//

Musicals en català o en castellà?

Firmat per Mar Sánchez, Aina Egido, Andrea Pérez, Víctor Peraza, Laia Pàmies

En els últims anys hi ha hagut una caiguda del teatre musical en català, que s’ha vist substituït per obres de gran format en castellà per a un públic catalanoparlant.

Fa aproximadament vint anys, els musicals de gran format en català eren molt més abundants del que ho són ara, i no només en quantitat, sinó també en els diners que s’hi invertien, això ho veiem per exemple a Mar i Cel. Actualment, els musicals amb més èxit de públic i amb major inversió són en castellà, com per exemple Cantando bajo la lluvia i els musicals més petits, menor inversió i menys reconeixement del públic són en català. Els que són en castellà es potencien més en molts àmbits quan, a Barcelona i a Catalunya, la llengua que hauria de ser potenciada és el català.

Hi ha moltes raons per les quals el castellà és un idioma que actualment predomina en els escenaris de gran format d’arreu de Catalunya. Nosaltres creiem que algun d’aquests motius és que el castellà és un idioma molt més potent en molts àmbits, és un idioma amb una gran potència econòmica i molt conegut. Això posa en perill el nostre idioma, i no només en el món del teatre musical, sinó més enllà, amb la gran influència del castellà en el dia a dia dels joves i adults catalans.

Com acabem de comentar, no es tracta només en el món dels musicals on en català té menys influència que el castellà sinó en el món de la cultura en general. Només cal mirar els anuncis de les activitats culturals que es fan arreu de Catalunya: quantes pel·lícules en català podem trobar al cinema? Hi ha estudis que diuen que quasi la meitat dels catalans prefereixen veure una pel·lícula doblada en castellà abans que veure-la en català (informació de “El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura” al 2011). Això mostra la decadència de la cultura en català que podem descobrir al territori.

Billy Elliot o Cantando bajo la lluvia són un clar exemple d’obres en castellà en gran format que es representen a Barcelona actualment. Dins d’aquest panorama, en canvi, La filla del mar de La Barni és un espectacle en català que trenca completament amb les últimes obres que s’han presentat, ja que els darrers musicals en català eren de petit format.

Fa un temps hi havien algunes obres de gran format que es representaven en català, com Scaramouche o Mar i Cel, però com hem comentat anteriorment ara són molt poques. Hi ha hagut una petita caiguda de les musicals grans en català. Abans del confinament es va plantejar el projecte Onyric, al teatre Condal, que retornava les obres de gran format en català a Barcelona. El projecte va presentar muntatges que van rebre rebre unes grans crítiques, però el públic no va reaccionar d’igual manera que els crítics i econòmicament no van funcionar. La filla del mar representa molt en aquest àmbit, ja que pot significar la represa d’aquest projecte i un gran canvi a la cultura en català.

Creiem que alguns dels motius pel qual hi hagi aquesta mancança pot ser el percentatge d’espectadors al qual pugui arribar el producte segons l’idioma en el qual estigui fet. És veritat que el públic castellanoparlant representa un percentatge important en els musicals arreu d’Espanya traduint aquestes obres. Però dintre de Catalunya o València és molt elevat el percentatge de pública catalanoparlant al qual pot arribar una obra. El problema està en dur aquestes obres fora de Catalunya, és molt més complicat que aquestes obres es facin populars i agafin renom, ja que necessiten una gran transformació per poder adaptar-se al públic al qual s’enfrontarien.

Un altre problema que hem trobat és la publicitat que es fa d’aquestes obres. No només es tracta de posar cartells al nucli de la ciutat, sinó de fer-les arribar als joves, el futur del públic del teatre, amb mètodes que els puguin captivar i interessar més. Nosaltres, com a joves, no escoltem, rebem informació o parlem de funcions teatrals en cap llengua, per tant, veiem que no es tracta només de la llengua dels musicals sinó de la falta d’informació sobre el tema. Creiem necessària una bona publicitat per fer arribar a tothom les activitats que es fan al nostre territori i enriquir la cultura en català a Catalunya.

En conclusió, creiem que el castellà és una llengua molt més global. Tot i això no volem seguir deixar de parlar català o consumir oci en aquesta llengua, i els musicals només són un exemple. No podem deixar que la llengua catalana desaparegui, creiem que haurien d’haver-hi més musicals de gran format en català en Catalunya. Les funcions a Catalunya haurien de ser en català, i si fan una gira per Espanya s’haurien de traduir les obres.

Redactors Juniors

, , ,
close