Isabel Luna García: ”Vaig venir aquí per cuidar els meus nets”

Damaris Parramon, Cristina Martínez, Beth López, Mariam Chahid

Isabel Luna Garcia va néixer  l’any 1951 i té 71 anys. És de Perú, de Breña (Lima). Té 5 fills, 4 vius, i treballava de forma independent. 

Per què vas marxar de Perú?

La meva primera sortida va ser a Argentina. Després vaig venir a Espanya per la situació econòmica. Aquí eren els meus fills  i vaig venir a veure els meus néts, a cuidar-los, doncs era la  meva gran alegria portar-los al col·legi, ensenyar-los el que jo els sé. M’agraden els nens, estimo els meus néts, també estimo els meus fills, és una cosa que em surt del cor, de molt nena sempre he cuidat dels meus cosins i els meus germans petits.

Per què vas venir a Premià de Mar?

Perquè la meva filla viu aquí. I bé, començo a viure amb ella, a cuidar els meus néts, bàsicament jo vinc a ajudar la meva filla, perquè ella estava estudiant i treballant, llavors jo em quedava amb els nens. Les àvies, el que volem és saber que els nostres fills i néts estan bé. Portar-los a l’escola, cuinar per a ells, donar-los l’esmorzar… A mi m’encanta això, els ensenyava els números, explicava contes…

Que va ser el més difícil de la teva immigració?

La meva immigració va ser molt fàcil, no vaig tenir cap problema al país. Em van atendre molt bé i tot va anar bé amb el document i el passaport.

Et va costar acostumar-te a Catalunya (les tradicions, l’idioma…)?

No, a mi em va agradar molt, quan vaig arribar. El català l’entenc i el puc parlar una mica. No vaig tenir cap problema, perquè a mi m’encanta aquest país, és semblant al meu.

Enyores la teva familia de Perú?

Bé, en realitat sí, perquè un quan surt estranya  la família. Tinc tietes, els meus germans…, però sempre ens comuniquem per whatsapp, per internet, sempre parlem i hi haurà un moment que pugui viatjar i trobar-me una estona amb ells. Això serà una alegria per a mi: veure’ls de nou després d’estar aquí set anys.  Tot ésser humà estranya la seva família. La meva mare ja no hi és, se’n va anar, però la tinc al cor.

T’agrada Espanya? Per què?

Espanya és molt bonic, té molts llocs turistics on he anat i n’he conegut algunes parts. No surto gaire però de mica en mica vaig coneixent alguna cosa i Espanya m’encanta .

T’agradaria tornar a Perú? Per què?

Sí, m’agradaria tornar a Perú a visitar la meva família, els meus germans, germana, tiets… Veure la meva mare que aquesta enterrada allà amb el meu fill, portar flors, i també al pare de les meves filles.  Estar una estona amb ells, anar als llocs que he visitat, caminar amb ells, això seria bonic.