de l’escenografia i el text, fins als millors actors, actrius i obres, tant teatrals com musicals, passant per la dansa. Vam poder veure un fragment de Rèquiem, l’espectacle de dansa guanyador de 2020. Després d’aquest moment tan poètic, es va atorgar el Butaca Honorífic a la productora FOCUS i el Butaca Honorífic Anna Lizaran a Imma Colomer. Finalment, La Filla del Mar va endur-se tres Butaques (Millor Musical, Millor Actor de Musical per Toni Viñals i Millor Actriu de Musical per Mariona Castillo), Clara Segura va guanyar el premi a la Millor Actriu per Filumena Marturano, Joan Carreras va ser proclamat el Millor Actor per Història d’un senglar (que també va ser el Millor Espectacle de Petit Format), El Màgic d’Oz va guanyar el premi a Millor Espectacle Familiar i Canto jo i la muntanya balla va aconseguir vuit Butaques, incloent la Butaca al Millor Muntatge Teatral.
Quan va acabar l’entrega de premis vam sortir de platea el més ràpid possible perquè cap dels nominats i guanyadors pogués marxar sense que l’haguéssim entrevistat. Vam poder parlar amb Marc Vilavella, Toni Viñals i Mariona Castillo, els guanyadors per La Filla del Mar. D’aquestes entrevistes ens agradaria destacar l’amor que tots tres sentien i expressaven al parlar de l’evolució del musical. En concret, Marc Vilavella ens va comentar que encara que l’obra estigui escrita fa cent anys parla de conflictes que encara són actuals i que en el seu muntatge han buscat l’essència del text que va escriure Àngel Guimerà. Toni Viñals ens va explicar com el seu personatge, Pere Màrtir, parla de la masculinitat que vivim i ens va assegurar que La Filla del Mar és una obra super interessant per a joves, ja que parla de passions, de relacions tòxiques i de pertinença a un grup. La Mariona Castillo ens va dir que havien preparat els personatges amb l’ajuda d’un coach i d’un mètode anomenat eneagrama que els va ajudar a analitzar-los i, sobre tot, va destacar la passió i l’entrega de tot l’equip a l’hora de muntar el projecte de La filla del mar. Ens va descriure la manera de fer teatre de la companyia La Barni com honesta i delicada. Aquesta obra tornarà al teatre Condal al febrer de 2022.
Arnau Puig, també actor de La filla del mar i nominat a Millor Espectacle de Petit Format per El Bon Policia, ens va explicar la importància de l’amistat entre ell i Ricard Farré a l’hora de crear conjuntament aquest espectacle. També vam poder entrevistar Clara Segura, que va compartir informació molt personal i ens va explicar que el seu personatge a Filumena Marturano li recorda molt la seva àvia pel seu caràcter fort. Per últim, vam parlar amb els guanyadors del premi a la Millor Direcció per Canto jo i la muntanya balla, Guillem Albà i Joan Arqué, que ens van explicar la utilització de diferents tècniques, com la música o els titelles, per convertir una novel·la tan especial en una obra de teatre.
Després d’haver viscut aquesta experiència, tenim una idea molt diferent sobre què són la fama i l’èxit professional i com no necessàriament han de significar el mateix. Tots els artistes a qui vam tenir el plaer d’entrevistar es van mostrar molt humils i sincers. Es veia que era gent amb talent, però gent normal, i que aquella era la seva feina. Una feina en què tenen èxit, òbviament, però un èxit del qual no presumeixen davant de la gent que no es dedica al mateix o que no en té tant. Així podem treure una conclusió: per molt exitosa que sigui la feina d’un actor o actriu i tota la fama que puguin tenir, aquesta no ha de ser l’objectiu. S’ha de buscar tenir prestigi entre els teus companys, perquè és el que realment reconforta una persona que es dedica en cos i ànima a la seva feina. És sorprenent i inspirador parlar amb una persona exitosa en el seu àmbit de treball i a qui s’admira i que es comporta de manera humil i propera, deixant de banda la fama que pugui tenir.
Personalment, hem de destacar que viure aquesta experiència ha sigut fantàstic. Ens ha obert els ulls i les portes d’un món bastant desconegut pels adolescents, i ara totes sis estem molt més interessades en món del teatre i els musicals. Esperem que, llegint la nostra crònica, moltíssims més joves s’interessin per aquest món tan atractiu i no tinguin cap prejudici ni por de provar coses noves. Com bé va dir en una visita a la nostra escola un dels guanyadors d’aquests premis, Toni Viñals, el teatre serveix per assajar la vida.
En conclusió, ha sigut una experiència maquíssima i una de les nits més divertides de les nostres vides.
Els més ben vestits de la gala
“Vaig guapa?”, “com aniré vestit?”, “em veurà molta gent, no puc anar com qualsevol dia”, “espera, que m’arreglo”… Us volem comentar la moda que vam veure als Premis Butaca. Comencem parlant de Toni Viñals, als nostres ulls el millor vestit de tota la gala juntament amb la Glòria Cid: duia una camisa blanca i negra estampada de Moschino, preciosa, acompanyada d’una americana i uns pantalons de color rosa llampant, que no passaven desapercebuts per ningú; encara que vam intentar donar un cop d’ull a l’etiqueta, no tenim constància de la marca del vestit (ens va fer pensar en Versace), però això no posa en dubte l’estil elegant i glamurós amb el qual va sorprendre tant tothom.
Per la seva part, la Glòria Cid va portar un esplèndid vestit vermell sense mànigues sent així la millor vestida de tota la gala, amb un estil chic, sexy i elegant a parts iguals que va captivar tots els presents; es va posar a si mateixa el llistó molt alt per l’any que ve.
En Toni Martín, també molt elegant sense sortir del més habitual, va portar un conjunt de americana i pantalons d’un color marró fusta, mostrant un estil elegant sense necessitat de extremar-lo gaire; en aquesta gala, en Toni ens va demostrar que la bellesa és sens dubte a la simplicitat.
Clara Segura va portar un vestit negre estampat amb un disseny de llimones (com el famós disseny de Dolce Gabbana), i va acompanyar aquest estampat colorit amb una americana negra de tall modern, fent així més neutra la seva vestimenta: molt bona opció des del nostre punt de vista, ja que va saber donar-hi un toc de color, sense extremar-se.
