La Queralt Albinyana és actriu, professora de cant i cantant de blues. Té quaranta-cinc anys i va néixer el 24 de gener del 1980. Amb vint anys d’experiència en el teatre, ha participat en diverses obres teatrals, moltes d’elles musicals. Algunes d’aquestes obres són: Fama, La flauta màgica, Els miserables, Lucrècia, Renard o Rent.
Per què vas decidir fer teatre? Quan va ser?
Vaig decidir fer teatre a poc a poc, primer feia dansa i música (des dels 8 anys ) i gràcies a fer una obra a l’escola em vaig decidir a fer classes d’interpretació com a extraescolar. Va ser quan ja tenia 15 anys, no sé ben bé per què… segurament perquè m’ho passava bé fent personatges diferents a mi, que és una de les raons per les quals encara soc actriu.
Quantes obres has fet? És difícil trobar feina d’actriu?
He fet moltes obres… no me’n recordo exactament, sobre 50. És difícil mantenir-se en aquesta feina, perquè els projectes són curts i sempre has d’estar buscant feina. Però després cada obra és diferent, n’hi ha de més difícils que altres, més cansades o amb més text… en algunes tens un paper amb més responsabilitat o més secundari… i Totes s’han de fer bé!
Què t’agrada més: fer teatre o cantar? Per què?
M’agrada fer teatre i si puc cantar-hi, encara més. Per mi el més important és explicar històries tant si és cantant com parlant o ballant.
I què prefereixes, fer teatre de text o musicals?
El que m’agrada és que totes les disciplines estiguin a favor de la història. Per mi és més important que l’argument sigui interessant, que en puguem aprendre alguna cosa i que ens emocioni que no pas com ho fem.
Quina obra de totes les que has fet t’agrada més?
És impossible decidir-ne una. Intento que la que estic fent en aquest moment sigui la meva preferida!
A Alícia al País dels mòbils fas molts papers diferents. És difícil? Com te’ls prepares?
A Alícia faig 6 papers i és molt divertit, el que no ho és tant és haver de córrer per canviar-me de roba tantes vegades! Me’ls vaig preparar amb calma, un darrera de l’altre, improvisant, jugant i fent cas a les indicacions del director.
Que considerés que és el més difícil de la teva feina?
El més difícil de la meva feina és justament tenir feina. El lloguer s’ha de pagar cada mes i costa molt tenir continuïtat. A part d’això per mi també és molt difícil gestionar totes les vegades que et diuen que “no” després de fer un càsting (penseu que en fem sense parar, potser varis al mes). Costa no prendre-s’ho com un fracàs i gestionar la desil·lusió. I, per últim, una cosa complicada de la feina és que molt sovint has d’oblidar el que t’estigui passant per poder adoptar una altra emoció.
Com animaries la gent que vol fer teatre a endinsar-se dins d’aquest món?
Per començar és important passar-s’ho bé: anar a un grup de teatre amateur i preparar una obra per final de curs, o anar a classes de teatre i jugar molt, anar a veure teatre… Després, quan arribi el moment, has de pensar en estudiar interpretació (com qualsevol altre ofici!) en un Institut del teatre o un Cicle Superior.
Què creus que es pot fer per acostar els nens i adolescents al teatre?
És genial que el teatre formi part de les nostres vides: anar al teatre amb família per després poder discutir sobre el tema, o amb amigues i passar-ho bé… com si anéssim a fer una excursió o a dinar a fora. Recomanar-se obres, llegir obres de teatre (sol o entre uns quants) i fer teatre per treure’s les vergonyes i ser més feliç.
