/

Per què és necessària l’educació LGTBIQ+ als centres educatius?

Firmat per Abril Boya

Durant molts anys ens parlen constantment sobre com el bullying pot afectar la vida d’un adolescent o infant, ens posen documentals i ens donen moltes dades, però mai se’ns explica quines són les causes. Què provoca que et facin bullying? La veritat és que una de les principals causes és la teva pròpia sexualitat o identitat.

Tot i que vivim en un país bastant desenvolupat en aquesta qüestió, encara queda molt per fer. Les persones LGTBIQ+ vivim dia rere dia “microagressions” o comentaris, que tot i semblar innocents i poc importants, poden ferir la gent de la comunitat. No només això sinó que també poden portar a conseqüències molt més grans. Es calcula que a Espanya 50 joves del col·lectiu es treuen la vida cada any, i uns 950 ho intenten, fins al punt que el suïcidi entre joves d’aquest és de 3 a 5 vegades superior que en joves heterosexuals, segons el director de l’Observatori espanyol contra la LGTB-fòbia, Paco Ramírez. Però no cal anar tan lluny per trobar dades preocupants, la Unesco calcula a partir d’una enquesta a 17.000 joves que un 54% de les persones LGTBIQ+ ha patit assetjament escolar, i un 83% dels estudiants han sentit comentaris negatius sobre el col·lectiu. 

Tot i que un gran culpable de l’homofòbia també és la mateixa família, les experiències poden ser horribles, com és el cas d’una persona (que vol preservar la seva identitat) que diu: “Ser part de la comunitat LGTBIQ+ i que els meus pares siguin homòfobs és horrible. Una vegada volien portar-me el psicòleg per ser lesbiana. Em van allunyar de qui era la meva millor amiga en aquell moment perquè deien que ella també ho era”. 

Tot i que també hi ha famílies inclusives que ajuden molt, sortir de l’armari a vegades pot ser complicat. “El fet de sortir de l’armari representa una inseguretat de mostrar com realment ets. És un pas complicat que busca l’acceptació del teu entorn normalment proper, i segons la meva experiència, és una cosa que s’ha de portar amb calma, és a dir, no és explicar alguna cosa i ja, és anar alliberant-se mica en mica d’allò que et reprimia”, explica una adolescent de la comunitat. “Crec que no hauríem de sortir de l’armari, però està tan valorat socialment que es converteix en un acte de valentia que reflecteix tot l’autodescobriment emprat durant el creixement” opina un altre, que també vol mantenir en privat la seva identitat.

I a vegades fins i tot presentar-se com a part de la comunitat pot ser complicat, i més pels joves, als quals se’ls acostuma a dir que només es tracta d’una fase, o que quan creixin ja sabran que és el correcte. 

Segons una enquesta que va publicar el CIS aquest juny, en la franja dels 18-24 anys un 13,2% dels joves es considera bisexuals i un 3,2% homosexual. I destaca que normalment al final de l’adolescència és quan la gent comença a explorar, investigar, i descobrir-se a un mateix. Això porta a pensar que l’educació LGTBIQ+ durant l’adolescència és molt necessària, per no arribar al moment d’explorar sense cap coneixement, i per permetre que els joves descobrim aquesta part sobre nosaltres abans, i per tant reduint l’impacte del canvi. 

L’educació no només portaria a tenir més informació sinó que també ajudaria la gent que no és part del col·lectiu a recolzar-lo. “M’he sentit molt decebuda, potser he idealitzat la idea que la nostra generació acceptaria tota classe de diversitat, i adonar-me que no és així realment m’ha fet sentir que l’educació i respecte s’han de fomentar”, explica una amiga meva després de sentir comentaris homòfobs per part de companys de classe.

L’Agència dels Drets Fonamentals, FRA per les seves sigles en anglès, també pregunta sobre l’autodescobriment en una enquesta a les persones del col·lectiu. Un 66% va descobrir la seva no-heterosexualitat entre els 10 i 17 anys i això només remarca la necessitat que hi ha d’ampliar l’educació sobre aquest col·lectiu en cursos inferiors.

Una de les coses més obvies és el simple fet de separar els lavabos públics amb el sistema home-dona, on les persones transsexuals no se senten còmodes i les no-binàries no troben el seu lloc. 

Un dels arguments que fa servir la gent en contra de l’homosexualitat és la seva religió, “va en contra de Déu ser homosexual”, “aniràs a l’infern”, “és un pecat”… La veritat és que la paraula “homosexual” no va sortir mai a la Bíblia, fins al 1946, quan una companyia traductora va traduir malament un parell de paraules en Grec, confonent el que seria “pervertits sexuals” (arsenokoitai i malakoi) amb “homosexuals”. Anys més tard es va corregir, però milers de còpies ja s’havien venut i el mal era irreparable. 

L’inici d’aquest debat es deu a Escòcia, quan es va aprovar el nou currículum que inclou història LGTBIQ+ amb llibres i programes educatius per aprendre llenguatge inclusiu i altres termes dels quals parlaré més tard. I no només això, sinó que també s’inclou contingut LGTBIQ+ a altres assignatures.

Exemple d’una fitxa, extreta d’un post del mattxiv a Instagram
Exemple d’un exercici de matemàtiques, extret d’un post del mattxiv a Instagram

Però com que encara no tenim aquest programa d’educació LGTBIQ+ als centres escolars d’aquest país, i segurament els que seguiu aquí teniu els vostres dubtes sobre el tema, m’agradaria incloure una petita guia de termes i llenguatge inclusiu, amb l’ajuda del contingut que creen els creadors LGTBIQ+ més importants de les xarxes socials, els quals recomanaré després. 

Començarem per un tema molt actual, ja que Suïssa acaba d’aprovar aquest setembre el dret de les parelles homosexuals a casar-se. Si pensem des d’Espanya ens pot semblar que és normal que dues persones del mateix sexe es casin, però a països com Itàlia encara no ho és, només és legal a 30 països, i els Estats Units ho van aprovar el 2015. De fet, a Espanya només fa 16 anys que existeix aquest dret i el primer país a aprovar-ho ho va ser Països Baixos l’any 2001, és a dir, no fa ni 20 anys que les parelles homosexuals es poden casar. Imaginem el que és tenir 25 anys més o menys, portar molt de temps amb una parella estable, que la major part dels teus amics es comencen a casar, vas als seus casaments i tu no pots tenir el teu. No només és el fet de voler casar-se, també els avantatges que porta a l’hora de tenir fills o adoptar o comprar un pis. En alguns altres països, no pots ser homosexual o tenir relacions amb persones del teu mateix sexe. Hi ha 69 països amb lleis homofòbiques on et poden tancar a la presó molts anys o de per vida per ser homosexual, a Nigèria si ho ets et maten amb pedres i a 10 països més s’aplica la pena de mort. 

Durant el mes de juny, moltes marques aprofiten per demostrar el seu suport a la gent LGTBIQ+ canviant els seus logotips a les xarxes socials posant el fons dels colors de la bandera o fent col·leccions amb molts arcs de Sant Martí, però arriba l’1 de juliol i tot s’acaba, les marques recuperen la seva imatge original i contracten a gent que està en contra de la comunitat un altre cop. 

D’on ve la celebració al mes de juny i els colors de la bandera?

El 28 de juny del 1969 uns policies de Nova York van atemptar contra el bar gai Stonewall Inn. Això va portar a la dona negra, trans i bisexual Marsha P. Johnson a liderar una setmana de manifestacions per defensar els seus drets. Un any després es va celebrar l’aniversari com “la mare de l’orgull”, després que en Bill Clinton fes oficial el mes de l’orgull el 1999. Va evolucionar durant anys, i ara se celebra el dia de l’orgull el 28 de juny, a moltes ciutats importants del món. El 2019, dos milions de persones van sortir als carrers de Nova York per mostrar el seu orgull. 

La bandera, en canvi, va ser obra d’en Gilbert Baker, al qual un amic polític va demanar la creació d’un símbol unitari per la celebració del dia de l’orgull a San Francisco el 1978. 

Però cal destacar, que abans que la bandera representés a la comunitat, ho feia un triangle rosa. Durant la II Guerra Mundial, quan s’empresonava gent innocent se’ls marcava amb un símbol per identificar quina era la raó perquè estiguessin allà. Així com els jueus tenien l’estrella de David, els homes que tenien relacions amb altres homes eren identificats amb un triangle rosa. Cada juny a San Francisco podem trobar un triangle rosa al camp que s’il·lumina a la nit. 

Per explicar els conceptes i termes més importants he creat una presentació interactiva molt visual i fàcil d’entendre:

Per sort, cada cop existeixen més famosos que formen part de la comunitat obertament, i això farà que les futures generacions tinguin més exemples, i es comenci a veure com una cosa completament normal, perquè ho és. Justament per donar més visibilitat a aquestes persones, dedico una petita secció a elles. Us dono alguns noms de cantants i creadors de contingut a xarxes socials (Instagram).

Cantants: Girl in Red, Hayley Kiyoko, Demi Lovato, Katy Perry, Lady Gaga, Troye Sivan, Miley Cyrus, Freddie Mercury, Elton John, Lil Nas X… 

Xarxes:  mattxiv Maddison Werner ecgberht queerspaceph the.doodle.project

Redactor junior

close