Entre el teatre públic i el privat hi ha algunes diferències que n’afecten el funcionament, l’economia i els objectius.
El teatre públic es finança majoritàriament des del govern. Això permet fer més projectes, però han de buscar-hi un gran interès cultural, perquè gasten diners públics. En canvi, el teatre privat es finança sobretot a partir de les entrades que es venen (encara que també poden tenir subvencions) i això pot fer que les decisions sobre el projecte i les produccions estiguin més influenciades per la seva comercialitat.
El teatre públic acostuma a enfocar-se en projectes culturals o educatius. Això fa que les obres més clàssiques o molt contemporànies hi siguin més vistes. Per una altra banda, el teatre privat normalment prioritza la productivitat i l’atracció de les audiències, cosa que pot crear una programació més comercial i menys arriscada. Si fas un teatre més típic és
més probable que hi hagi més públic; en canvi si fas una obra no molt comuna i diferent en un teatre públic, si no atrau gaire públic no passa res, perquè no té una finalitat econòmica.
Els teatres públics de Barcelona són el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure. Hi ha molts teatres privats com per exemple el Teatre Victòria, el Teatre Apolo, el Teatre Poliorama…
En conclusió, les diferències més importants entre el teatre privat i el teatre públic es troben en el finançament, els objectius, el risc creatiu i la programació. Aquestes característiques influeixen en la manera de viure l’espectacle que ofereixen als espectadors i en el tipus de produccions que es presenten.
En la nostra opinió està molt bé que el govern destini diners a la cultura i als teatres públics, ja que totes les persones tenen dret a veure bones obres per un preu assequible i el teatre de qualitat ha d’estar a l’abast de tothom.
