Maria Carmen Picó és una dona de setanta-nou anys, nascuda a València el 1945. Va emigrar a Eivissa sola amb 14 anys per treballar i després va immigrar a Catalunya.
Què opinava la seva mare sobre anar a treballar tan jove?
La meva mare ho volia perquè vaig conèixer una senyora d’Eivissa que tenia una nena petita i vaig anar a viure amb ella. Havia de treballar perquè havia sortit de l’escola amb tretze anys.
La va obligar a anar-hi? O hi va anar pel seu compte?
Els meus pares hi estaven d’acord perquè era una família molt bonica, vaig decidir-ho pel meu compte.
Per què va tornar d’Eivissa a València?
Vaig tornar perquè hi havia una fàbrica tèxtil al poble i el meu pare va dir que hi anés a treballar.
Per què va emigrar a Catalunya?
Perquè la meva família era aquí, eren els anys 70, hi havia poca feina a València, però aquí a Barcelona sí que n’hi havia, i a més treballàvem junts el meu marit i jo i ens ho passàvem molt bé junts.
Quina va ser la seva primera experiència a Catalunya?
Doncs ho vaig passar molt bé, perquè també hi eren les meves cosines… Ens n’anàvem juntes amb els nens a la platja i al parc.
Com va conèixer el seu marit?
El vaig conèixer en una fira, en unes fires de València i ho passàvem molt bé i després vam anar a ballar i així ens vam conèixer.
Quan i per què va decidir casar-se amb el seu marit ?
Dos anys després de conèixer-nos ens vam casar, em vaig casar perquè ens vam enamorar els dos i em va proposar matrimoni
