No és cap misteri que la prostitució és un tabú a la nostra societat. Tampoc és difícil trobar gent que creu que la prostitució no és una opció real, i que és perjudicial per a la societat. Nosaltres no ho pensem d’aquesta manera, i en aquest article pretenem exposar les nostres raons, però abans seria d’ajuda explicar a què ens referim concretament com a prostitució i quines opinions existeixen respecte a les mesures que s’haurien de prendre en relació amb aquesta.
La prostitució és una forma de treball sexual. El treball sexual és qualsevol ofici que impliqui favors sexuals, des de ballar despullat dalt la barra d’un club a oferir sexe als clients. Això últim és la prostitució: una transacció de diners per una trobada sexual de qualsevol mena. També cal aclarir que no és una activitat exclusivament femenina, tot i que a la nostra societat aquest sol ser el cas. La prostitució no es tracta de la mateixa manera a tot arreu, actualment hi ha quatre ideologies diferents en relació a quines lleis s’haurien de fer al respecte. Aquestes són:
Prohibicionisme: busca la criminalització de tothom involucrat a la prostitució, tant proxenetes com clients com les mateixes prostitutes. Normalment, és adoptat per països teocràtics, on l’acte sexual fora de matrimoni se sol considerar com a inherentment pecaminós i immoral.
Abolicionisme: busca la criminalització d’aquells que faciliten l’accés a la prostitució (proxenetes), ja que consideren que abusen de les prostitutes. En aquesta definició s’inclou qualsevol que rebi directament part dels ingressos de la prostituta a canvi d’allotjament, protecció, o qualsevol altre servei. No es considera que una persona pugui donar consentiment a tenir sexe si està rebent diners a canvi, per tant, tracta a qualsevol prostituta com a víctima d’agressió sexual.
El model nòrdic (sovint definit com una variant de l’abolicionisme, o neo-abolicionisme): semblant a l’abolicionisme, amb la diferència que busca criminalitzar el client en comptes del proxeneta. Continua compartint el punt de vista que les prostitutes són incapaces de consensuar activitat sexual amb els seus clients a causa de l’existència d’una transacció monetària.
Legalització: considera la prostitució un treball vàlid, a condició que sigui pres de forma voluntària. Tot i que la prostitució infantil i explotació, així com forçar a algú a prostituir-se, encara són considerades com a activitats il·legals, considera que la prostitució voluntària d’un adult no hauria d’estar penalitzada de cap forma. Busca regular la prostitució, com qualsevol altre ofici, i considera que una persona adulta té prou criteri com a poder consensuar una activitat sexual fins i tot si hi ha una transacció monetària present, a menys que hi hagi raons per pensar el contrari (com seria el cas de certs trastorns mentals, per exemple).
No creiem que el prohibicionisme sigui una bona opció, ja que es basa en arguments religiosos i moralistes, en comptes d’intentar fer el millor per a les persones. També és molt poc flexible, en el sentit del fet que no té en compte la situació personal de cadascú, sinó que considera tot allò relacionat amb la compravenda de sexe un crim. Nosaltres ens inclinem cap a la legalització de la prostitució, ja que creiem que és el que més ajuda a les prostitutes. És l’únic que respecta les decisions que aquestes prenen, en lloc de considerar-les com a víctimes incapaces de tenir cert control sobre la seva vida.
Considerem la prostitució una feina digne per una multitud de motius. Primer de tot, gran part dels riscos que implica l’ofici no en són inherents, sinó que deriven de la discriminació que pateixen tant dones com treballadors sexuals. En segon lloc, tot i que admetem que actualment moltes prostitutes són explotades i forçades a treballar, no creiem que això hagi de portar a la il·legalització d’aquesta. Per exemple, abans els treballadors de fàbriques també eren explotats en condicions perilloses i sous mínims, així i tot, no es van prohibir les fàbriques, sinó que es van fer regulacions per a intentar garantir la seva seguretat, creiem que s’hauria de fer el mateix amb la prostitució.
Altres arguments en contra del prohibicionisme, i fins a l’abolicionisme i el model nòrdic, no acaben realment amb la prostitució. El que sí que fan és forçar a les prostitutes a treballar d’encobert, en situacions de més risc. També redueix la quantitat de clients, fent que guanyin menys i que es vegin obligades a atendre clients perillosos més sovint i fa que menys gent estigui disposada a proveir-les allotjament o menjar, i quan ho fan sol ser a preus més alts del que haurien de ser. Si tot això no fos suficient, també es castiga gent que intenta ajudar a prostitutes, per exemple que cobra a canvi de protecció, considerant-los proxenetes.
Tot i això, aquest sistema no és perfecte. Si les forces de l’ordre són corruptes, facilita l’existència de bordells massius on es troben menors com a esclaves sexuals, com mostra un article de The Guardian. Però s’ha de tenir en compte que la resta de models tampoc no eviten això, no del tot. Tot i que més difícil, encara és possible portar un negoci d’aquest tipus d’amagat al govern, fins i tot fent més facil amagar-lo.
En conclusió, pensem que la prostitució és una feina digna i que mereix ser reconegut com a tal per la nostra societat. Creiem que és la millor manera d’assegurar la seguretat de les prostitutes, així com la més humana en permetre’ls tenir més autonomia. Però perquè funcioni ha d’estar ben regulat i els sistemes implementats han de ser exempts de corrupció. Finalment, ens agradaria recordar és important informar-se abans d’opinar sobre aquests temes i convidem el lector a fer la seva pròpia recerca independent i crear-se una opinió pròpia.
