Firmat per Abril Boya
La Taylor Swift és una cantant reconeguda mundialment, però popularment se la coneix per uns quants hits i per “tenir molts ex-nòvios”. En aquest article desmitificarem algunes creences, per fer-ho analitzarem unes quantes lletres de cançons per tal de demostrar el seu talent i posarem en context els seus àlbums en la seva vida.
Taylor Swift
Va néixer el 13 de desembre del 1989, a Reading, Pennsilvània. Va créixer en una granja d’arbres de Nadal. Tenia 14 anys quan va anar a viure junt amb la seva mare a Nashville, Tennessee, per impulsar la seva carrera musical. Durant uns mesos va estar tocant en un bar anomenat Bluebird Cafe. Una nit, l’important mànager Scott Brochetta va signar un contracte per treballar amb ella a la seva nova discogràfica Big Machine Records després de veure-la cantar.
Taylor Swift (debut)
El seu primer disc és considerat country i conté 5 singles que són: Tim McGraw, Teardrops On My Guitar, Our Song, Picture To Burn i Should’ve Say No. Compta amb el certificat de 7 discs de Platí de la Riaa, i va ser nominat a disc de l’any als CMA (Country Music Awards). El 2007 Taylor va guanyar el premi a Millor Cantant Femenina Revelació als CMA. I entre el 2008 i el 2009, va guanyar 7 premis més.
Fearless
L’11 de novembre de 2008 sortir el seu segon àlbum, aquest va ser el que realment va impulsar-la com a artista, portant-la a fer una gira mundial. Més tard la van nominar a 8 Grammys dels quals en va guanyar 4, entre ells el de Millor Àlbum De l’Any, convertint-se en l’artista més jove en guanyar aquest premi, rècord que després va batre la Billie EIlish. Té la cançó You Belong With Me que té el premi MTV al millor vídeo de l’any, el qual es va fer famós per l’entrada de Kanye West al mig del discurs d’agraïment, moment del qual parlarem més tard. També té algunes cançons dedicades a Joe Jonas i la seva antiga relació amorosa.
Speak Now
El 25 d’octubre del 2010 va treure aquest disc, escrit exclusivament per ella, després va explicar que volia fer-ho sola per demostrar l’error de tots aquells que deien que no podia escriure les seves pròpies cançons. Es caracteritza per les seves lletres íntimes, tristes, personals, plenes de
metàfores, i sobretot per la part del pont de les seves cançons, moment que tots els fans sempre esperem quan escoltem una nova cançó seva, perquè mai falla, sempre és el millor moment. D’aquest disc destaquem alguns versos de Dear John (per al John Mayer, amb qui va sortir), tot i que també té una cançó preciosa dedicada als seus fans i als moments de gira, entre d’altres.
You paint me a blue sky
And go back and turn it to rain
And I lived in your chess game,
But you changed the rules every day
Wondering which version of you I might get on the phone
Tonight, well I stopped picking up, and this song is to let you know why
——-
Em vas pintar un cel blau
I després vas convertir-lo en pluja
I jo vivia en el teu joc d’escacs,
però tu canviaves les regles cada dia
Preguntant-me quina versió de tu em trobaré en el telèfon
aquesta nit, bé, vaig deixar de despenjar-lo, i aquesta cançó és per fer-te saber per què.
Podríem parlar de com utilitza el cel i la pluja per dir quelcom similar a “em vas prometre meravelles i després va ser horrible”, el joc de taula per dir “tu em controlaves, cada dia de manera diferent” o “mai sabia el que volies de mi”, i justament el fet de ser diferent cada dia és mencionat al parlar de les trucades. Més tard, per això, se’n surt de la relació, i ens deixa l’estrofa:
But I took your matches before fire could catch me,
So don’t look now, I’m shining like fireworks over your sad, empty town
——-
Vaig agafar els teus llumins abans que el foc pogués atrapar-me,
Així que no miris ara, estic brillant com focs artificials sobre la teva trista, buida ciutat
Red
Aquest disc surt el 29 d’octubre del 2012, nominat a Grammy tot i que no en guanya cap, el que la porta a canviar completament el seu estil en el següent disc, però en aquest conserva el Country. Un disc llarg i intens, ple d’amor, desamor i festa, una muntanya russa si el reprodueixes en ordre, passant de la balada més trista a la cançó més alegre. Bàsicament centrant el desamor en la seva horrible relació amb el Jake Gyllenhaal (mai confirmat), però parlant sobre fer-ne 22 i passar-ho bé amb els teus amics, ja que com ella diu, en Jake no va presentar-se al seu aniversari dels 21. Té l’himne swiftie: All Too Well, cançó de la qual en va sortir la versió de 10 minuts fa pocs mesos amb la re-gravació del disc. Parlem d’alguns versos d’All Too Well: Segueix bàsicament la seva
relació, de fet compta amb un curtmetratge protagonitzat per la Sadie Sink i el Dylan O’Brien, que realment recomanem. Fa servir la bufanda com un símbol de la seva innocència, mencionant al principi com ella la deixa a casa la germana del Jake, i al final com ell encara la conserva, tindria sentit, ja que hi ha una diferència d’edat de quasi 10 anys entre ells.
Well, maybe we got lost in translation
Maybe I asked for too much
But maybe this thing was a masterpiece ‘til you tore it all up
Runnin’ scared, I was there
I remember it all too well
And you call me up again just to break me like a promise
So casually cruel in the name of bein’ honest
I’m a crumpled-up piece of paper lyin’ here
…
I’m a soldier who’s returning half her weight
And did the twin flame bruise paint you blue?
Just between us, did the love affair maim you too?
———
Igual ens vam perdre en la traducció,
Igual vaig demanar massa,
Igual això era una obra mestra fins que la vas destruir,
corrent espantada, jo era allà,
jo ho recordo tot massa bé.
I em truques altra vegada per trencar-me com a una promesa,
casualment cruel en lloc de ser honest,
sóc un tros de paper arrugat estant aquí.
Sóc un soldat retornant la meitat del seu pes
Va l’impacte de les nostres flames bessones entristir-te?
Entre nosaltres, la història d’amor et va mutilar també?
(Destaquem les comparacions i metàfores). Parla del malentès, de l’honestedat, com aquesta relació tan breu i intensa la va destruir, com ella en realitat vol saber si ell es va sentir igual, si va significar el mateix per als dos. I tant la cançó com el vídeo estan plens de símbols i detalls que podríem analitzar, deixem un enllaç al vídeo d’un noi que analitza aspectes de la Taylor de manera molt clara i atraient.
1989
El 27 d’octubre del 2014 surt aquest disc que porta el nom del seu any de naixement. 1989
és el disc pop que la va fer pujar de nivell com a artista internacional. El canvi d’estil és produït després de no guanyar cap Grammy pel seu estimat disc Red que tot i tenir influència pop, seguia sent country, com hem dit abans. Aquest és completament pop, però com ella explica en entrevistes, no volia que fos el típic pop repetitiu, volia conservar les seves lletres poètiques, la narrativa del country, però amb diferent so, més comercial. Això pot produir una sensació de simplicitat, per a mi és un disc net però ple de producció. Hi ha gent que no el considera tan bo per no tenir les lletres complexes de Red, però creiem que és realment interessant analitzar segons quines cançons.
La cançó Out Of The Woods és una cançó que representa l’ansietat, el seu so i les dues frases que es repeteixen a la tornada constantment, com un pensament que no et pots treure del cap. Es creu que està inspirada en la seva relació massa pública amb el cantant Harry Styles.
You took a Polaroid of us
Then discovered
The rest of the world was black and white
But we were in screaming color
And I remember thinking
Are we out of the woods yet?
Are we out of the woods yet?
Are we out of the woods yet?
Are we out of the woods?
——-
Tu vas fer una Polaroid (foto) de nosaltres
després vas descobrir
que la resta del món era en blanc i negre
però nosaltres erem de color cridaner
I jo recordo pensar
Estem ja fora del bosc?
Estem ja fora del bosc?
Estem ja fora del bosc?
Estem ja fora del bosc
Parla de la importància de la seva relació públicament en comparació amb una relació normal de persones no públiques.
L’ansietat de voler “sortir del bosc” ple d’arbres, podria simbolitzar la premsa, o els fans al seu voltant en sortir al carrer.
Té altres cançons com Clean, preciosa, sobre superar un problema a nivell mental, alliberar-se, no podem saber exactament de què parlava, podria ser l’ansietat, una addicció (no personal), el trastorn alimentari que tenia durant aquella època, superar a una persona sentimentalment…
It was months and months of back and forth
You’re still all over me
Like a wine-stained dress I can’t wear anymore
…
The water filled my lungs, I screamed so loud
But no one heard a thing
…
Ten months sober, I must admit
Just because you’re clean, don’t mean you don’t miss it
…
Gone was any trace of you, I think I am finally clean
———
Van mesos d’anades i tornades
Però segueixes en mi,
com una taca de vi en vestit que ja no puc tornar a vestir
…
L’aigua va omplir els meus pulmons, vaig cridar molt fort
però ningú va sentir res
…
10 mesos sobria, ho he d’admetre
només perquè estás neta, no vol dir que no ho trobis a faltar
…
No quedava cap rastre de tu, crec que ja estic finalment neta
Compara la marca que aquesta persona, aquest dolor ha deixat en ella amb una taca de vi. En concret ens encanta la frase que diu que va cridar i ningú la va sentir, em sembla genial la manera en què diu que necessitava ajuda i ningú ho va saber. Però fa sempre referència a aquest tu, no sabem qui o què és, però ella se’n vol desprendre. I així és com es tanca la versió normal de 13 cançons d’aquest disc, tot i que la versió deluxe té unes quantes cançons (molt interessants) més.
reputation
Passem a reputation, i per on començar? No es pot posar en context aquest disc sense parlar de tot el “drama” que l’envolta, és el seu retorn, després d’anys traient els discs en anys parells, ho fa el 2017? S’apropia de l’insult que porta mesos perseguint-la, aquella serp, la serp que acaba sent un símbol personal, que omple totes les samarretes, omple l’escenari de la gira que omple estadis de milers de persones. Torna amb el single Look what you made me do, videoclip que val molt la pena veure, i fins i tot analitzar. Tira indirectes molt directes al Kanye West, la Kim Kardashian, la Katy Perry, els mitjans de comunicació… Qualsevol cosa que s’utilitzés per atacar-la té un fragment del vídeo dedicat a aquesta. Segueix amb …ready for it? i quan ja tots pensàvem que seria un disc molt fosc, molta venjança, ens mostra un disc romàntic, com trobar l’amor en el teu moment més dur. D’aquest disc és important destacar, a part de tots els videoclips, Getaway car que té una lletra increible i curiosa, deixem un vídeo de com van acabar de compondre el pont junt amb el Jack Antonoff i Call it what you want:
My castle crumbled overnight
I brought a knife to a gunfight
They took the crown, but it’s alright
All the liars are calling me one
Nobody’s heard from me for months
I’m doing better than I ever was
——-
El meu castell es va enfonsar durant la nit,
vaig portar un ganivet a una lluita de pistoles, ells van aconseguir la corona, però no passa res
tots els mentiders diuen que en sóc una,
ningú ha sentit de mi durant mesos,
estic millor del que mai he estat.
Més tard parla de com n’està de bé amb la seva actual parella, i com de poc li preocupa tot el que els mitjans o la gent diuen, perquè ella és feliç amb els seus éssers estimats.
Lover
Lover és un disc que va sortir al 23 d’agost de 2019, és un disc de gènere pop/rock i té un total de 18 cançons.
Va guanyar un total de 4 premis, un al millor àlbum de pop/rock, un altre de l’àlbum més agradat per la gent, un per ser la millor artista
internacionalment, i un altre a l’àlbum de l’any per part de iHeartRadio. Tot i que després en va guanyar altres.
La cançó més estimada d’aquest disc és Cruel Summer, que junt amb Getaway car i Exile forma el trio de les cançons que creiem que haurien d’haver estat singles. El més interessant de la peça és el seu pont que té molta energia i sempre donen ganes de cridar. Destaquem el vers ““I love you, ” ain’t that the worst thing you ever heard?” (“T’estimo” no és això el pitjor que has sentit mai?)
folklore
Va sortir el 24 de juliol del 2020, aquest disc té un gènere considerat pop amb influència “indie”. Es nota l’alta influència d’haver-lo fet durant el confinament, justament per això va ser considerat “Àlbum de l’any” pels Grammys el 2021.
Tot i que les cançons tenen un so molt similar entre elles, calmat, tranquil, trobem que els temes són molt variats, ja que no són tan sobre si mateixa sinó sobre la seva imaginació, escriu històries inventades i fins i tot escriu amb el seu nòvio aquests contes de ruptures i disculpes. No analitzarem la història de cada cançó perquè cada una és un món, però és interessant parlar del “triangle amorós”, aquest triangle que inclou personatges com la Betty, en James, l’August/Augustine, i la Inez. Bàsicament, un amor d’institut, la Betty i en James surten, ve l’estiu i en James es troba amb l’Augustine, ella creu que ell ho és tot, les dues ho creuen, però torna a començar el curs i els rumors volen, la Inez li explica a la Betty tot el que ha passat durant estiu, i realment no sabem com acaba aquesta història, segons la Taylor, finalment la Betty perdona a en James. Però, com sabem tota aquesta història? Molt senzill, 3 cançons, una des de cada perspectiva; cardigan → Betty, august → Augustine, betty → James. Sincerament, són les nostres 3 cançons preferides del disc… O no… realment és imposible escollir, però de les més interessants per nosaltres és Mirrorball:
I’m a mirrorball
I’ll show you every version of yourself tonight
…
I’m a mirrorball
I can change everything about me to fit in
…
I’m still a believer but I don’t know why
I’ve never been a natural
All I do is try, try, try
I’m still on that trapeze
I’m still trying everything
To keep you looking at me
——-
Sóc una bola de miralls
t’ensenyaré cada versió de tu mateix aquesta nit
…
Sóc una bola de miralls
puc canviar-ho tot per encaixar
…
Segueixo creient però no sé per què
mai he sigut natural
tot el que faig és intentar
segueixo en aquell trapezi
segueixo intentant-ho tot
perquè em segueixis mirant
Hi ha un documental a Disney+ on ella toca aquest disc sencer junt amb els seus dos recents col·laboradors Jack Antonoff i Aaron Desner, i explica cada cançó, això em va permetre entendre aquesta cançó que odiava tant i ara estimo. És una metàfora per explicar com s’utilitza a les figures públiques, els famosos, com es reinventen per seguir sent interessants, i quan estan destrossats o partits és quan més brillen. La va escriure just després d’haver de cancel·lar la seva gira per la pandèmia. Deixem el vídeo on ho explica, tot i que recomanen veure el documental sencer.
evermore
Va sortir l’11 de desembre del 2020, uns mesos després de folklore, té un estil molt similar, de fet ella els considera “sister albums”.
D’Evermore és molt interessant No body, no crime sobre un assassinat… un so country de to misteriós…
Champagne problems, una preferida entre els fans, dir que no a una proposta de matrimoni, aquell instant…
Ivy, la infidelitat, es creu que podra haver-se inspirat en la sèrie sobre la vida de la poeta Emily Dickinson.
Però destaquem Tolerate it, aquesta cançó… la manera en què descriu aquesta relació, sentir inferioritat cap a la persona amb la qual convius, la necessitat, dependència.
I sit and watch you
I notice everything you do or don’t do
You’re so much older and wiser and I
…
I know my love should be celebrated
But you tolerate it
…
I take your indiscretions all in good fun
I sit and listеn
I polish plates until they gleam and glistеn
…
I made you my temple, my mural, my sky
Now I’m begging for footnotes in the story of your life
Drawing hearts in the byline
Always taking up too much space or time
You assume I’m fine, but what would you do if I
Break free and leave us in ruins
Took this dagger in me and removed it
Gain the weight of you then lose it
Believe me, I could do it
——–
Sec i t’observo
Noto cada cosa que fas o no fas
Ets més gran i més savi que jo
…
Sé que el meu amor hauria de ser celebrat, però tu ho toleres
…
Em prenc les teves indiscrecions de manera divertida,
Sec i escolto, poleixo plats fins que brillin i rellueixin
…
Et vaig fer el meu temple, el meu mural, el meu cel
Ara estic esperant notes de pàgines a la història de la teva vida,
dibuixant cors al costat de la firma,
sempre ocupant massa espai o temps
Assumeixes que estic bé, però què faries si
M’allibero i ens deixo en ruïnes
Agafo aquesta daga en mi i la trec,
Guanyo el teu pes i després el perdo,
Creu-me, puc fer-ho.
Volíem destacar sobretot la frase de les notes a final de pàgina per explicar exactament què pot voler dir, bàsicament ella diu que l’altra persona ho és tot en la seva vida, però que, en canvi l’únic que ella vol de l’altre és un petit espai en la història de la seva vida, només necessita estar en les notes a peu de pàgina, no en la història principal, és el contrast entre com una persona ho pot ser tot per tu, i tu pots no ser res per aquesta persona. Menciona rentar els plats fins que brillen, senyal d’intentar satisfer a l’altre, l’escolta, el mira, l’admira, però ell no celebra el seu amor, ell la tolera. Guanyar el pes de l’altra persona i després perdre’l és una frase que toca molt. En general ens sembla una cançó molt molt trista, és molt difícil d’escoltar, perquè a sobre et fa entendre a la perfecció el sentiment, la situació.
Fearless (Taylor’s Version) i Red (Taylor’s Version)
Aquests recents llançaments no són res més que les re-gravacions de Red i Fearless, tot i que encara ha de treure les re-gravacions de tots els altres àlbums fins reputation per un problema de drets d’autor del qual parlarem després. Aquests àlbums tenen la novetat de les cançons “from the vault” que són les que va escriure en el moment de fer el disc inicialment, però van quedar descartades. Gràcies a aquesta oportunitat de regravar hem pogut tenir la versió de 10 minuts d’All Too Well, cançó que els swifties feia molt que voliem, perquè sabíem que existia però que s’havia hagut de reduir als 5 minuts.
La guerra a les seves cançons
La guerra té bastanta presència a les seves cançons, deixem llistat de cops on s’ha mencionat. Ella va explicar que el seu avi va estar a una guerra de la qual no volia parlar i que veure al seu pare investigant-ho va tocar-la molt.
La menció més important és a la cançó Epiphany, on compara l’experiència de lluitar a la guerra (del seu avi) i no parlar sobre el patiment, amb l’experiència dels sanitaris durant la pandèmia.
- A la cançó Clean: Hung my head as I lost the war.
- Ivy: So yeah it’s a war It’s the goddamn fight of my life.
- A la cançó Long story short s’anomena la guerra bastants cops.
- Tros de Epiphany: Keep your helmet / Keep your life, son / Just a flesh wound / Here’s your rifle
- A la cançó Call it what you want parla de la lluita en general, i també en algunes altres de reputation.
Els gats
Olivia Benson, Meredith Grey, Benjamin Button. La Olivia Benson i la Meredith Grey son Scottish Folds i en Benjamin Button és un Ragdoll. Li encanten els gats, i són molt importants en la seva vida, han sigut protagonistes de molts anuncis publicitaris.
Colors
Mentiriem al dir que els colors no són una cosa present en les seves cançons, té un disc que es diu Red, i la mateixa cançó que dóna nom al disc compara l’experiència d’estimar a una determinada persona amb els colors. Destaquem els versos més metaforiques on utilitza els colors, però en son molts més.
Blau (tristesa):
- I blew things out of proportion, now you’re blue (afterglow)
- And did the twin flame bruise paint you blue? (all too well)
- It’s blue, the feeling I’ve got (cruel summer)
- Deep blue, but you painted me golden (dancing with our hands tied)
- Don’t want no other shade of blue but you (hoax)
- My heart’s been borrowed and yours has been blue (lover)
- We’re so sad, we paint the town blue (Miss Americana And The Heartbreak Prince)
- Losing him was blue like I’d never known (Red)
Blanc i negre:
- I once believed love would be black and white (Daylight)
- The rest of the world was black and white (Out Of The Woods)
Gris:
- Did I paint your bluest skies the darkest grey? (coney island)
- Gray November I’ve been down since July (evermore)
- Missing him was dark gray, all alone (Red)
- I make all your gray days clear (so it goes)
Dorat (és el nou color de l’amor, ja no és vermell):
- Deep blue, but you painted me golden (dancing with our hands tied)
- I once believed love would be burning red but it’s golden like daylight (Daylight)
- Made your mark on me, a golden tattoo (dress)
- gold rush (cançó)
- One single thread of gold tied me to you (invisible string)
Majúscules i easter eggs
Una cosa que ens uneix a tots els swifties és la gran obsessió a la recerca d’easter eggs, des dels seus inicis la Taylor ha anat llançant petites pistes que t’indiquen dades sobre les cançons o els seus pròxims projectes, va començar amb els llibrets de les lletres de cançons quan posava tota la lletra en minúscula excepte algunes lletres que quan les
ordenaves obtenies una paraula relacionada amb l’experiència explicada a la cançó. Però cada cop va anar a més, en el videoclip de ME! que va ser el primer del disc Lover, trobàvem una pista del mateix títol del disc en un neó penjat a un edifici que surt un instant, i ella va dir que hi havia una referència a cada cançó del disc. També ha al·legat que no s’han descobert encara tots els detalls ocults del videoclip de Look What You Made Me Do. Al llarg del temps els swifties ens hem tornat més “bojos” en aquest sentit, analitzant cada cosa que fa, i contant elements en publicacions d’Instagram, o emojis en tuits. És una part molt divertida i anecdòtica de ser fan de la Taylor, és una espècie de joc.
També és important aclarir perquè hem posat alguns títols de cançons en minúscula, es creu que per una raó purament estètica, el disc reputation no porta majúscula a l’inici, i les cançons i títols de folklore i evermore tampoc.
Càncer
El càncer també ha afectat la seva vida personalment, per part de la seva mare, en va patir un fa uns anys, el va superar, i al 2019 el va tornar a tenir provocant-li un tumor cerebral. Això ha fet que la Taylor expressi els seus sentiments al respecte a través de dues cançons molt sentimentals, íntimes i tristes. La primera va sortir després que sortís Red, titulada Ronan, no està inspirada en la seva vida sinó en la d’una amiga a la qual se li va morir el fill als 4 anys per culpa de la malaltia, les dues van escriure aquesta cançó que no recomanem escoltar ja que sempre acabes plorant. En el disc Lover també trobem la cançó Soon You’ll Get Better, aquesta sí, dedicada a la seva mare, també amb una lletra molt trista.
Trastorn alimentari
Una altra cosa important a destacar és el trastorn alimentari que va tenir aproximadament des del 2012 fins al 2016 (no segur), tot i que durant aquella època hi havia molts rumors pel seu aspecte prim, ella mai va adreçar el fet, fins que en el documental Miss Americana (2020) va dedicar uns minuts a parlar del tema. Ella va explicar que no era conscient del que estava fent quan ho estava fent, deia que feia molt d’exercici, i tot i que n’estava fent, menjava de manera insuficient. Deixem un vídeo on ella parla de l’experiència de manera preocupant.
Abús sexual
Un tema poc parlat, però que ella també menciona en el documental és l’abús sexual que va patir durant l’era de Red. Ella explica com n’és de devastant l’experiència de denunciar, passar per un judici, tot i que hi havia una foto i testimonis, ella diu que el procés segueix sent “deshumanitzador”, que quan guanyes no ho sents com una victòria. Cal destacar que ella només va denunciar a l’home per un dòlar, quan ell ho va fer per milions de dòlars. De fet, es creu que el dòlar que hi ha en el videoclip de Look What You Made Me Do és un símbol del judici.
PoliticaLa Taylor Swift sempre va mantenir el silenci polític, com explica al documental Miss Americana, les seves ideologies sempre la portaven a callar i ella defensava que tenia el dret de votar però no de dir als altres com fer-ho. Fins al 2018 quan a les eleccions de l’estat de Tennessee va trencar el silenci, va penjar un missatge defensant el partit demòcrata. Després ha fet algunes cançons per expressar desigualtats, You Need To Calm Down defensant a la comunitat LGTBIQ+ amb la icònica frase Shame never made anybody less gay, The Man adoptant una posició feminista amb un videoclip on ella es vesteix i maquilla d’home i fa tot el que no pot com a dona, també Only The Young que anima als joves a fer accions reivindicatives i algunes més amb missatges progressistes en els últims discs.
Scooter Braun
Aquest home odiat pels swifties és la raó per la qual la Taylor Swift està regravant les seves cançons. El llarg contracte entre Big Machine Records (discogràfica) i ella havia d’arribar al seu fi, i al Taylor s’olorava que el propietari, Scott Brochetta estava pensant en vendre’s la discogràfica, junt amb els drets de les cançons de la Taylor. És un tema legal bastant complex i difícil d’explicar i entendre, així que us deixem un parell de vídeos que ho expliquen bastant bé.
Bàsicament, la Taylor va parlar amb l’Scott per tal de comprar ella mateixa els drets de les seves pròpies cançons, no li va deixar, així que va intentar convence’l de que els vengués a qui volgués, excepte l’Scooter Braun, ja que ja havien tingut alguns problemes en el passat.
Mesos més tard s’anuncia que l’Scooter havia comprat els drets, cosa que la Taylor no sabia, ell comença a presumir “d’haver comprat la Taylor Swift”.
Tot i això, es troba un “buit legal” que permet a la Taylor regravar i tornar a publicar totes les seves cançons amb una altra discogràfica, ell pensava que ella no en seria capaç, però efectivament, ho està fent.
I altres artistes que tenien el mateix problema i no sabien com resoldre’l s’han animat a fer el mateix que la Taylor.
No és una cosa que només li hagi passat a ella, en Michael Jackson va comprar els drets de les cançons dels Beatles.
Això és un breu resum de totes les coses que han anat passant entremig, per acabar de parlar d’això, deixem un parell de cançons que podrien estar adreçades o a això o a la Karlie Kloss (la seva antiga millor amiga que va filtrar informació i és molt amiga del Scooter també).
- my tears ricochet:
And I can go anywhere I want
Anywhere I want, just not home
And you can aim for my heart, go for blood
But you would still miss me in your bones
And I still talk to you (when I’m screaming at the sky)
And when you can’t sleep at night (you hear my stolen lullabies)
(Puc anar on jo vulgui
On jo vulgui, excepte a casa (la discogràfica)
I tu pots apuntar al meu cor, buscant sang
Però em seguiries trobant a faltar en els teus ossos
I encara parlo amb tu (quan estic cridant al cel)
I quan tu no pots dormir a la nit (escoltes les meves cançons de bressol robades))
(Les cançons de bressol robades són les seves cançons que ell ha comprat).
- closure: comença amb un soroll de màquina trencada (big machine records)
It’s been a long time
And seeing the shape of your name
Still spells out pain
It wasn’t right
The way it all went down
Looks like you know that now
(Ha passat molt de temps
i veure la forma del teu nom
encara lletreja dolor
No va estar bé
la manera en què tot va anar
sembla que tu ho saps ara)
Kanye West i Kim Kardashian
Kanye West és un raper important als Estats Units, la seva dona va ser Kim Kardashian, per això està havent-hi bastanta polèmica últimament.La guerra entre ells i la Taylor Swift comença el 2009 quan en Kanye va interrompre el seu discurs d’agraïment en guanyar el premi VMA a millor vídeo musical, i ell va dir que no mereixia el premi i que en canvi el mereixia la Beyonce. La Taylor Swift va sortir bastant afectada d’aquella gala, però va demostrar la seva valia en guanyar 4 Grammys pel disc d’on era la cançó. Aquest conflicte va ser bastant famós tot i que després va anar a més. Durant el 2015/principi del 2016 la Taylor es va mostrar oberta a tenir una amistat amb en Kanye i la Kim, es van fer algunes fotos junts en gales de premis i es van demostrar suport públicament. El problema més greu va començar quan en Kanye li va trucar per demanar-li permís per publicar una cançó on ella es veia mencionada, la cosa està en que ell només li va dir que la línia seria “I feel like me and Taylor might still have sex” (Sento que la Taylor i jo hauríem de tenir sexe), ell li va demanar a ella que a més a més ella mateixa promocionés la cançó en les seves xarxes socials, cosa que ella va dir que pensaria sempre que ell li enviés la cançó abans, ja que creia que podria donar un missatge inadequat i poc feminista. La cançó mai va ser enviada a ella, però si publicada, i amb un videoclip amb moltes dones despullades en un llit entre elles una figura exactament igual que la Taylor, no només això sinó que també anava acompanyada del vers “Why? I made that b*tch famous” (Per què? Vaig fer a aquella p*ta famosa), ella va sortir a defensar-se i dir que mai havia donat consentiment a l’acte, en els Grammys del 2016 va fer un discurs altament inspirador dient quelcom similar a “no has de deixar que la gent robi el crèdit del teu èxit”. Uns dies més tard la Kim Kardashian va sortir a l’atac, va penjar unes històries a Snapchat, trossos d’una gravació d’aquella trucada, que després es va saber que va durar quasi mitja hora, ella en va penjar com a molt un minut, només es sentia a la Taylor dient que li semblava bé i que estava contenta que haguès trucat. El #taylorswiftisoverparty viral a Twitter, va ser trending durant dies. Això va fer que la Taylor “desaparegués”, al menys de l’ull públic durant 1 any, va tornar a finals d’agost del 2017, primer va borrar totes les seves publicacions d’Instagram i va penjar el vídeo d’una serp, començant així l’era de Reputation. Les “eras” pels swifties són molt importants, sobretot aquesta, que marca un abans i un després, l’icònic “the old Taylor can’t come to the phone right now. Why? Oh, ‘cause she’s dead” (l’antiga Taylor no
pot venir al telèfon ara mateix. Per què? Perquè està morta) així matant totes les “taylors” de les antigues “eras” com fa en el videoclip de Look What You Made Me Do, i més tard dient “there will be no explanation, there will be just reputation” (no hi haurà explicació, només hi haurà reputació) que la va portar a una tornada sense entrevistes, justament perquè s’havia de posar en aquest paper de serp, cosa que va formar la seva marca personal. D’on ve aquesta icònica serp? De la Kim Kardashian, quan tothom estava en contra de la Taylor, la Kim va començar a fer tuits dient que la Taylor era una serp, els comentaris de les seves publicacions es van omplir amb l’emoji d’aquest animal.
Per últim, al 2020 es filtra el vídeo de la trucada sencera, així sabem la seva durada i si realment la Taylor havia mentit al dir que ella no havia donat consentiment a la cançó. I efectivament, la Taylor va dir la veritat en tot moment. Però i la reacció de la Kim Kardashian i ella davant la filtració? La Kim penja unes històries a Instagram dient que ella no havia editat el vídeo i que ja estava tot superat i perdonat. La Taylor penja una història dient que no vol perdre el temps parlant sobre això i que, en canvi, prefereix parlar de la pandèmia, que en aquell moment acabava de començar, afegint un enllaç a la següent història amb informació sobre el Coronavirus. Aquí s’acaba el conflicte en teoria, tot i que en Kanye ha seguit mencionant a la Taylor en múltiples ocasions per motius poc importants.
Joe Alwyn
En Joe Alwyn és l’actual nòvio de la Taylor, és actor de cine i ha protagonitzat pel·lícules com Mary Queen of Scots i Harriet entre d’altres. Va néixer el 21 de Febrer de 1991 i té 31 anys, ell i la Taylor porten 5 anys junts.
Es van conèixer a la MET Gala del 2016, quan ella va passar una estona ballant amb el Tom Hiddleston, tot i que la seva relació després va durar poc, aquell mateix setembre va començar a sortit amb en Joe molt secretament, de fet tot i que ara coneixem la seva relació, se’ls veu poc en públic i cap dels dos és molt actiu a les xarxes socials. Els discs Lover i reputation estan clarament dedicats a ell. I han escrit junts algunes cançons que formen part de folklore i evermore.
Conclusions
Després d’aquest article dens sobre la seva vida i experiència, queda bastant clar que la nostra posició és completament positiva, és una artista amb la qual per una part o una altra et pots sentir identificat, no t’han d’agradar tots els seus àlbums, no t’ha d’agradar cada “era” ni totes les estètiques que ha tingut. Els seus primers discs poden estar més enfocats a un públic innocent i adolescent, els del mig poden estar enfocats a un públic més general, més “pop”, folklore i evermore mostren una perspectiva més adulta i madura. Per tant, no hi ha excusa per no escoltar alguna cançó seva, no cal ser un “superfan”, hi ha molta gent que gaudeix de la seva música sense saber-ne res de la polèmica. Però considerem que se la podria valorar de diferent manera. Per a més informació veieu el documental Miss Americana.
