Tots eren fills meus i L’alegria que passa són els vencedors dels Premis Butaca 2023
Martina Garzón, Joe Marin, Maria Hernández i Emma Alcalde
Dilluns 20 de novembre vam tenir l’honor d’assistir a la tan desitjada gala dels Premis Butaca. Per a qui encara no ho sàpiga, els Premis Butaca són els premis de teatre català, atorgats pel públic. Vam arribar d’hora, no hi havia gaire gent a l’entrada i dins de l’edifici feien proves de so. Els nominats anaven arribant i vam poder parlar amb alguns d’ells.
En Nil Cardoner, a qui ens feia molta il·lusió conèixer, ens va parlar sobre l’intens treball que va suposar interpretar el seu personatge a Tot el que passarà a partir d’ara, un monòleg dur i complicat que ha emocionat el públic i li ha valgut una nominació al Butaca a Millor Actor. La directora d’aquest meravellós muntatge, Glòria Balañà, molt simpàtica, ens va explicar emocionada que no estava previst que l’obra tingués tant d’èxit entre els adolescents i que pogués emocionar tants joves, ja que realment estava dirigida a adults. També vam entrevistar el Joan Yago, nominat per ser l’autor del text de Tot el que passarà a partir d’ara, un dels principals dramaturgs de l’actualitat.
Passejant amb el micròfon i la càmera, també vam tenir la sort de poder abordar en Carles Martínez, un gran actor nominat per l’obra L’adversari, que portava un vestuari que tot i ser simple ens va agradar, ja que duia un barret que el distingia de la resta d’actors.
També vam entrevistar els creadors d’una molt bona obra i, des del nostre punt de vista, original, Dirrrty Boys, que va acabar guanyant el Butaca a Millor Espectacle de Petit Format. L’obra està escrita per Gerard Guix (que va guanyar el Butaca a Millor Text Teatral) i dirigida per Àgata Casanovas (nominada per la seva tasca); aquesta ens va explicar el procés de treball i com van haver de buscar molta informació ja que està basada en un fet real: l’assassinat del petit James Bulger. L’obra ens presenta la vida adulta dels dos nois de Liverpool que, quan tenien deu anys, van torturar i matar un nen de tres després de segrestar-lo en un centre comercial. En Martí Cordero, a qui vam entrevistar i que va guanyar el Butaca a Millor Actor Revelació, i en Sergi Espina (nominat al mateix premi) donen vida a aquests dos personatges complexos i mostren com han de viure amb la culpabilitat i les seqüeles que comporta un fet com el del 12 de febrer de 1993 a Liverpool. El muntatge tornarà aquest abril a La Villarroel.
Un altre nominat a Millor Actor Revelació era Pau Rosell, l’actor principal d’ Ivan i els gossos. Ens va explicar que estar nominat a uns premis tan importants era com un somni del que mai volia despertar, que tot això era molt nou per a ell.
Es van obrir les portes i els convidats van començar a entrar, nosaltres vam recollir les nostres acreditacions i ens vam situar amb la premsa. La música sonava i les llums recorrien tota la sala, decorada amb àmplies taules rodones on seien la comissió que proposa les nominacions, les autoritats, els nominats i el públic, que també podia gaudir de les delícies servides i dels plats plens de bombons de xocolata. Tot era molt elegant i modern, amb la gent rient, amb grans actors que es trobaven i intercanviaven paraules. Els convidats anaven passant pel photocall, entusiasmats pel que passaria aquesta nit.
Després d’una estona vam seure tots a taula i les llums es van apagar. Era tot fosc, amb només la lluna a fora que il·luminava la gala. Llavors a l’escenari va sonar una melodia i va començar un número musical: com cada any, en Xavi Duch i els seus ballarins i ballarines van fer un ball per iniciar la gala, tots vestits de negre menys el destacable Duch, que vestia d’un blanc brillant, il·luminant l’escenari. La divertida cançó va provocar rialles entre el públic. El Xavi ens va treure la censura de sobre fent un petó a un ballarí amb una màscara que representava Santiago Abascal, reivindicant amb humor que no ens poden censurar aquest tipus d’escenes al segle XXI.
Després de la triomfal obertura de Xavi Duch, que va acabar amb moltes llums i aplaudiments, la presentadora Glòria Cid, que duia un glamurós vestit llarg blau marí, va iniciar la cerimònia amb unes paraules de benvinguda. La pantalla es va enfosquir per uns instants i una veu en off va començar a recitar els nominats a la primera categoria mentre la pantalla s’il·luminava amb imatges de les obres.
Els presentadors que anunciaven cada guanyador anaven sortint amb les seves targetes a les mans i, alguns més nerviosos que altres, caminaven amb la seva parella cap al micròfon, mentre els nominats es removien a les seves cadires. Entre els premis a les diferents categories van haver-hi vídeos que feien riure i oblidar una mica els nervis, on els actors que feien el curt es queixaven de situacions del teatre que es donen avui en dia o simplement treien una mica d’humor sobre el que passa darrere l’escenari. Cada vídeo feia referència a obres que s’estrenaran aquesta temporada.
Va haver-hi un premi d’honor, el Premi Anna Lizaran, que ens va fer aplaudir amb orgull a l’associació Pallassos sense fronteres. Tortell Poltrona, el seu representant, va explicar el seu projecte i els viatges que estaven fent en aquell moment, per fer somriure els nens i nenes en les situacions més crítiques. Va ser un dels moments emocionants de la nit.
També volem destacar el Butaca a la Millor Actriu Revelació per Tamara Ndong, protagonista d’Amèrica, que podeu veure a La Villarroel. Va destacar la il·lusió de ser allà i la discriminació que una actriu racialitzada pateix a l’hora de passar càstings i ser escollida. Mai hauríem pensat que segueixen havent discriminacions així i menys dins el món del teatre. Tamara Ndong ens va fer reflexionar i ens va fer caure una llàgrima al veure com va pujar a l’escenari per recollir el seu Butaca.
Totes eren fills meus, el clàssic d’Arthur Miller dirigit per David Selvas, va ser una de les grans guanyadores de la nit, ja que es va endur cinc Premis Butaca: Millor Muntatge, Millor Actriu (Emma Vilarasau), Millor Actor (Jordi Bosch), Millor Actor de Repartiment (Quim Àvila) i Millor Escenografia (Alejandro Andújar).
L’altre gran guanyadora va ser L’alegria que passa, de Dagoll Dagom, que s’està representant al Poliorama. Es va endur el Butaca a Millor Musical, Millor Actor de Musical per l’Eloi Gómez (que també recollia el premi per Golfus de Roma), Millor Composició Musical (Andreu Gallén), Millor Espai Sonor (Jordi Ballvé) i Millor Actriu de Musical, per Àngels Gonyalons, que a dia d’avui segueix omplint escenaris amb la seva veu. Aquesta vegada treballava amb gent més jove a L’alegria que passa, la qüestió de preguntar-li com ha sigut aquesta experiència va ser inevitable per nosaltres: “Ha estat divertit col·laborar amb joves i veure que les següents generacions segueixen estimant el món del teatre”, ens va dir en acabar la gala.
Una anècdota graciosa? Els càmeres de televisió feien molt d’espòiler acostant-se a determinades taules abans d’anunciar el nom de cada guanyador, com va dir Jordi Bosch en rebre el seu premi: “Corren a enfocar-te la cara i tu, fent veure que no els veus”, deia mentre feia esclatar de riure al públic i els càmeres es posaven vermells.
En acabar la gala, vam aprofitar per fer algunes entrevistes més i conèixer el sentiment dels guanyadors. Però encara que no haguessin guanyat, tothom tenia un somriure per ser allà. Va ser una nit molt especial de Butaques, rialles i felicitat. Però, a més, vam marxar amb moltes qüestions plantejades durant la gala, com la censura, les guerres o el racisme.
Ara, el públic es torna a preparar per fer les seves valoracions de cada nou muntatge i poder escollir els nominats i guanyadors dels Premis Butaca 2024.
