Firmat per Paula Gaona, Andrea Miras, Fàtima Azzouzi i Lucía García
El dimarts 22 de novembre els alumnes de 3r d’ESO vam iniciar un taller sobre el sexisme a la via pública on vam treballar en l’aspecte de sexisme a la via pública. Per iniciar la sessió, les encarregades del taller ens van fer respondre una pregunta que molts de nosaltres mai no ens havíem plantejat: quan et vas adonar que eres una noia o un noi? Va haver-hi diversitat de respostes, però gairebé totes van desembocar en els estereotips de cada gènere, per exemple, en la roba.
A continuació, vam fer una activitat una mica menys dinàmica on ens van ensenyar quina era la diferència entre sexe i gènere, que són termes que usualment es confonen o s’utilitzen com a sinònims. Després d’aquesta pausa teòrica vam passar a fer un exercici més pràctic: reaccionar aixecant-se i canviant de lloc si t’identificaves amb la frase que es recitava. D’aquesta activitat vam extreure algunes conclusions: en el moment que algú esmentava una frase sobre anar insegura pel carrer, només s’aixecaven noies, i allà vam veure la gran diferència respecte al sexe i respecte a com les noies en general pateixen més a l’hora d’anar pel carrer.
Posteriorment, vam procedir a realitzar una nova activitat associada a la importància que li atorgàvem als valors de les persones de l’aula representant-los amb gestos; vam arribar a la conclusió que valorem més els valors relacionats amb la popularitat com “bellesa, moda, rebeldia…”, en lloc d'”intel·ligència, educació, empatia…”.
Una setmana després, vam realitzar la segona sessió del taller on vam fer altres activitats relacionades amb el sexisme a la via pública. La primera part de la classe vam realitzar un plànol molt esquemàtic sobre com estava dividit el pati que 3r d’ESO utilitza. Les noies encarregades del taller van arribar a les conclusions que els nois empraven molt més espai que les noies pel simple fet de jugar a futbol. A nosaltres ens va semblar una conclusió bastant òbvia, ja que és una realitat diària i ens sembla correcte que les persones que realitzen un esport que requereix un espai més extens, facin ús d’una part del pati més gran. És per aiò que no ens va semblar una situació sexista ni hi vam trobar una desigualtat, ja que ens sembla que tothom qui vulgui jugar a futbol pot utilitzar aquest espai.
