Mariona Castillo (Barcelona, 1983) és una actriu i cantant catalana especialitzada en teatre musical. Amb més de 20 anys de trajectòria, ha protagonitzat musicals com “Mamma Mia!”, “Cop de rock”, “Fun Home”, o “L’alegria que passa”. Va guanyar el Premi Butaca 2021 per “La filla del mar”. També és professora de tècnica vocal. Actualment protagonitza “Germans de sang”.
1. Com veus l’evolució del teatre musical a Espanya en aquests darrers anys?
Aquesta pregunta és àmplia i difícil de respondre, però utilitzaré un exemple que potser ens pot servir. Fa trenta anys es va representar Germans de sang a Barcelona i ara es torna a representar. El material és el mateix: la història, el text i la música, però hi ha hagut una gran evolució en la manera de posar-ho en escena. Ha canviat la manera d’interpretar i també la formació dels intèrprets que som a escena. Fa trenta anys no hi havia escoles de teatre musical. Els actors que actuaven en aquest gènere potser sabien cantar una mica o moure’s una mica, però ara els intèrprets de teatre musical ens hem format en dansa, en cant i en interpretació. Per tant, les companyies de teatre musical actuals estan molt més ben formades. En aquest cas concret, el que també ha canviat respecte a la producció del 1994 és que la posada en escena és més moderna, les coreografies són molt actuals, el llenguatge escènic és més simbòlic i la manera d’interpretar és més realista. Això ens pot servir d’exemple per veure com el teatre musical, amb una mateixa obra, ha evolucionat al cap de trenta anys.
2. Quines oportunitats creus que hi ha per als joves que comencen en aquest gènere?
Actualment, les persones que volen dedicar-se al teatre musical tenen moltes més oportunitats de feina si van a Madrid. A Madrid s’estrenen entre catorze i vint musicals diferents de gran format a l’any, mentre que a Barcelona potser se n’estrenen dos o tres. És cert que a Barcelona hi ha molta més tradició de teatre musical alternatiu, de petit format i de creació, i això també dona oportunitats a la gent que ens dediquem al teatre musical aquí. Òbviament, també hi ha oportunitats en altres ciutats més petites. Una altra possibilitat, que és una molt bona manera de començar, és fer teatre musical en companyies de teatre familiar i infantil, que sovint fan musicals de petit format. És cert que actualment hi ha moltes més oportunitats perquè hi ha moltes produccions, però també hi ha moltes més escoles i molta més gent formada. Per tant, les oportunitats de feina creixen, però també ho fa el nombre de persones que volen ocupar aquestes places.
3. Què és el més difícil d’interpretar un personatge en un musical?
Crec que el més difícil d’interpretar un personatge de teatre musical és que has de conjugar moltes habilitats diferents. Has d’estar interpretant un text, però no només parlant-lo: quan comença una cançó, l’has d’interpretar cantant. A més, sovint aquestes cançons tenen la seva coreografia. Per mi, la dificultat del teatre musical és que conjuga tres disciplines alhora per explicar una mateixa història.
4. Quin ha sigut el paper que ha marcat més la teva carrera?
Sento que, d’alguna manera, tots els papers que he fet a la meva carrera m’han marcat. Tots han significat molt i han suposat un canvi, un gir o una aportació nova al meu recorregut. Podria destacar Mamma Mia!, en què vaig interpretar el personatge de Sophie durant quatre anys. Va ser el meu primer espectacle de gran format, quan només tenia 21 anys, i aquella oportunitat va ser un abans i un després perquè em va situar en un lloc molt visible i de molt prestigi. També em va marcar molt interpretar la Berta/Albert en un espectacle de la companyia Les Impuxibles que parlava sobre la transsexualitat. Era el personatge potser més allunyat de la meva experiència de vida. El personatge que estic interpretant ara a Germans de sang també és un punt d’inflexió. Interpretar-lo és molt especial per a mi perquè, d’alguna manera, tanca un cicle de trenta anys: quan vaig veure aquest espectacle amb 13 anys vaig decidir que em dedicaria al teatre musical, i trenta anys després és el que estic fent.
5. Quins artistes o experiències t’han influït més a l’hora de crear els teus personatges?
Depèn del personatge, em deixo influir per un artista o per una experiència diferent. Com que cada personatge que he interpretat és tan diferent dels altres, els referents que m’inspiren també canvien. Per exemple, en el personatge anterior que vaig interpretar, la Zaira de L’alegria que passa, havia d’interpretar una superestrella del pop, i em vaig inspirar en grans estrelles com Beyoncé. En canvi, per interpretar el personatge que faig ara, la senyora Johnston, la meva inspiració ha estat la meva veïna de baix: una dona molt gran que ha tingut una vida complicada, amb molt pocs recursos, i que s’ha superat constantment. És una dona molt estoica i molt valenta, i ha estat la meva inspiració per crear aquest personatge. Això mateix passa amb tots els personatges que he interpretat.
6. Què voldries aconseguir en els propers anys a nivell professional?
Com he explicat abans, per a mi fer Germans de sang és, d’alguna manera, haver complert el somni de la meva infantesa, quan vaig veure la producció de 1994. Durant aquests trenta anys de carrera he anat complint moltíssims somnis. He complert el somni d’estar fent Mamma Mia!, per exemple, una de les produccions més grans que s’han fet a Espanya amb una franquícia que venia de fora. Això vol dir que són produccions que venen tal qual d’un altre país i es reprodueixen aquí. En aquest cas es reproduïa una producció que jo havia vist a Londres i em feia molta il·lusió formar-ne part a la producció espanyola. També he complert el somni de treballar amb Dagoll Dagom, una companyia molt important que durant cinquanta anys ha estat un referent dins del teatre musical de creació en català. A més, he tingut el somni de treballar amb la companyia Les Impuxibles i de fer espectacles de petit format de creació en què creia moltíssim, així com espectacles de més gran format. Per tot això, sento que durant aquests anys ja he complert tots els somnis professionals que tenia. Ara s’obre una nova etapa que encara no sé cap a on anirà, però que crec que té més a veure amb la docència i amb poder transmetre tota la meva experiència d’aquests vint-i-set anys de carrera a les noves generacions que es vulguin dedicar al teatre musical.
7. Per què creus que una obra que té 40 anys com Germans de sang encara pot funcionar per al públic actual?
Crec que Germans de sang continua connectant amb el públic actual perquè, malauradament, el tema del qual parla encara és vigent: la injustícia i la diferència de classes, que creen diferències d’oportunitats segons on hagis nascut. Per això aquesta història continua sent necessària d’explicar.
8. Què és el que més t’agrada i el que menys t’agrada d’aquesta obra?
El que més m’agrada d’aquesta obra és que, malgrat que els personatges viuen situacions molt dures, tots tenen un fons comprensible. Podem entendre per què fan el que fan, encara que siguin accions o decisions potser poc admirables. Entenem la dificultat que estan vivint i per què actuen així. També m’agrada molt del muntatge actual la barreja de llenguatges: que la dansa hi sigui tan present i que el moviment escènic sigui una capa més que s’afegeix a la dramatúrgia, de manera que els cossos o el cor aportin una dimensió més onírica o poètica a allò que el text explica d’una manera més explícita. No hi ha res que no m’agradi d’aquesta obra. Potser el que menys m’agraden són algunes de les cançons originals, però trobo que l’Andreu Gallén, arranjador i director musical d’aquesta producció, n’ha sabut treure el màxim suc.
9. En quins aspectes Germans de sang ha marcat la teva vida?
Germans de sang ha marcat la meva vida perquè, quan tenia 13 anys, vaig veure la producció que es va fer el 1994, dirigida per Ricard Reguant i protagonitzada per Àngels Gonyalons, que interpretava el paper que interpreto jo ara. Quan vaig veure aquella producció vaig saber que el que sempre havia desitjat fer era teatre musical. Per fi ho vaig poder veure en un escenari i vaig pensar: és això el que jo volia fer. Aquell moment va marcar un abans i un després. A partir d’aleshores em vaig posar a estudiar teatre musical, de seguida vaig començar a treballar professionalment i ja no m’he dedicat a res més en tots aquests trenta anys.
10. Què creus que es pot fer per acostar els adolescents al teatre?
Crec que una manera d’acostar els adolescents al teatre és fer el que ja fa el programa Apropa Cultura: oferir espectacles als instituts perquè des de l’escola es faci aquest pont cap al teatre. Així, persones que potser no hi anirien mai hi van per primera vegada i potser s’hi enganxen i hi tornen més endavant. Una altra manera és oferir preus molt assequibles per a la gent jove, cosa que ja existeix en diversos programes que permeten anar al teatre per molt poc preu. Finalment, també és important fer programacions que interpel·lin aquestes edats i que parlin de temes que els toquin i els commoguin.
