Normalment, definim una persona transgènere com una persona que té una identitat de gènere diferent del gènere que se li va assignar en néixer. Per aquest motiu, aquestes persones comencen a fer un procés de transició, que no sempre ha de ser complet ni passar per totes les etapes.
Per iniciar el procés, comencen a hormonar-se, els nois trans amb testosterona, que és una hormona que fa que creixi el pèl facial o la massa corporal i també implica el desig sexual; les dones trans, amb estrogen, una hormona femenina. Es passen unes revisions periòdiques de nivells hormonals per anar controlant que tot vagi bé i és un procés llarg. Les persones transgènere, per sol·licitar un canvi a les seves hormones van al servei Trànsit, el qual és un servei d’atenció i salut per a persones trans. A vegades hi ha gent que demana passar per un psicòleg abans de començar a fer la transició.
Els homes que volen seguir amb la transició han de passar per una operació que es diu mastectomia, on el que fan és extreure els pits, i poden també operar-se els genitals. Les dones també tenen la possibilitat de fer tres operacions: operació de cordes vocals, la vaginoplàstia i l’orquiectomia (extracció dels testicles). En aquesta darrera s’extreuen els òrgans que produeixen les hormones i després de l’operació les hormones que rebi el cos seran les que es prenguin de forma externa.
Actualment la trassexualitat no és considerada un trastorn mental, però hi ha algunes persones que encara discriminen aquestes persones per haver canviat de gènere. Sentir-se diferents o d’un gènere que no t’han assignat en néixer no és cap motiu per discriminar ningú, perquè segons la llei, tots som lliures. La llei espanyola va ser aprovada el 16 de febrer l’any 2023 i permet poder canviar de sexe legalment a partir dels 16 anys amb autorització dels responsables legals. També es van prohibir les teràpies de conversió a tot el territori nacional, ja que una persona té dret a canviar de gènere i l’OMS no ho considera una malaltia.
Pel que fa al canvi de nom i del DNI, que és permès, s’ha de passar per un procés una mica laboriós: s’hauria d’anar a un Registre Civil i amb una sol·licitud et canvien primer la partida de naixement i després s’ha de demanar una renovació de DNI.
Aquest pot ser un procés bastant dur de superar, però sempre és més fàcil si tens gent que t’acompanya durant el camí. Àïda és una noia trans, un gran exemple de persona que ha pogut superar les dificultats al llarg dels anys. Hem conegut la valentia que ha tingut des dels setze anys per passar un procés llarg i complicat, però del que està molt satisfeta. Aquesta dona ha sigut la que ens ha donat un punt de vista realista sobre aquest procés de transició.
La bandera transgènere té diversos colors: el blau representa a l’home, ja que és el color tradicional dels homes, com també el rosa és el de les dones. La línia blanca que hi ha entremig representa als homes o dones que estan a mig de la transició de gènere. Una de les dones més significatives al món de la sexualitat transgènere és la Lili Elbe (1882-1931), que va tenir un paper molt important, ja que va ser la primera dona a sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. Es va fer una pel·lícula sobre la seva història: “La noia danesa”.
Nosaltres donem tot el nostre suport al col·lectiu de persones transsexuals, però hi ha països que no els permeten canviar de gènere i els envien a llocs de reformació per fer teràpies de conversió. Estem molt en desacord amb aquesta llei injusta. Al nostre país, per sort, sí que es permet, però hi ha països on no només no està permès fer la transició, sinó que aquestes persones són perseguides per la seva identitat.
