Maria Luisa Barranco (Luisi), nascuda a Linares (Jaén), viu a Masnou i té 69 anys. Està jubilada, és vídua, té tres fills, 4 nets, un germà més gran i una germana més petita. Va anar a viure a Masnou amb la seva família quan tenia 14 anys. Li agrada molt caminar, cosir i estar amb la seva família.
Com et comunicaves abans, quan no hi havia Internet?
Ens comunicàvem anant a visitar els familiars perquè vivien molt lluny i aleshores parlàvem. A l’escola parlàvem al pati amb les companyes, no les podíem trucar.
Utilitzàveu telegrames?
Sí que es feien servir, però era una cosa per a persones que estaven lluny, per comunicar alguna cosa greu que havia passat a la família. O per si anàvem de viatge, llavors enviàvem un telegrama dient “doncs tal dia anirem a veure-us”, a la família que estava molt lluny.
Quan van aparèixer els telèfons, se’ls podia permetre tothom?
No, només se’ls podien permetre els que eren més rics, els pobres no podien.
Quants anys tenies quan va aparèixer el primer ordinador?
Jo tenia trenta-sis anys quan vaig veure el primer ordinador i se’m van posar els ulls com a plats, perquè jo de nena no havia vist ni sentit que hi hagués ordinadors ni aquelles pantalles.
Com era l’escola abans?
Jo vaig anar a una escola de monges, i era una escola per a nenes i una altra per a nens, no anàvem junts, no ens deixaven. Hi havia un claustre molt gran, que és on eren les classes. Havíem de pujar en fila, una darrere l’altra, aleshores quan arribàvem, havíem d’anar cadascuna a la seva classe.
Utilitzàveu llibres per tot a l’escola?
Sí, però els llibres eren de l’escola, no ens els podíem emportar. Nosaltres estudiàvem amb els llibres i quan sortíem els deixàvem a sobre d’una prestatgeria que hi havia.
Quin tipus de tecnologia utilitzes avui dia?
Jo no utilitzo gaire tecnologia, perquè no em crida l’atenció, però tinc mòbil per trucar als meus fills i a la meva família.
