Irina Cherypkina: “Sóc voluntària i ajudo refugiats per la impotència que he sentit veient el meu país en guerra”

Firmat per Miguel De la Fuente i Carla Machio

Irina Cherypkina és una ucraïnesa que fa uns anys va venir a residir al poble del Masnou, un petit poble del Maresme. Actualment, a causa del conflicte d’Ucraïna, s’ha presentat com a voluntària per ajudar tots aquells refugiats que s’han vist obligats a marxar del seu país.

Què sents al veure el teu país en aquestes condicions?

Es passa malament i sento molta impotència per no poder ajudar més el meu país.

T’esperaves aquest conflicte?

No, pensàvem el contrari, pensàvem que s’arreglaria, no pensava que aniria a més… i menys arribar a una guerra. A més, com molta gent del país, sóc filla de pare rus i mare ucraïnesa.

Com creus que serà el futur del teu país?

Jo crec que es reconstruirà i que anirà millor, perquè ho faran tot més modern i nou… El tema econòmic, crec que també s’aixecarà però costarà molt, a llarg termini.

Què fas per ajudar els refugiats d’Ucraïna?

Jo em vaig ajuntar amb una ONG, i me’n vaig anar de voluntària a Polònia, fent de traductora, i aquí segueixo ajudant, acompanyo els refugiats, i en saber que jo sóc d’Ucraïna, els dono un alleujament, un punt més de confiança a la gent refugiada.

Anteriorment, has hagut d’enfrontar-te en una situació semblant com a voluntària?

Sí, de petita, anàvem visitant i ajudant a residències, i també gent que ho passava malament i en mal estat. A Ucraïna, als pobles, s’inculca bastant ajudar a la gent, és molt popular.

Quins són els motius per les quals has volgut presentar-te com a voluntària?

La impotència que he sentit, veient el meu país en guerra, les imatges, vídeos… i saber que jo estic tan bé, sense perill, podent ajudar en alguna cosa, m’ha portat a buscar una ONG per ajudar com a voluntària.

Com podem ajudar nosaltres?

Molta gent no pot ajudar econòmicament per l’estat en què estan, ni poden acollir a casa. La millor manera d’ajudar és ajudar a trobar feina als refugiats, això és el primer que cal, perquè puguin viure bé, sense necessitat de demanar ajut.

Miguel De la Fuente i Carla Machio