Rafa Navarro (Premià de Mar, 1972) és alcalde de Premià de Mar des de 2020, pel grup Estimem Premià. És llicenciat en Ciències de la Comunicació i en el seu currículum també hi trobem un Màster en Administració d’Empreses, un Màster en Comunicació Multimèdia i un Màster en Govern Local (UB).
En quin punt es troba actualment la polèmica dels contenidors a Premià?
Els contenidors estan implantats i l’índex de recollida selectiva ha pujat als mínims exigits per Europa, per tant, el sistema està funcionant. Ell que no està funcionant és sobretot molta resistència per part d’alguns sectors de persones que consideren que aquest sistema no és bo perquè els controlen les dades o perquè ells no tenen perquè ser cívics i prefereixen embrutar abans de contribuir al fet que el sistema vagi millor. El sistema no és perfecte, però ens ve imposat per Europa. Europa demana que es faci recollida selectiva amb contenidors tancats o porta a porta.El que sí que estem intentant és pensar com millorar el sistema, perquè no n’hi ha cap que sigui perfecte. A mi aquest tema és el que més desgast m’ha provocat, el que ha provocat amenaces a la meva família, anar a judici, una pressió molt innecessària. Estem revisant el sistema perquè ara hem aconseguit els mínims europeus per aquest any, però Europa demana que cada any es vagi augmentant una miqueta més l’índex de recollida selectiva; si ens quedem ancorats en el 56- 57% que és on som ara (venim del 38%) i d’aquí a dos anys se’ns demana el 60%, alguna cosa haurem de fer. Per tant, ara el que estem pensant és, a partir de l’experiència, què és el que podem millorar? Què és el que no? Què és culpa de l’Ajuntament? Què és culpa del sistema? Què és culpa dels incívics?I a partir de l’any que ve podrem incorporar canvis.
Està previst augmentar la xarxa de carril bici?
Vagi per davant que jo soc ciclista, el primer interessat en augmentar la xarxa de carril bici soc jo, i a més m’agrada molt viatjar i últimament he estat a Lió, que ha fet una transformació molt bonica en aquest sentit. El que us puc dir que, possiblement en menys de 2-3 anys, tindrem un carril bici segregat que travessarà tot Premià per la Nacional i que unirà Montgat amb Mataró, és a dir ,que podreu agafar la bici en un carril bici d’anada i de tornada a Mataró i, sense sortir d’aquest carril, podreu arribar fins a pràcticament Barcelona. Tenir una via d’aquest tipus ens permetrà muntar un sistema tipus “Bicing” com a Barcelona, posant-nos d’acord amb altres Ajuntaments. Poder agafar una bicicleta en un lloc i deixar-la en un altre i també poder connectar Premià de Dalt amb Premià de Mar, Vilassar de Dalt amb Vilassar de Mar, Cabrils amb Vilassar de Mar; és a dir que ens podria permetre fer una xarxa una mica més amb cara i ulls. Dins de Premià és complicat posar més carrils bici perquè ja veiem que els carrers són molt estrets. El que sí que fem són els bici-carrils, que són a la calçada per on passen els vehicles: marquem prioritat de bicicleta, per tant, qui va amb bici ha de tenir molt clar que pot circular pel centre del carrer a la velocitat que toqui i el cotxe de darrere no pot pitar ni demanar pas ni res, perquè hi ha una prioritat per la bicicleta.
Ha augmentat gaire el turisme a Premià? Com es gestiona?
Oficialment, el turisme no ha augmentat a Premià perquè fa més de cinc anys que no s’hi permeten els habitatges turístics, estan parades les llicències. El que sí que veiem és que, cada cop més, quan passes pel carrer sents gent parlant altres idiomes i de vegades és pels pisos turístics que ja eren aprovats d’abans i d’altres perquè tenim una llei que, desgraciadament, permet fer trampes. Hi ha un parell de lleis que ens van en contra: una és la Llei de l’habitatge de lloguer temporal i una altra és la Llei dels habitatges compartits. Hi ha molta gent que fa trampes i que declara els seus habitatges com a lloguer temporal o com a habitatge compartit per poder-los convertir en pisos turístics, i per aquí pot haver-hi un repunt .El que fem quan detectem aquestes coses i els veïns ens diuen que hi ha un pis turístic que no està declarat és denunciar-ho a la Generalitat de Catalunya, que és qui té els inspectors que fan la revisió i veuen si realment això és així o no. Però Premià no és un poble turístic com el Maresme Nord. El nostre turisme és el de la gent que ve a passar el dia i torna o agafa el tren va cap a la platja i torna. Ens agradaria que hi hagués un turisme més específic que aprofités els museus, el teatre, el cinema i el comerç, però això fins que no disposem d’un hotel gran que pugui acollir aquests turistes serà complicat.
Com es gestiona el manteniment del mobiliari urbà i com es lluita contra l’incivisme?
El model urbà es manté a través de la brigada municipal, té entre deu i dotze persones que ess dedican només a fer manteniment a carrers, voreres i mobiliari urbà. Però, evidentment, vivim en una societat molt incívica i cada cop més, no a Premià, a tot Catalunya, perquè els problemes que tenim d’incivisme a Premià hi són a tot arreu. Persones que no entenen que el poble és casa seva, i fan malbé els bancs, rebenten les papereres, deixen la merda del gos al carrer, bloquegen els contenidors… per desgràcia, és una xacra que tenim. És un problema endèmic que va més enllà que l’ajuntament pugui posar més policia o pugui tenir una brigada amb més gent per arreglar coses. El més net no és qui més neteja, sinó qui menys embruta. L’incívic genera brutícia i sensació de deixadesa al poble. No s’ha tingut mai tantes persones arreglant coses a Premià com hi ha ara, ni s’ha tingut mai tanta gent netejant Premià com hi ha ara, però és veritat que mai havíem tingut una societat tan incívica. Hi ha un parell de generacions on no s’han fet les coses bé, perquè no s’ha educat la gent com s’hauria d’educar, amb certs valors, per tant, ara vosaltres sou l’esperança d’intentar recuperar el temps perdut.
Què està previst fer als solars de les antigues fàbriques?
Ara mateix hi ha quatre grans solars a Premià. Un és el de can Sanpere, on hi haurà zona verda i equipaments municipals. Després hi ha el solar de les Hortes de Ponent, que està a la carretera de Premià de Dalt, a prop de l’escola Montserrat. Allò és una propietat privada on, en el seu moment es va fer un projecte per construir tres-cents cinquanta pisos privats i nosaltres, de moment, ho hem frenat, perquè considerem que això cal pensar-ho millor. En queden dos: un és el de la Metal·logènia, que és el que està al final de Premià, ja tocant a Masnou, on posen el circ, i hi havia la fira abans. El que es pot fer allà legalment és sector terciari: la propietat està negociant amb un supermercat per instal·lar-se allà complint el pla urbanístic. Queda el de Transmesa, que és el que està a la carretera de Premià de Dalt, encaixat dins de la trama urbana, i és terreny industrial. Allà tècnicament només es podria fer una fàbrica, però no té gaire sentit i no la vol ningú. La propietat vol que es canviï la normativa poder poder construir pisos privats, aparcaments i botigues; vol cedir-ne una part per fer un parc. Però això és un canvi que s’ha de votar al ple municipal i no tots els partits hi estan d’acord. Si l’Ajuntament, mentre jo sigui alcalde, decideix proposar un canvi, serà perquè tindrà molt clar que és positiu per tothom.
Quin és el projecte concret per a Can Sanpere?
La majoria de l’espai serà zona verda. Després hi ha la fàbrica, que es protegeix, és un bé cultural d’interès local. Allà hi haurà un centre cultural autogestionat. A la part que toca la Gran Via, volem fer dues actuacions que crec que són molt importants perquè estan pendents a Premià. Una és construir el nou mercat municipal i l’altra, tal com ens permet la llei, fer un bloc de pisos construït per l’Ajuntament que sigui d’habitatge social i, en els seus baixos, fer la Casa de la Gent Gran, perquè la població envelleix. Volem tenir un centre de referència per a la gent gran, igual que tenim la Casa dels Joves a Can Salamó, la Casa de la Cultura a Can Manent, i la Casa de la Dona a la Fàbrica del Gas.
Quan es reformarà l’estació de tren i com està el projecte de la segona estació?
Això no m’ho hauries de preguntar a mi, perquè l’Ajuntament de Premià de Mar només té potestat fins a la vorera de la carretera nacional. La carretera nacional és de la Generalitat de Catalunya, la via del tren és d’Adif, el tren és del servei de Rodalies de la Generalitat, el passeig marítim és de Costes de l’Estat, la platja és de Costes de l’Estat i el port és de la Generalitat. L’estació i la segona estació són coses que nosaltres reclamem als propietaris, que són Adif i Rodalies. Fa dos anys que Rodalies ens va prometre que farien la reforma de l’estació que tenim ara. Va haver-hi la ventada, van caure les marquesines, han posat una xarxa i allà no s’ha mogut res. I estem intentant fer alguna acció amb tots els partits polítics a veure si es posen le spiles, perquè és de vergonya aliena. Tenim possiblement la pitjor estació de Catalunya. Pel que fa a la segona estació, hem aconseguit per primera vegada que aparegui dins de la previsió de Rodalies al llarg termini (el pla estratègic de Rodalies). Tenim un estudi que diu que aquesta segona estació és factible i que surt a compte. Però això no vol dir que la facin. Nosaltres hem d’empènyer, protestar, denunciar, demanar i suplicar per aconseguir-ho, com jo porto fent des de fa cinc anys. Desgraciadament hi ha coses que nosaltres no podem decidir.
Es podria fer un segon institut públic a Premià?
Es podria fer, però primer hauríem de veure quina és la demografia de Premià, perquè és molt capritxosa: hi ha un repunt i després torna a baixar. Ara estem construint una escola bressol per 150 places i la gent diu que igual d’aquí a cinc anys no la necessitem, però hem de fer coses per la gent que tenim ara mateix. Penso que un segon institut públic a Premià podria ser viable si fos per desmassificar el que tenim ara mateix, perquè tenim un macroinstitut que segons qui et diu que va molt bé i segons qui, et diu que no. Es podria fer, sí, però un altre cop l’institut tampoc és una decisió de l’ajuntament: és de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres, com a ajuntament, tenim certa atribució sobre les escoles públiques de primària perquè els edificis són nostres i la gestió és de la Generalitat.
Hi ha algun projecte per crear espais d’oci per als joves com una discoteca?
Com una discoteca, no. Estem pensant en l’oci alternatiu i en donar ofertes als joves perquè tinguin espais de trobada, com el port. Els ports que tenen discoteca com el de Mataró o el de Masnou les volen treure perquè és una font de conflicte. Quan vam arribar a un acord amb la gent del port per gestionar aquesta nova instal·lació vam acotar els plans d’usos i vam dir que no hi volíem oci nocturn. Si voleu, feu una enquesta als veïns preguntant qui vol una discoteca al costat de casa. Ara hi ha L’andana i des que es va obrir no ha deixat de generar problemes i afectacions als veïns i de fet ha estat tancada 6 mesos perquè no compleixen el màxim de volum de so. Quan tu tens una discoteca, saps que després els joves surten al carrer a beure més i es queden les ampolles per terra; de fet l’endemà de les festes hem de reforçar la neteja a la zona. Per aquestes raons no volem discoteques a Premià i no és que no vulguem joventut. A Mataró hi ha polígons gegants on es poden fer discoteques sense molestar a cap veí. Abans de caure en els populismes dels joves que diuen “No volen que hi hagi joventut a Premià”, jo dic i on la podem posar? I que la majoria estigui d’acord. A vegades hi da DJ a La Lió. Això és el que estem buscant: l’oci alternatiu a La Lió i can Salamó, fem nits joves i a la festa major hi ha una associació exclusiva per les activitats pels joves.
Quin camí hauria de seguir algú per arribar a ser alcalde o alcaldessa?
Qualsevol pot ser alcalde o alcaldessa, desgraciadament no et demanen res, ni estudis ni experiència. És únicament per votacions. Acabes encapçalant una llista, que has d’estar en un partit o crear un grup d’electors i si tu surts escollit ningú et ve a demanar res, ni si ets efectiu ni si no. A mi ningú m’ha demanat la meva titulació, a mi ningú m’ha preguntat si perdo els nervis o tinc paciència per ser alcalde. Heu de tenir en compte que no és una feina per sempre, que és molt intensa i que és molt poc agraïda, perquè tu ho fas amb la intenció de millorar les coses i la gent només espera que surtis al carrer per inculpar-te de coses que ni pots controlar. Tot això afecta la vida personal, la familiar, la relació amb els amics i el temps lliure. Per això una cosa que jo no he fet mai és deixar la meva feina de periodista, en aquest cas de professor de comunicació, per tenir sempre una connexió amb la realitat, i que això sigui una cosa que faig perquè vull. Si voleu ser alcaldes perquè realment voleu canviar les coses, heu de tenir la convicció que voleu venir a donar els millors anys de la vostra vida pel benefici de gent que segurament no us donarà mai les gràcies. Si teniu clar això, endavant!
